Facebook declara la guerra a les notícies falses

Faceboook, amb quasi mil milions d’usuaris arreu del món, ha anunciat noves mesures per combatre la difusió de notícies falses, un fenomen que ha crescut a mesura que la xarxa social s’ha popularitzat en la darrera dècada. És l’era de la proliferació de continguts, de la viralitat, de la dependència dels mitjans de la participació dels lectors per fer visibles els seus productes a les xarxes socials. Un ecosistema en què la lluita per l’atenció i els clicks ha fet proliferar continguts suposadament periodístics de dubtosa qualitat o directament falsos, dissenyats per apel·lar emocionalment els usuaris i esdevenir virals.

La campanya, que arriba després de les polèmiques sobre el paper que han jugat les notícies falses en l’aprovació del Brexit a Gran Bretanya, en l’auge de l’extrema dreta durant la campanya presidencial francesa o en l’elecció de Donald Trump als Estats Units, es llença a 14 països, dels quals està exclós Espanya. Facebook va triar Alemanya, on tant l’Admnistració com els tribunals són particularment combatius en la qüestió de les notícies falses relacionades amb delictes d’odi, per dur a terme les primeres proves del sistema.

Consciència i participació

Segons el manual publicat per la xarxa social, l’objectiu és doble: conscienciar els usuaris sobre la importància de l’esperit crític a l’hora de consumir i compartir informacions, i difondre mecanismes per ajudar a detectar els anomenats bulos (n’hem parlat al blog abans aquí, aquí i aquí).

La xarxa social, que en diverses ocasions ha rebutjat la seva responsabilitat editorial sobre els continguts que es publiquen a la plataforma, ha assegurat que demanarà més garanties a les pàgines web que promocionin les seves notícies a la plataforma. Per la major part del projecte, però, Facebook vol comptar amb els usuaris per detectar les notícies falses.

A més, des de fa alguns mesos la xarxa ha engegat el Facebook Journalism Project, en col·laboració amb la Universitat de Columbia, i el News Literacy Project, dos projectes educatius per posar en valor el periodisme de qualitat i educar sobre com consumir i difondre continguts informatius.

Verificació col·lectiva

El sistema inclou un quadre de diàleg que s’obri quan l’usuari accedeix al seu mur, amb informació sobre les dinàmiques de les notícies falses, alguns consells sobre com detectar-les i missatges que encoratgen la lectura crítica i la difusió de continguts de qualitat. A més, Facebook demana als usuaris que marquin les notícies de dubtosa veracitat, que s’enviaran a entitats externes de verificació amb les quals la xarxa social ha signat acords.

D’aquesta manera, la participació dels usuaris permetrà modificar l’algoritme que selecciona quins continguts es mostren al “mur” dels usuaris, que a partir d’ara tindrà en compte si les notícies han estat marcades com a falses per restar-los visibilitat.

Una notícia falsa és tant o més interessant, i viral, que una certa. I desmentir no funciona, perquè sovint l’impacte ja està fet. Una veritat a mitges, o una falsedat compartida amb un grup significatiu esdevé fàcilment una veritat consensuada que influirà les maneres en què els ciutadans reaccionaran en el futur, o les decisions que prendran. La lluita contra continguts falsos o enganyosos, a tots els nivells, és de màxima prioritat.

Facebook declara la guerra a les notícies falses

Faceboook, amb quasi mil milions d’usuaris arreu del món, ha anunciat noves mesures per combatre la difusió de notícies falses, un fenomen que ha crescut a mesura que la xarxa social s’ha popularitzat en la darrera dècada. És l’era de la proliferació de continguts, de la viralitat, de la dependència dels mitjans de la participació dels lectors per fer visibles els seus productes a les xarxes socials. Un ecosistema en què la lluita per l’atenció i els clicks ha fet proliferar continguts suposadament periodístics de dubtosa qualitat o directament falsos, dissenyats per apel·lar emocionalment els usuaris i esdevenir virals.

La campanya, que arriba després de les polèmiques sobre el paper que han jugat les notícies falses en l’aprovació del Brexit a Gran Bretanya, en l’auge de l’extrema dreta durant la campanya presidencial francesa o en l’elecció de Donald Trump als Estats Units, es llença a 14 països, dels quals està exclós Espanya. Facebook va triar Alemanya, on tant l’Admnistració com els tribunals són particularment combatius en la qüestió de les notícies falses relacionades amb delictes d’odi, per dur a terme les primeres proves del sistema.

Consciència i participació

Segons el manual publicat per la xarxa social, l’objectiu és doble: conscienciar els usuaris sobre la importància de l’esperit crític a l’hora de consumir i compartir informacions, i difondre mecanismes per ajudar a detectar els anomenats bulos (n’hem parlat al blog abans aquí, aquí i aquí).

La xarxa social, que en diverses ocasions ha rebutjat la seva responsabilitat editorial sobre els continguts que es publiquen a la plataforma, ha assegurat que demanarà més garanties a les pàgines web que promocionin les seves notícies a la plataforma. Per la major part del projecte, però, Facebook vol comptar amb els usuaris per detectar les notícies falses.

A més, des de fa alguns mesos la xarxa ha engegat el Facebook Journalism Project, en col·laboració amb la Universitat de Columbia, i el News Literacy Project, dos projectes educatius per posar en valor el periodisme de qualitat i educar sobre com consumir i difondre continguts informatius.

Verificació col·lectiva

El sistema inclou un quadre de diàleg que s’obri quan l’usuari accedeix al seu mur, amb informació sobre les dinàmiques de les notícies falses, alguns consells sobre com detectar-les i missatges que encoratgen la lectura crítica i la difusió de continguts de qualitat. A més, Facebook demana als usuaris que marquin les notícies de dubtosa veracitat, que s’enviaran a entitats externes de verificació amb les quals la xarxa social ha signat acords.

D’aquesta manera, la participació dels usuaris permetrà modificar l’algoritme que selecciona quins continguts es mostren al “mur” dels usuaris, que a partir d’ara tindrà en compte si les notícies han estat marcades com a falses per restar-los visibilitat.

Una notícia falsa és tant o més interessant, i viral, que una certa. I desmentir no funciona, perquè sovint l’impacte ja està fet. Una veritat a mitges, o una falsedat compartida amb un grup significatiu esdevé fàcilment una veritat consensuada que influirà les maneres en què els ciutadans reaccionaran en el futur, o les decisions que prendran. La lluita contra continguts falsos o enganyosos, a tots els nivells, és de màxima prioritat.