Blue Monday: màrqueting, pseudociència i desinformació

És cert que hi ha factors que fan que el mes de gener no resulti particularment alegre: el cos troba a faltar els dolços de les festes que ara se li neguen, el temps es refreda, es fa de nit aviat… El Nadal s’allunya però les butxaques, escurades després de les festes, encara lluiten per recuperar-se.

Però cada any des de ja en fa uns quants, les xarxes socials i la premsa assenyalen un dia en particular: l’anomenat Blue Monday (Dilluns Gris), el tercer dilluns de l’any, és a dir, avui. El dia, diuen, més depriment de l’any.  Les xarxes socials s’omplen de missatges de commiseració i ànim per passar de la millor manera possible “el pitjor dia de l’any”, però què és això del Blue Monday i d’on ha sortit?

Quan el màrqueting es vesteix de ciència

Tot va començar al 2005, quan es va difondre una formula atribuïda al psicòleg britànic Cliff Arnall, llavors professor al Centre for Lifelong Learning, associat a la Universitat de Cardiff, que calculava el dia més trist de tot l’any: el tercer dilluns de gener, i el batejava com Blue Monday, el dilluns trist.

A l’equació signada per Arnall, la ‘C’ és el temps hivernal, la ‘D’ són els deutes que ens queden de les festes, la ‘d’ és el sou de gener, la ‘T’ és el temps que ha passat des del Nadal, la ‘I’ és el temps que fa del darrer cop que es va intentar sense èxit deixar un mal hàbit, la ‘M’ són motivacions que encara aguanten, i ’NA’ representa la necessitat d’entrar en acció per canviar les coses de la vida que no ens agraden. Totes elles variables ben arbitràries i impossibles de quantificar.

Al darrere d’aquesta científicament dubtosa formula, però, hi havia l’agència de viatges ja desapareguda Sky Travel, que tractava d’identificar quines eren les millors dates per contractar les vacances d’estiu. Segons el columnista del diari britànic The Guardian Ben Goldacre, una gran agència de relacions públiques hauria enviat una oferta a diversos acadèmics a més d’Arnall, en la qual se’ls oferia adjuntar el seu nom a la polèmica equació del Blue Monday, ideada per a la campanya de Sky Travel, a canvi de diners.

Responsabilitat i dignitat

La formula d’Arnall ha estat qualificada com a “pseudociència” per molts dels seus companys de professió arreu del món. No gaire temps després de l’inici de la campanya original molts científics ja advertien de la seva naturalesa més publicitària que científica, i dels perills de difondre contingut desinformatiu disfressat, de manera més o menys intencionada, de ciència. Tot i així, però, el mite del Blue Monday va circular per la premsa i les xarxes socials d’arreu del món.

El que havia nascut com un eslògan publicitari havia passat al coneixement col·lectiu d’Internet gairebé com un fet científic. Una dècada després de la campanya original, i malgrat els nombrosos  intents d’identificar-la com un mite ben lluny de la ciència, cada mes de gener encara veiem renéixer el Blue Monday: a les notes de premsa de sectors ben diversos, a la premsa i a les xarxes socials. Serveixi el cas per fer-nos reflexionar sobre la responsabilitat ètica de tots, cadascú des de la seva posició, de promoure la informació certa, contrastada, i útil.

Blue Monday: màrqueting, pseudociència i desinformació

És cert que hi ha factors que fan que el mes de gener no resulti particularment alegre: el cos troba a faltar els dolços de les festes que ara se li neguen, el temps es refreda, es fa de nit aviat… El Nadal s’allunya però les butxaques, escurades després de les festes, encara lluiten per recuperar-se.

Però cada any des de ja en fa uns quants, les xarxes socials i la premsa assenyalen un dia en particular: l’anomenat Blue Monday (Dilluns Gris), el tercer dilluns de l’any, és a dir, avui. El dia, diuen, més depriment de l’any.  Les xarxes socials s’omplen de missatges de commiseració i ànim per passar de la millor manera possible “el pitjor dia de l’any”, però què és això del Blue Monday i d’on ha sortit?

Quan el màrqueting es vesteix de ciència

Tot va començar al 2005, quan es va difondre una formula atribuïda al psicòleg britànic Cliff Arnall, llavors professor al Centre for Lifelong Learning, associat a la Universitat de Cardiff, que calculava el dia més trist de tot l’any: el tercer dilluns de gener, i el batejava com Blue Monday, el dilluns trist.

A l’equació signada per Arnall, la ‘C’ és el temps hivernal, la ‘D’ són els deutes que ens queden de les festes, la ‘d’ és el sou de gener, la ‘T’ és el temps que ha passat des del Nadal, la ‘I’ és el temps que fa del darrer cop que es va intentar sense èxit deixar un mal hàbit, la ‘M’ són motivacions que encara aguanten, i ’NA’ representa la necessitat d’entrar en acció per canviar les coses de la vida que no ens agraden. Totes elles variables ben arbitràries i impossibles de quantificar.

Al darrere d’aquesta científicament dubtosa formula, però, hi havia l’agència de viatges ja desapareguda Sky Travel, que tractava d’identificar quines eren les millors dates per contractar les vacances d’estiu. Segons el columnista del diari britànic The Guardian Ben Goldacre, una gran agència de relacions públiques hauria enviat una oferta a diversos acadèmics a més d’Arnall, en la qual se’ls oferia adjuntar el seu nom a la polèmica equació del Blue Monday, ideada per a la campanya de Sky Travel, a canvi de diners.

Responsabilitat i dignitat

La formula d’Arnall ha estat qualificada com a “pseudociència” per molts dels seus companys de professió arreu del món. No gaire temps després de l’inici de la campanya original molts científics ja advertien de la seva naturalesa més publicitària que científica, i dels perills de difondre contingut desinformatiu disfressat, de manera més o menys intencionada, de ciència. Tot i així, però, el mite del Blue Monday va circular per la premsa i les xarxes socials d’arreu del món.

El que havia nascut com un eslògan publicitari havia passat al coneixement col·lectiu d’Internet gairebé com un fet científic. Una dècada després de la campanya original, i malgrat els nombrosos  intents d’identificar-la com un mite ben lluny de la ciència, cada mes de gener encara veiem renéixer el Blue Monday: a les notes de premsa de sectors ben diversos, a la premsa i a les xarxes socials. Serveixi el cas per fer-nos reflexionar sobre la responsabilitat ètica de tots, cadascú des de la seva posició, de promoure la informació certa, contrastada, i útil.