Facebook, una tèbia sortida a borsa

Facebook ha estat la protagonista de l’esdeveniment borsari de l’any. El passat divendres va sortir a borsa convertint-se en l’Oferta Pública de Venda (OPV) més gran realitzada mai per una companyia tecnològica en el mercat del Nasqad i situant-se entre les més importants sortides a borsa als Estats Units, juntament amb la de VISA i General Motors. El divendres 18 de maig Facebook tenia un preu: més de 104.000 milions de dòlars, uns 82.000 milions d’euros aproximadament que, amb independència de la seva evolució en el temps, ja han passat a la història.

Com més gran és l’empresa més expectació genera la seva sortida a borsa i en el cas de Facebook l’interès públic per l’operació ha crescut de forma proporcional a com ho ha fet l’interès dels inversors. Passats mesos i setmanes en què circulaven rumors i tot tipus d’informacions sobre l’OPV de Facebook, la companyia va fixar finalment el seu preu de sortida a borsa en els 38 dòlars per acció, el valor més alt d’una forquilla que oscil•lava entre els 34 i 38 dòlars –xifra fixada el 15 de maig i que apujava el valor que a principis de maig s’havia anunciat i situava el preu de l’acció entre els 28 i els 35 dòlars.

Enmig d’una gran expectació i amb alguns problemes tècnics del Nasqad, Facebook va iniciar la seva aventura borsària amb una cotització que en els primers minuts va pujar fins als 43 dòlars però que en acabar la jornada va situar-se en els 38,23 dòlars, és a dir, un discret benefici de només 23 cèntims que explicava les tebiors dels titulars de l’endemà. Discreta, decebedora, poc brillant, sense embranzida… Si l’èxit d’una OPV es mesurés atenent als missatges positius que s’han generat en els mitjans de comunicació  es podria afirmar que el debut no va estar a l’alçada de les expectatives.

Des de l’anunci d’intencions, passant per la presentació de la sol•licitud a l’òrgan regulador, fins al preu fixat per acció i el debut borsari d’una companyia, els processos de sortida a borsa requereixen d’una estratègia de comunicació en què els missatges que s’emeten, tant positius com negatius, esdevenen claus per a inversors, analistes, competidors… El febrer d’aquest 2012 Facebook va iniciar els tràmits del que es coneix com Oferta Pública de Venda amb la presentació d’una sol•licitud al regulador borsari dels Estats Units. A partir d’aquell moment començava un procediment en què no només calia definir el valor de l’empresa, quantes accions sortirien a la venta, a quin preu i a quina plataforma borsària -el New York Stock Exchange o el Nasqad-, sinó a partir del qual la companyia havia de mostrar i comunicar les seves potencialitats i fets rellevants mentre els inversors i analistes l’examinaven.

D’entre els dubtes que planteja Facebook el més determinant és la seva capacitat per generar ingressos a partir de la publicitat. La companyia ha manifestat que l’ús en dispositius mòbils serà la clau per obtenir nous beneficis i mentre alguns creuen que la injecció de capital els ha de permetre invertir més en investigacions de nous productes i possibilitats publicitàries, d’altres  dubten de l’abast d’aquestes plataformes. Una qüestió que, precisament, General Motors va atiar la mateixa setmana passada amb la decisió de no publicitar-se més a través d’aquesta xarxa social perquè no els era rentable.

Si una realitat és innegable és el fet que Facebook ha fet història i que la col•locació d’accions, amb un 15% del seu capital que es tradueix en uns 16.000 milions de dòlars, ha estat un èxit. La contrapartida ha estat la tèbia evolució del seu valor durant el primer dia de cotització, que va tancar la jornada amb un increment de només 23 cèntims. Passat el debut cal esperar per valorar si el preu inicial era excessiu o els inversors creuen amb fermesa en la potencialitat de la xarxa social. A partir d’ara el mercat exigirà beneficis i, si fem cas d’una frase que aquests dies s’ha utilitzat per resumir Facebook –si no pagues per alguna cosa és perquè tu ets el producte-, haurem d’observar l’evolució de la nostra cotització mentre escoltem atentament com es comunica la nostra discreció, revalorització, baixada o simplement evolució en borsa.

