Justícia 2.0 pels delictes d’odi a la xarxa

Compartir en públic missatges racistes, homòfobs o discriminatoris en qualsevol altre sentit és un delicte d’odi previst pel Codi Penal pel qual ja s’ha condemnat a presó alguns a tuitaires en els darrers anys. A la seva Memòria del 2017 presentada el passat dilluns, però, la Fiscalia de l’Estat planteja una nova mirada de la justícia: preveure càstigs diferents a la presó en els casos en què «pel seu context contingut, absència de reiteració o característiques o circumstàncies personals de l’autor» no siguin mereixedores d’una pena tan dura com la de presó.

A la memòria, la Fiscalia proposa una modificació de l’article 510 del Codi Penal, que contempla penes de fins a quatre anys de presó per aquells incitin públicament a l’odi per raó de gènere, raça, religió o altres circumstàncies. Si el delicte es comet a través d’un mitjà de comunicació social o per Internet, la pena mínima possible és de dos anys i mig.

El Ministeri Públic considera aquests càstigs massa “severs”, ja que en molts casos la persona que publica missatges ofensius no forma part de cap organització criminal, i «ha pogut actuar de forma impulsiva e irreflexiva”. A més, la Fiscalia subratlla que s’ha observat un «progressiu augment» d’aquests delictes degut a l’expansió de l’ús de les xarxes socials, un nou context comunicatiu que requereix un debat per ajustar la llei.

Xarxes socials: comunicació pública o privada?

En resum, el debat que ha obert la Fiscalia apunta a una qüestió clau per comprendre i gestionar la comunicació dels nostres temps: són les xarxes socials un espai públic o privat? O potser una cosa intermitja?

El grup de recerca en Antropologia de les Xarxes Socials de la Univeristy Collage London (UCL) anomenat Why We Post, que ha fet un llarg treball de recerca en diferents regions del món, destaca aquesta nova tendència de les xarxes socials dels últims anys. En el món previ a l’arribada d’Internet, era fàcil distingir entre comunicació pública i privada. Les converses cara a cara amb una sola persona o un grup reduït, per telèfon o telègraf, eren comunicació privada. Els discursos davant d’audiències massives i els grans mitjans de comunicació de masses com la televisió i la ràdio, comunicació pública.

Totes les xarxes que han emergit en els darrers anys tenen una cosa en comú: totes ofereixen nous espais entre la comunicació estrictament pública i l’estrictament privada. Els investigadors de l’ULC anomenen aquest tret de les xarxes socials ‘sociabilitat escalable’, i l’assenyalen com la característica que millor defineix les xarxes socials.

Justícia 2.0 pels delictes d’odi a la xarxa

Compartir en públic missatges racistes, homòfobs o discriminatoris en qualsevol altre sentit és un delicte d’odi previst pel Codi Penal pel qual ja s’ha condemnat a presó alguns a tuitaires en els darrers anys. A la seva Memòria del 2017 presentada el passat dilluns, però, la Fiscalia de l’Estat planteja una nova mirada de la justícia: preveure càstigs diferents a la presó en els casos en què «pel seu context contingut, absència de reiteració o característiques o circumstàncies personals de l’autor» no siguin mereixedores d’una pena tan dura com la de presó.

A la memòria, la Fiscalia proposa una modificació de l’article 510 del Codi Penal, que contempla penes de fins a quatre anys de presó per aquells incitin públicament a l’odi per raó de gènere, raça, religió o altres circumstàncies. Si el delicte es comet a través d’un mitjà de comunicació social o per Internet, la pena mínima possible és de dos anys i mig.

El Ministeri Públic considera aquests càstigs massa “severs”, ja que en molts casos la persona que publica missatges ofensius no forma part de cap organització criminal, i «ha pogut actuar de forma impulsiva e irreflexiva”. A més, la Fiscalia subratlla que s’ha observat un «progressiu augment» d’aquests delictes degut a l’expansió de l’ús de les xarxes socials, un nou context comunicatiu que requereix un debat per ajustar la llei.

Xarxes socials: comunicació pública o privada?

En resum, el debat que ha obert la Fiscalia apunta a una qüestió clau per comprendre i gestionar la comunicació dels nostres temps: són les xarxes socials un espai públic o privat? O potser una cosa intermitja?

El grup de recerca en Antropologia de les Xarxes Socials de la Univeristy Collage London (UCL) anomenat Why We Post, que ha fet un llarg treball de recerca en diferents regions del món, destaca aquesta nova tendència de les xarxes socials dels últims anys. En el món previ a l’arribada d’Internet, era fàcil distingir entre comunicació pública i privada. Les converses cara a cara amb una sola persona o un grup reduït, per telèfon o telègraf, eren comunicació privada. Els discursos davant d’audiències massives i els grans mitjans de comunicació de masses com la televisió i la ràdio, comunicació pública.

Totes les xarxes que han emergit en els darrers anys tenen una cosa en comú: totes ofereixen nous espais entre la comunicació estrictament pública i l’estrictament privada. Els investigadors de l’ULC anomenen aquest tret de les xarxes socials ‘sociabilitat escalable’, i l’assenyalen com la característica que millor defineix les xarxes socials.

Tags:
,