Crisi o mort: els algoritmes giren l’esquena als mitjans de continguts virals

Ja està aquí la primera crisi dels mitjans nadius digitals, aquells dels titulars que enganxen i les llistes infinites, aquells que van beure de les oportunitats de viralitat de “papà Facebook”. Però ja comencem a conèixer l’aparent generositat de «papà Facebook»: sempre té trampa.

Fa poc més d’un any, Mark Zuckerberg, fundador i director executiu de la xarxa social, va fer saltar les alarmes en molts mitjans de comunicació en anunciar un canvi en l’algoritme a la plataforma que donaria prioritat a les «interaccions socials més significatives». Els resultats han estat catastròfics. En els mesos que portem del 2019, a Espanya han tancat ja Eslang i la delegació de BuzzFeed, i PlayGround ha acomiadat a 60 treballadors.

A l’àmbit internacional, els llocs webs de referència del nou periodisme viral han acusat el colp de Facebook. El Huffington Post ha prescindit d’un 20% dels seus treballadors, Vice Media ha acomiadat ja 250 trabajadores, i BuzzFeed ha retallat en un 15% (unes 200 persones) la seva plantilla. En total als Estats Units s’han destruït ja un miler de llocs de treball.

Facebook crea, Facebook destrueix

Molts parlem ja de la primera crisi dels mitjans nadius digitals, aquells que es suposava que havien arribat per renovar amb sang nova el periodisme tradicional. I molts altres es pregunten, és una crisi o un cop mortal? Són els mitjans nadius digitals realment un nou model de negoci dins del periodisme, o simplement una moda que ha tingut una vida curta? Pot el periodisme digital, en definitiva, ser rendible?

El ventall de mitjans digitals nascuts en l’última dècada seguint el model BuzzFeed, bevien tots de la mateixa font: els gegants tecnològics, com Facebook o Google, i la visibilitat facilitada pels seus algoritmes. Es van adaptar a ells i hi van guanyar molt. Els algoritmes els van portar prosperitat, i els algoritmes els han enfonsat en la misèria.

Aquesta crisi, una mostra de que el periodisme no pot dependre de les plataformes basades en algoritmes en constant canvi, coincideix amb l’aparent èxit del model dels murs de pagament a les versions digitals dels grans mitjans de comunicació tradicionals com el New York Times o el Washington Post, o el model de donacions del The Guardian.

Amb la rendibilitat de les notícies digitals (i gratuïtes) posada en dubte (i l’amenaça de les fake news), el món del periodisme torna a creure, al menys de moment, en el valor de la professió i el preu dels continguts.

Crisi o mort: els algoritmes giren l’esquena als mitjans de continguts virals

Ja està aquí la primera crisi dels mitjans nadius digitals, aquells dels titulars que enganxen i les llistes infinites, aquells que van beure de les oportunitats de viralitat de “papà Facebook”. Però ja comencem a conèixer l’aparent generositat de «papà Facebook»: sempre té trampa.

Fa poc més d’un any, Mark Zuckerberg, fundador i director executiu de la xarxa social, va fer saltar les alarmes en molts mitjans de comunicació en anunciar un canvi en l’algoritme a la plataforma que donaria prioritat a les «interaccions socials més significatives». Els resultats han estat catastròfics. En els mesos que portem del 2019, a Espanya han tancat ja Eslang i la delegació de BuzzFeed, i PlayGround ha acomiadat a 60 treballadors.

A l’àmbit internacional, els llocs webs de referència del nou periodisme viral han acusat el colp de Facebook. El Huffington Post ha prescindit d’un 20% dels seus treballadors, Vice Media ha acomiadat ja 250 trabajadores, i BuzzFeed ha retallat en un 15% (unes 200 persones) la seva plantilla. En total als Estats Units s’han destruït ja un miler de llocs de treball.

Facebook crea, Facebook destrueix

Molts parlem ja de la primera crisi dels mitjans nadius digitals, aquells que es suposava que havien arribat per renovar amb sang nova el periodisme tradicional. I molts altres es pregunten, és una crisi o un cop mortal? Són els mitjans nadius digitals realment un nou model de negoci dins del periodisme, o simplement una moda que ha tingut una vida curta? Pot el periodisme digital, en definitiva, ser rendible?

El ventall de mitjans digitals nascuts en l’última dècada seguint el model BuzzFeed, bevien tots de la mateixa font: els gegants tecnològics, com Facebook o Google, i la visibilitat facilitada pels seus algoritmes. Es van adaptar a ells i hi van guanyar molt. Els algoritmes els van portar prosperitat, i els algoritmes els han enfonsat en la misèria.

Aquesta crisi, una mostra de que el periodisme no pot dependre de les plataformes basades en algoritmes en constant canvi, coincideix amb l’aparent èxit del model dels murs de pagament a les versions digitals dels grans mitjans de comunicació tradicionals com el New York Times o el Washington Post, o el model de donacions del The Guardian.

Amb la rendibilitat de les notícies digitals (i gratuïtes) posada en dubte (i l’amenaça de les fake news), el món del periodisme torna a creure, al menys de moment, en el valor de la professió i el preu dels continguts.