Facebook, una tèbia sortida a borsa

Facebook ha estat la protagonista de l’esdeveniment borsari de l’any. El passat divendres va sortir a borsa convertint-se en l’Oferta Pública de Venda (OPV) més gran realitzada mai per una companyia tecnològica en el mercat del Nasqad i situant-se entre les més importants sortides a borsa als Estats Units, juntament amb la de VISA i General Motors. El divendres 18 de maig Facebook tenia un preu: més de 104.000 milions de dòlars, uns 82.000 milions d’euros aproximadament que, amb independència de la seva evolució en el temps, ja han passat a la història.

Com més gran és l’empresa més expectació genera la seva sortida a borsa i en el cas de Facebook l’interès públic per l’operació ha crescut de forma proporcional a com ho ha fet l’interès dels inversors. Passats mesos i setmanes en què circulaven rumors i tot tipus d’informacions sobre l’OPV de Facebook, la companyia va fixar finalment el seu preu de sortida a borsa en els 38 dòlars per acció, el valor més alt d’una forquilla que oscil•lava entre els 34 i 38 dòlars –xifra fixada el 15 de maig i que apujava el valor que a principis de maig s’havia anunciat i situava el preu de l’acció entre els 28 i els 35 dòlars.

Enmig d’una gran expectació i amb alguns problemes tècnics del Nasqad, Facebook va iniciar la seva aventura borsària amb una cotització que en els primers minuts va pujar fins als 43 dòlars però que en acabar la jornada va situar-se en els 38,23 dòlars, és a dir, un discret benefici de només 23 cèntims que explicava les tebiors dels titulars de l’endemà. Discreta, decebedora, poc brillant, sense embranzida… Si l’èxit d’una OPV es mesurés atenent als missatges positius que s’han generat en els mitjans de comunicació  es podria afirmar que el debut no va estar a l’alçada de les expectatives.

Des de l’anunci d’intencions, passant per la presentació de la sol•licitud a l’òrgan regulador, fins al preu fixat per acció i el debut borsari d’una companyia, els processos de sortida a borsa requereixen d’una estratègia de comunicació en què els missatges que s’emeten, tant positius com negatius, esdevenen claus per a inversors, analistes, competidors… El febrer d’aquest 2012 Facebook va iniciar els tràmits del que es coneix com Oferta Pública de Venda amb la presentació d’una sol•licitud al regulador borsari dels Estats Units. A partir d’aquell moment començava un procediment en què no només calia definir el valor de l’empresa, quantes accions sortirien a la venta, a quin preu i a quina plataforma borsària -el New York Stock Exchange o el Nasqad-, sinó a partir del qual la companyia havia de mostrar i comunicar les seves potencialitats i fets rellevants mentre els inversors i analistes l’examinaven.

D’entre els dubtes que planteja Facebook el més determinant és la seva capacitat per generar ingressos a partir de la publicitat. La companyia ha manifestat que l’ús en dispositius mòbils serà la clau per obtenir nous beneficis i mentre alguns creuen que la injecció de capital els ha de permetre invertir més en investigacions de nous productes i possibilitats publicitàries, d’altres  dubten de l’abast d’aquestes plataformes. Una qüestió que, precisament, General Motors va atiar la mateixa setmana passada amb la decisió de no publicitar-se més a través d’aquesta xarxa social perquè no els era rentable.

Si una realitat és innegable és el fet que Facebook ha fet història i que la col•locació d’accions, amb un 15% del seu capital que es tradueix en uns 16.000 milions de dòlars, ha estat un èxit. La contrapartida ha estat la tèbia evolució del seu valor durant el primer dia de cotització, que va tancar la jornada amb un increment de només 23 cèntims. Passat el debut cal esperar per valorar si el preu inicial era excessiu o els inversors creuen amb fermesa en la potencialitat de la xarxa social. A partir d’ara el mercat exigirà beneficis i, si fem cas d’una frase que aquests dies s’ha utilitzat per resumir Facebook –si no pagues per alguna cosa és perquè tu ets el producte-, haurem d’observar l’evolució de la nostra cotització mentre escoltem atentament com es comunica la nostra discreció, revalorització, baixada o simplement evolució en borsa.