Comunicació pública 2.0: les eines digitals impulsen l’accés al coneixement

Passi privat per a viquipedistes al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Foto de Wikimedia Commons publicada per Kippelboy.

“Inspirar l’aprenentatge al llarg de la vida, avançar en el coneixement i reforçar les nostres comunitats”. Aixi descriu la seva missió la Biblioteca Pública de Nova York (NYPL), una de les més importants del món. Per avançar cap aquest objectiu, fa uns dies la institució va publicar uns 20.000 mapes històrics de la seva base de dades perquè qualsevol persona des de qualsevol indret del món pugui consultar-los, descarregar-los i utilitzar-los lliurement a través d’Internet.

La millor part per als apassionats de la cartografia és potser l’aplicació NYPL Map Warper, una eina que permet combinar els mapes antics de l’arxiu amb mapes actuals. L’usuari pot consultar mapes ja “aliniats” per altres o contribuir voluntàriament a l’arxiu fent una nova superposició de dos o més mapes, tal com explica aquest vídeo (en anglès).

Tant els documents originals com els mapes resultants de les superposicions estan lliures de tota restricció de propietat intel·lectual, ja que la biblioteca els publica com a domini públic universal a través de Creative Commons, una organització sense ànim de lucre que té com a missió aprofitar al màxim tota la ciència, coneixement i cultura disponible en Internet.

Els mapes que s’han publicat ja fa molts anys que són de domini públic. Què hi ha de nou, llavors? Res, i tot. Arreu del món hi ha ingents quantitats de documents, llibres i obres d’art de suposat domini públic millor o pitjor arxivades a les institucions encarregades de custodiar-les. Pot un ciutadà qualsevol consultar aquesta informació? Sovint, per una raó o una altra, l’accés és complicat per a un simple ciutadà, malgrat tenir-hi, en teoria, tot el dret.

La missió de les institucions que gestionen el domini públic no és només custodiar-lo, sinó fer tot el possible per posar-les a disposició de la ciutadania perquè aquestes obres literàries, artístiques o científiques continuen contribuint al creixement individual i col·lectiu. I les noves tecnologies, és evident, són una eina ideal per assolir aquest objectiu.

A Catalunya, desenes d’institucions culturals han estat treballant en aquesta direcció de la mà de la iniciativa vinculada a la Viquipèdia Wiki-GLAM, un acrònim de l’anglès Galleries, Libraries, Archives and Museums (Galeries, Biblioteques, Arxius i Museus). L’objectiu del projecte és establir acords entre les institucions culturals i l’enciclopèdia col·laborativa per tal de posar el coneixement de domini públic a disposició de la societat i especialment dels centres educatius.

Àlex Hinojo, també conegut com Kippelboy, coordina la iniciativa Wiki-GLAM a Catalunya. Fins ara, s’han desenvolupat projectes en col·laboració amb els museus i centres patrimonials de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, la Xarxa de Biblioteques de Catalunya, el MACBA, el CCCB, el Museu del Disseny de Barcelona, la Fundació Joan Miró i la Fundació Josep Pla, entre molts altres.

Comunicació pública 2.0: les eines digitals impulsen l’accés al coneixement

Passi privat per a viquipedistes al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Foto de Wikimedia Commons publicada per Kippelboy.

“Inspirar l’aprenentatge al llarg de la vida, avançar en el coneixement i reforçar les nostres comunitats”. Aixi descriu la seva missió la Biblioteca Pública de Nova York (NYPL), una de les més importants del món. Per avançar cap aquest objectiu, fa uns dies la institució va publicar uns 20.000 mapes històrics de la seva base de dades perquè qualsevol persona des de qualsevol indret del món pugui consultar-los, descarregar-los i utilitzar-los lliurement a través d’Internet.

La millor part per als apassionats de la cartografia és potser l’aplicació NYPL Map Warper, una eina que permet combinar els mapes antics de l’arxiu amb mapes actuals. L’usuari pot consultar mapes ja “aliniats” per altres o contribuir voluntàriament a l’arxiu fent una nova superposició de dos o més mapes, tal com explica aquest vídeo (en anglès).

Tant els documents originals com els mapes resultants de les superposicions estan lliures de tota restricció de propietat intel·lectual, ja que la biblioteca els publica com a domini públic universal a través de Creative Commons, una organització sense ànim de lucre que té com a missió aprofitar al màxim tota la ciència, coneixement i cultura disponible en Internet.

Els mapes que s’han publicat ja fa molts anys que són de domini públic. Què hi ha de nou, llavors? Res, i tot. Arreu del món hi ha ingents quantitats de documents, llibres i obres d’art de suposat domini públic millor o pitjor arxivades a les institucions encarregades de custodiar-les. Pot un ciutadà qualsevol consultar aquesta informació? Sovint, per una raó o una altra, l’accés és complicat per a un simple ciutadà, malgrat tenir-hi, en teoria, tot el dret.

La missió de les institucions que gestionen el domini públic no és només custodiar-lo, sinó fer tot el possible per posar-les a disposició de la ciutadania perquè aquestes obres literàries, artístiques o científiques continuen contribuint al creixement individual i col·lectiu. I les noves tecnologies, és evident, són una eina ideal per assolir aquest objectiu.

A Catalunya, desenes d’institucions culturals han estat treballant en aquesta direcció de la mà de la iniciativa vinculada a la Viquipèdia Wiki-GLAM, un acrònim de l’anglès Galleries, Libraries, Archives and Museums (Galeries, Biblioteques, Arxius i Museus). L’objectiu del projecte és establir acords entre les institucions culturals i l’enciclopèdia col·laborativa per tal de posar el coneixement de domini públic a disposició de la societat i especialment dels centres educatius.

Àlex Hinojo, també conegut com Kippelboy, coordina la iniciativa Wiki-GLAM a Catalunya. Fins ara, s’han desenvolupat projectes en col·laboració amb els museus i centres patrimonials de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, la Xarxa de Biblioteques de Catalunya, el MACBA, el CCCB, el Museu del Disseny de Barcelona, la Fundació Joan Miró i la Fundació Josep Pla, entre molts altres.