El cérvol, el polític i els collons

Imagen de Carlos Delado con las criadillas de ciervoA mida que ens fem grans la nostra capacitat per sorprendre’ns minva. El pas dels anys et familiaritza amb situacions i fets estranys i singulars, alguns fins i tot kafkians. Però per molt que un ja hagi vist món, la capacitat de sorprendre’t de la classe política espanyola no té límit. Aquesta setmana els mitjans de comunicació i les xarxes socials d’aquest peculiar país han anat farcides de la imatge somrient del Conseller de turisme balear, Carlos Delgado, i, atenció, número dos del PP a les Illes, amb els testicles d’un cérvol al cap, caçat per ell mateix l’any passat, quan encara era l’Alcalde de Calvià.

D’aquest personatge depèn en l’actualitat, des del punt de vista administratiu, l’activitat econòmica més important de la Comunitat Balear: la indústria turística. Del comportament d’aquest sector estratègic en depèn alhora, i en bona mesura, la imatge i el prestigi de les Illes a la resta de l’Estat i en l’àmbit internacional. Es tracta, per tant, d’una responsabilitat política i social d’alta rellevància.

Malgrat que la fotografia correspon a un acte dut a terme en el lliure desenvolupament de la seva vida privada, com pot oblidar la seva faceta ineludible de personatge públic un polític de la seva posició? Sap aquest individu què vol dir imatge i prestigi personal? Ha sentit parlar mai del concepte de dignitat institucional? Coneix el significat de les paraules exemple, respecte, sentit comú o, simplement, prudència? Què s’ha de tenir al cap (a part dels collons del noble animal) per cometre un error d’aquesta naturalesa?

Però més enllà d’aquest lamentable i patètic fet, el més preocupant és pensar com aquests personatges, absolutament impresentables i inconscients en la seva vida personal, arriben a exercir càrrecs de primera responsabilitat i representació pública. Arribats a aquest punt la mediocritat personal es converteix en un problema compartit.

Episodis com aquest demostren que el sistema de filtratge per garantir la solvència i serietat de la nostra classe política no funciona. De la mateixa forma que a les empreses se’ls requereix cada vegada amb major pressió, afortunadament, un comportament socialment responsable, als polítics cal exigir-los un comportament professional i també personal a l’alçada de les seves importants responsabilitats públiques. No es tracta d’un requeriment menor ni fàcil de materialitzar. Però ens hi juguem la pèrdua absoluta de respecte per l’estament polític i, per tant, per un dels eixos del nostre model d’organització social per excel•lència.

El cérvol, el polític i els collons

Imagen de Carlos Delado con las criadillas de ciervoA mida que ens fem grans la nostra capacitat per sorprendre’ns minva. El pas dels anys et familiaritza amb situacions i fets estranys i singulars, alguns fins i tot kafkians. Però per molt que un ja hagi vist món, la capacitat de sorprendre’t de la classe política espanyola no té límit. Aquesta setmana els mitjans de comunicació i les xarxes socials d’aquest peculiar país han anat farcides de la imatge somrient del Conseller de turisme balear, Carlos Delgado, i, atenció, número dos del PP a les Illes, amb els testicles d’un cérvol al cap, caçat per ell mateix l’any passat, quan encara era l’Alcalde de Calvià.

D’aquest personatge depèn en l’actualitat, des del punt de vista administratiu, l’activitat econòmica més important de la Comunitat Balear: la indústria turística. Del comportament d’aquest sector estratègic en depèn alhora, i en bona mesura, la imatge i el prestigi de les Illes a la resta de l’Estat i en l’àmbit internacional. Es tracta, per tant, d’una responsabilitat política i social d’alta rellevància.

Malgrat que la fotografia correspon a un acte dut a terme en el lliure desenvolupament de la seva vida privada, com pot oblidar la seva faceta ineludible de personatge públic un polític de la seva posició? Sap aquest individu què vol dir imatge i prestigi personal? Ha sentit parlar mai del concepte de dignitat institucional? Coneix el significat de les paraules exemple, respecte, sentit comú o, simplement, prudència? Què s’ha de tenir al cap (a part dels collons del noble animal) per cometre un error d’aquesta naturalesa?

Però més enllà d’aquest lamentable i patètic fet, el més preocupant és pensar com aquests personatges, absolutament impresentables i inconscients en la seva vida personal, arriben a exercir càrrecs de primera responsabilitat i representació pública. Arribats a aquest punt la mediocritat personal es converteix en un problema compartit.

Episodis com aquest demostren que el sistema de filtratge per garantir la solvència i serietat de la nostra classe política no funciona. De la mateixa forma que a les empreses se’ls requereix cada vegada amb major pressió, afortunadament, un comportament socialment responsable, als polítics cal exigir-los un comportament professional i també personal a l’alçada de les seves importants responsabilitats públiques. No es tracta d’un requeriment menor ni fàcil de materialitzar. Però ens hi juguem la pèrdua absoluta de respecte per l’estament polític i, per tant, per un dels eixos del nostre model d’organització social per excel•lència.