Com convertir un museu en un relat: l’experiència del #Thyssen140

Per què serveix Twitter? Pot no servir per res, és clar, i pot servir per gairebé tot. Cada dia sorgeixen noves idees, nous usos i formats aplicats a les àrees més diverses, també a la comunicació. En aquest cas, parlem del món de l’art. Fa uns mesos, Guillermo Solana, director artístic del museu Thyssen, es va proposar un repte: explicar la col·lecció permanent del museu a través de la xarxa social amb l’etiqueta #Thyssen140. Després de l’èxit obtingut i el premi dels Tweet Awards, el llibre #Thyssen140 recull en format paper aquesta original experiència digital.

Va ser precisament un d’aquests usos creatius de Twitter que brollen arreu del món, la idea del director de cine Steven Soderbergh de publicar un thriller per capítols a la xarxa, que va inspirar el repte de Guillermo Solana. Per què no explicar la història de l’art en tuits? O filant més fi: per què no explicar la col·lecció del museu que dirigia d’una forma atractiva, com una història, com un curs d’art? El repte divulgatiu era clar: amb missatges curts, concisos i amens, havia de transmetre el relat amagat darrere l’obra artística sense perdre de vista el criteri acadèmic.

L’experiment va començar el 7 de maig del 2003, com no, amb un tuit:

Comienza #Thyssen140, mi guía esencial del @museothyssen. A partir de aquí,los tuits van numerados. Leedlos con cuidado, cada palabra cuenta

— Guillermo Solana (@guillermosolana) May 7, 2013

Quant d’esforç requereix oferir un curs d’art en tuits? Solana confessa en una entrevista amb Manuel Cuéllar a la revista El Asombrario: “Me ha llevado tanto trabajo que me da vergüenza hasta contarlo”. I explica el periodista: “Normalmente escribía la lección del día por las mañanas, contrastando y verificando hasta la última palabra e información que más tarde lanzaría a la red social. Y condensándola, claro. También se descargó, comprimió y recortó todas y cada una de las imágenes que aparecen en esos tuits y ahora en el libro”.

El curs va durar 11 dies (amb lliçons diàries cada tarda a les 18 hores, de dilluns a divendres) i es va saldar amb 308 tuits (recopilats per Solana a Storify i a Pinterest), i el goig d’haver fet arribar l’etiqueta #Thyssen140 a tema del moment o trending topic. Fa poques setmanes, els Tweets Awards 2013 van premiar la iniciativa en la categoria #TweetCultural. Un reconeixement que, segons el projecte Reputation Metrics de la Universitat de Navarra, va disparar la visibilitat de Guillermo Solana com a veu del museu a la xarxa.

Qualsevol iniciativa a Twitter, però, és necessàriament efímera. Per això, i per fer-la arribar a més gent, el museu ha publicat el llibre #Thyssen140, que recull aquesta original experiència divulgadora en una edició bilingüe (castellà i anglès). El resultat en paper és una mena de guia ràpida del museu, la versió editada del curs d’art en línia, il·lustrada amb 195 imatges grans i a color de les obres de la col·lecció, algunes comparades amb obres d’altres col·leccions.

Solana, juntament amb l’equip de comunicació del museu, treballa per desenvolupar l’estratègia digital del museu. Tal com explica a l’entrevista publicada a El Asombrario, a banda de la col·lecció permanent, també s’ha tuitejat la col·lecció de Carmen Thyssen (podeu veure els tuits a Storify). Aquesta segona experiència del curs virtual d’art es va complementar amb entrevistes participatives en directe amb la baronessa a través de la mateixa xarxa social. Altres accions de comunicació digital inclouen la retransmissió via Twitter del muntatge d’exposicions, com la que es va fer la passada primavera per a la mostra de Pissarro. En aquest cas, Solana va explicar pas per pas com es muntava l’exposició, amb imatges i 140 caràcters que narraven el procés i la història dels quadres de la mostra.

