02 agost 2018
Iraniana, jove i DJ: coneix Nesa
Nesa Azadikhah és una jove DJ iraniana de 31 anys. Dona, jove i DJ, en un país on el sol fet de ser dona suposa acceptar ser ciutadana de segona categoria, on està prohibit ballar en espais públics i la música és vista per les moralistes elits governants com un element que corromp l’esperit.
Nesa passeja pels carrers de Tehran gravant els sons del tràfic, dels mercats, el bullici de les cafeteries i salons de te. Un material sonor documental al qual aplica bases electròniques i percussions tradicionals per compondre una elegant música deep house.
Un preciós curt amb el títol “Sounds of Tehran”, presentat per We Transfer, ens explica, en poc més de 8 minuts, aquesta experiència i ens mostra la realitat de quotidiana del seu món creatiu. De totes les limitacions que es deriven de la seva activitat, la condició de dona és la que considera més limitant i alerta què no és l’Iran ni Tehran sinó que aquesta barrera és a tot arreu, és el masclisme que regeix qualsevol societat.
Si voleu conèixer millor els treballs de Nesa, podeu anar a la seva pàgina de Bandcamp on gaudireu del seu ric univers musical.
Iran té 81 milions d’habitants, dels quals 48 milions tenen menys de 35 anys. Una joventut que ha crescut marcada per un règim polític teocràtic i rígid, per una crisi econòmica galopant a conseqüència d’una guerra i de dures sancions econòmiques. L’èxit i el futur d’aquest bell país dependrà de donar sortida a aquest enorme potencial: una joventut formada, culta, orgullosa del seu origen i inquieta. No és d’estranyar la força creativa que atresora aquest país. No ha de sorprendre trobar molts noms d’iranians i iranianes en el món del cinema, les arts plàstiques, la fotografia, la música, l’arquitectura o la literatura que usen la creació com una forma de reivindicar i d’expressar-se.
02 agost 2018
Iraniana, jove i DJ: coneix Nesa
Nesa Azadikhah és una jove DJ iraniana de 31 anys. Dona, jove i DJ, en un país on el sol fet de ser dona suposa acceptar ser ciutadana de segona categoria, on està prohibit ballar en espais públics i la música és vista per les moralistes elits governants com un element que corromp l’esperit.
Nesa passeja pels carrers de Tehran gravant els sons del tràfic, dels mercats, el bullici de les cafeteries i salons de te. Un material sonor documental al qual aplica bases electròniques i percussions tradicionals per compondre una elegant música deep house.
Un preciós curt amb el títol “Sounds of Tehran”, presentat per We Transfer, ens explica, en poc més de 8 minuts, aquesta experiència i ens mostra la realitat de quotidiana del seu món creatiu. De totes les limitacions que es deriven de la seva activitat, la condició de dona és la que considera més limitant i alerta què no és l’Iran ni Tehran sinó que aquesta barrera és a tot arreu, és el masclisme que regeix qualsevol societat.
Si voleu conèixer millor els treballs de Nesa, podeu anar a la seva pàgina de Bandcamp on gaudireu del seu ric univers musical.
Iran té 81 milions d’habitants, dels quals 48 milions tenen menys de 35 anys. Una joventut que ha crescut marcada per un règim polític teocràtic i rígid, per una crisi econòmica galopant a conseqüència d’una guerra i de dures sancions econòmiques. L’èxit i el futur d’aquest bell país dependrà de donar sortida a aquest enorme potencial: una joventut formada, culta, orgullosa del seu origen i inquieta. No és d’estranyar la força creativa que atresora aquest país. No ha de sorprendre trobar molts noms d’iranians i iranianes en el món del cinema, les arts plàstiques, la fotografia, la música, l’arquitectura o la literatura que usen la creació com una forma de reivindicar i d’expressar-se.