Justícia 2.0: el president d’Ausbanc, condemnat a indemnitzar… i tuitejar

El Jutjat de Primera Instància número 36 de Madrid ha condemnat el presidente de Ausbanc, Luis Pineda, a indemnitzar l’ ex “community manager” de la Policia Nacional Carlos Fernández amb 3.000 euros per haver trespassat els límits del seu dret a l’honor.

Com ha part de la sentència, el jutjat condemna també Pineda a compartir el resultat de la sentència durant 10 dies consecutius al seu compte de Twitter, en horari de màxima visibilitat i fent ús d’una eina especialment creada per augmentar el número de caracters permesos. Es tracta de la mateixa xarxa social on Pineda va publicar les «acusacions altament vexatòries» contra Fernández, llavors encarregat de les comunicacions a xarxes socials del cos de seguretat, que segons la magistrada no poden ser emparades pel dret a la llibertat d’expressió.

Pineda haurà de complir amb aquest requisit des de la presó on es troba des d’abril del 2016, acusat d’extorsionar a empreses i bancs.

Aquest és un exemple més de com les xarxes socials han passat a ésser percebudes i tractades pel sistema judicial com una part fonamental dels espais de comunicació, amb un fort impacte sobre l’opinió pública. A més, el cas torna a posar sobre la taula el debat sobre les interseccions de la identitat privada i pública a les xarxes socials.

Justícia 2.0: el president d’Ausbanc, condemnat a indemnitzar… i tuitejar

El Jutjat de Primera Instància número 36 de Madrid ha condemnat el presidente de Ausbanc, Luis Pineda, a indemnitzar l’ ex “community manager” de la Policia Nacional Carlos Fernández amb 3.000 euros per haver trespassat els límits del seu dret a l’honor.

Com ha part de la sentència, el jutjat condemna també Pineda a compartir el resultat de la sentència durant 10 dies consecutius al seu compte de Twitter, en horari de màxima visibilitat i fent ús d’una eina especialment creada per augmentar el número de caracters permesos. Es tracta de la mateixa xarxa social on Pineda va publicar les «acusacions altament vexatòries» contra Fernández, llavors encarregat de les comunicacions a xarxes socials del cos de seguretat, que segons la magistrada no poden ser emparades pel dret a la llibertat d’expressió.

Pineda haurà de complir amb aquest requisit des de la presó on es troba des d’abril del 2016, acusat d’extorsionar a empreses i bancs.

Aquest és un exemple més de com les xarxes socials han passat a ésser percebudes i tractades pel sistema judicial com una part fonamental dels espais de comunicació, amb un fort impacte sobre l’opinió pública. A més, el cas torna a posar sobre la taula el debat sobre les interseccions de la identitat privada i pública a les xarxes socials.