Com convertir un museu en un relat: l’experiència del #Thyssen140

Per què serveix Twitter? Pot no servir per res, és clar, i pot servir per gairebé tot. Cada dia sorgeixen noves idees, nous usos i formats aplicats a les àrees més diverses, també a la comunicació. En aquest cas, parlem del món de l’art. Fa uns mesos, Guillermo Solana, director artístic del museu Thyssen, es va proposar un repte: explicar la col·lecció permanent del museu a través de la xarxa social amb l’etiqueta #Thyssen140. Després de l’èxit obtingut i el premi dels Tweet Awards, el llibre #Thyssen140 recull en format paper aquesta original experiència digital.

Va ser precisament un d’aquests usos creatius de Twitter que brollen arreu del món, la idea del director de cine Steven Soderbergh de publicar un thriller per capítols a la xarxa, que va inspirar el repte de Guillermo Solana. Per què no explicar la història de l’art en tuits? O filant més fi: per què no explicar la col·lecció del museu que dirigia d’una forma atractiva, com una història, com un curs d’art? El repte divulgatiu era clar: amb missatges curts, concisos i amens, havia de transmetre el relat amagat darrere l’obra artística sense perdre de vista el criteri acadèmic.

L’experiment va començar el 7 de maig del 2003, com no, amb un tuit:

Comienza #Thyssen140, mi guía esencial del @museothyssen. A partir de aquí,los tuits van numerados. Leedlos con cuidado, cada palabra cuenta

— Guillermo Solana (@guillermosolana) May 7, 2013

Quant d’esforç requereix oferir un curs d’art en tuits? Solana confessa en una entrevista amb Manuel Cuéllar a la revista El Asombrario: “Me ha llevado tanto trabajo que me da vergüenza hasta contarlo”. I explica el periodista: “Normalmente escribía la lección del día por las mañanas, contrastando y verificando hasta la última palabra e información que más tarde lanzaría a la red social. Y condensándola, claro. También se descargó, comprimió y recortó todas y cada una de las imágenes que aparecen en esos tuits y ahora en el libro”.

El curs va durar 11 dies (amb lliçons diàries cada tarda a les 18 hores, de dilluns a divendres) i es va saldar amb 308 tuits (recopilats per Solana a Storify i a Pinterest), i el goig d’haver fet arribar l’etiqueta #Thyssen140 a tema del moment o trending topic. Fa poques setmanes, els Tweets Awards 2013 van premiar la iniciativa en la categoria #TweetCultural. Un reconeixement que, segons el projecte Reputation Metrics de la Universitat de Navarra, va disparar la visibilitat de Guillermo Solana com a veu del museu a la xarxa.

Qualsevol iniciativa a Twitter, però, és necessàriament efímera. Per això, i per fer-la arribar a més gent, el museu ha publicat el llibre #Thyssen140, que recull aquesta original experiència divulgadora en una edició bilingüe (castellà i anglès). El resultat en paper és una mena de guia ràpida del museu, la versió editada del curs d’art en línia, il·lustrada amb 195 imatges grans i a color de les obres de la col·lecció, algunes comparades amb obres d’altres col·leccions.

Solana, juntament amb l’equip de comunicació del museu, treballa per desenvolupar l’estratègia digital del museu. Tal com explica a l’entrevista publicada a El Asombrario, a banda de la col·lecció permanent, també s’ha tuitejat la col·lecció de Carmen Thyssen (podeu veure els tuits a Storify). Aquesta segona experiència del curs virtual d’art es va complementar amb entrevistes participatives en directe amb la baronessa a través de la mateixa xarxa social. Altres accions de comunicació digital inclouen la retransmissió via Twitter del muntatge d’exposicions, com la que es va fer la passada primavera per a la mostra de Pissarro. En aquest cas, Solana va explicar pas per pas com es muntava l’exposició, amb imatges i 140 caràcters que narraven el procés i la història dels quadres de la mostra.