El futur de les notícies falses: no us creieu res

Noves tecnologies, nous monstres. L’expansió de l’ús d’Internet i de les xarxes socials comporta tants riscs com oportunitats, un nou panorama canviant que requereix de gran perícia per gestionar-lo, tant des d’un punt de vista de comunicació social com política o de negocis.

Un dels monstres que ens ha ensenyat les urpes aquest any és el de les notícies falses. I pel que sembla ha vingut per quedar-s’hi. Segons l’estudi “Prediccions tecnològiques per al 2018“, publicat per la consultora Gartner, la meitat de les notícies que circulin al 2022 als països occidentals seran falses.

L’estudi no es mostra gaire optimista, i adverteix que no existirà suficient capacitat material i tecnològica per desfer-nos-en. Una de les raons és que la producció d’aquest tipus de mentides és més barata que la creació de continguts vertaders i rellevants, que requereixen d’un treball periodístic.

Les notícies falses no només poden generar-se de forma automatitzada, sinó que posen la intel·ligència artificial dels algoritmes de Facebook i Twitter al seu servei. És a dir, es poden generar notícies falses en base a les dades recollides sobre les reaccions dels usuaris de les xarxes socials a diferents tipus de continguts. O dit d’una altra manera, les notícies falses poden ser dissenyades a mesura d’un determinat públic, que per les seves característiques i vulnerabilitats és més procliu a creure-les.

La mentida, a l’alça

En l’era del Photoshop, els filtres i la propagació indiscriminada a les xarxes socials, cada cop és més gran la capacitat de la tecnologia per manipular continguts reals o crear-ne directament de falsos.

Fins i tot els vídeos, que en els darrers anys s’han erigit com als continguts més creïbles, ja poden ser manipulats de manera gairebé imperceptible. El programa Face2Face desenvolupar per la Universitat de Stanford, per exemple, ja permet manipular vídeos de personatges públics i canviar radicalment les seues paraules, gràcies a la incorporació dels moviments de boca i expressions facials d’una altra persona davant d’una càmera web. Per demostrar aquesta nova tecnologia, l’equip de recerca ha creat exemples de vídeos de George W Bush, Vladimir Putin i Donald Trump. Una eina que, combinada amb l’avenç de les tecnologies de sintetització de veus, pot facilitar la creació de declaracions falses de personatges públics molt creïbles.

Combatre el monstre del “fake”

Malgrat els esforços per tractar de gestionar aquest monstre de cinc caps, principalment basats en detectar i identificar continguts potencialment falsos, no sembla que de moment s’hagin trobat eines i estratègies suficientment poderoses per combatre’l. I el gust general del públic per la informació que s’adapta a les seves creences, vertadera o falsa, no posa les coses fàcils.

Segons adverteix l’estudi de Gartner, al 2018 podríem assistir a importants crisis polítiques i moviments a les borses provocats per ‘impacte de notícies falses. A mesura que els riscos esdevenen més reals, tanmateix, veurem també més eines i més intents d’aturar el monstre del “fake”, que té en vil governs, mitjans de comunicació i empreses dels països més desenvolupats.

El futur de les notícies falses: no us creieu res

Noves tecnologies, nous monstres. L’expansió de l’ús d’Internet i de les xarxes socials comporta tants riscs com oportunitats, un nou panorama canviant que requereix de gran perícia per gestionar-lo, tant des d’un punt de vista de comunicació social com política o de negocis.

Un dels monstres que ens ha ensenyat les urpes aquest any és el de les notícies falses. I pel que sembla ha vingut per quedar-s’hi. Segons l’estudi “Prediccions tecnològiques per al 2018“, publicat per la consultora Gartner, la meitat de les notícies que circulin al 2022 als països occidentals seran falses.

L’estudi no es mostra gaire optimista, i adverteix que no existirà suficient capacitat material i tecnològica per desfer-nos-en. Una de les raons és que la producció d’aquest tipus de mentides és més barata que la creació de continguts vertaders i rellevants, que requereixen d’un treball periodístic.

Les notícies falses no només poden generar-se de forma automatitzada, sinó que posen la intel·ligència artificial dels algoritmes de Facebook i Twitter al seu servei. És a dir, es poden generar notícies falses en base a les dades recollides sobre les reaccions dels usuaris de les xarxes socials a diferents tipus de continguts. O dit d’una altra manera, les notícies falses poden ser dissenyades a mesura d’un determinat públic, que per les seves característiques i vulnerabilitats és més procliu a creure-les.

La mentida, a l’alça

En l’era del Photoshop, els filtres i la propagació indiscriminada a les xarxes socials, cada cop és més gran la capacitat de la tecnologia per manipular continguts reals o crear-ne directament de falsos.

Fins i tot els vídeos, que en els darrers anys s’han erigit com als continguts més creïbles, ja poden ser manipulats de manera gairebé imperceptible. El programa Face2Face desenvolupar per la Universitat de Stanford, per exemple, ja permet manipular vídeos de personatges públics i canviar radicalment les seues paraules, gràcies a la incorporació dels moviments de boca i expressions facials d’una altra persona davant d’una càmera web. Per demostrar aquesta nova tecnologia, l’equip de recerca ha creat exemples de vídeos de George W Bush, Vladimir Putin i Donald Trump. Una eina que, combinada amb l’avenç de les tecnologies de sintetització de veus, pot facilitar la creació de declaracions falses de personatges públics molt creïbles.

Combatre el monstre del “fake”

Malgrat els esforços per tractar de gestionar aquest monstre de cinc caps, principalment basats en detectar i identificar continguts potencialment falsos, no sembla que de moment s’hagin trobat eines i estratègies suficientment poderoses per combatre’l. I el gust general del públic per la informació que s’adapta a les seves creences, vertadera o falsa, no posa les coses fàcils.

Segons adverteix l’estudi de Gartner, al 2018 podríem assistir a importants crisis polítiques i moviments a les borses provocats per ‘impacte de notícies falses. A mesura que els riscos esdevenen més reals, tanmateix, veurem també més eines i més intents d’aturar el monstre del “fake”, que té en vil governs, mitjans de comunicació i empreses dels països més desenvolupats.