La BELLA rebelde, el cable EulaLink connectarà Europa i Amèrica Llatina saltant-se els EUA

Mapa del cable Eulalink. CC BY-SA 3.0 Per cvdr

La setmana passada, la Unió Europea va anunciar finalment que destinarà 25 milions d’euros al desplegament de la xarxa BELLA (Building Europe Link to Latin America), un projecte per instal·lar un cable d’Internet que connecti Europa directament amb Amèrica Llatina, sense passar pels Estats Units, com el 90 % de les comunicacions actuals entre ambdós continents.

En concret, el cable, anomenat EulaLink, connectarà Lisboa (Portugal) amb Fortaleza (Brasil), i a travès d’aquests punts, la resta de països europeus i llatinoamericans. No és cap broma d’infraestructura: 5.800 kilòmetres de cable de fibra òptica que creuarà l’Oceà Atlàntic (amb tres parades, una d’elles a Gran Canària) per garantir la independència tecnològica dels EUA. Al finançament de la UE se sumarà també el del govern de Brasil i el de les empreses encarregades d’executar el projecte: l’antiga operadora pública brasilera Telebras i l’operadora de cable espanyola IslaLink.

L’anunci del projecte, que començarà aquest 2015 i s’espera que finalitze al 2017, arriba just dos anys després que les filtracions d’Edward Snowden destapessin l’escàndol de l’espionatge massiu de la NSA, l’agència de seguretat nordamericana. La BELLA és la resposta de la UE al programa d’espionatge PRISM de la NSA.

La UE no és l’única que ha reaccionat per mirar de guanyar control sobre les dades que surten del seu territori. En aquests dos anys, empreses del sector privat com Google, s’han posat les piles bé per millorar la seguretat dels seus sistemes, bé per oferir serveis que garanteixen la privacitat dels usuaris. I per mostra, un botó: DuckDuckGo, un motor de cerca alternatiu a Google que no registra dades dels usuaris, ha crescut un 600% en els últims dos anys.

Les pràctiques d’espionatge massiu que Snowden va possar en evidència també han tingut un impacte sobre el món acadèmic i activista. Per exemple, l’investigadora i activista en temes de drets civils a Internet Rebecca MacKinnon acaba d’anunciar que el proper novembre es publicarà el 2015 Corporate Accountability Index, el primer rànking global que avalua les empreses d’Internet i de telecomunicacions segons les seues polítiques de respecte a la privacitat i la llibertat d’expressió.

Al final, com amb tot, el coneixement i preocupació de l’opinió pública sobre aquestes qüestions serà el que pressionarà governs i empreses a desenvolupar polítiques en línia amb els interessos dels ciutadans i usuaris.

La BELLA rebelde, el cable EulaLink connectarà Europa i Amèrica Llatina saltant-se els EUA

Mapa del cable Eulalink. CC BY-SA 3.0 Per cvdr

La setmana passada, la Unió Europea va anunciar finalment que destinarà 25 milions d’euros al desplegament de la xarxa BELLA (Building Europe Link to Latin America), un projecte per instal·lar un cable d’Internet que connecti Europa directament amb Amèrica Llatina, sense passar pels Estats Units, com el 90 % de les comunicacions actuals entre ambdós continents.

En concret, el cable, anomenat EulaLink, connectarà Lisboa (Portugal) amb Fortaleza (Brasil), i a travès d’aquests punts, la resta de països europeus i llatinoamericans. No és cap broma d’infraestructura: 5.800 kilòmetres de cable de fibra òptica que creuarà l’Oceà Atlàntic (amb tres parades, una d’elles a Gran Canària) per garantir la independència tecnològica dels EUA. Al finançament de la UE se sumarà també el del govern de Brasil i el de les empreses encarregades d’executar el projecte: l’antiga operadora pública brasilera Telebras i l’operadora de cable espanyola IslaLink.

L’anunci del projecte, que començarà aquest 2015 i s’espera que finalitze al 2017, arriba just dos anys després que les filtracions d’Edward Snowden destapessin l’escàndol de l’espionatge massiu de la NSA, l’agència de seguretat nordamericana. La BELLA és la resposta de la UE al programa d’espionatge PRISM de la NSA.

La UE no és l’única que ha reaccionat per mirar de guanyar control sobre les dades que surten del seu territori. En aquests dos anys, empreses del sector privat com Google, s’han posat les piles bé per millorar la seguretat dels seus sistemes, bé per oferir serveis que garanteixen la privacitat dels usuaris. I per mostra, un botó: DuckDuckGo, un motor de cerca alternatiu a Google que no registra dades dels usuaris, ha crescut un 600% en els últims dos anys.

Les pràctiques d’espionatge massiu que Snowden va possar en evidència també han tingut un impacte sobre el món acadèmic i activista. Per exemple, l’investigadora i activista en temes de drets civils a Internet Rebecca MacKinnon acaba d’anunciar que el proper novembre es publicarà el 2015 Corporate Accountability Index, el primer rànking global que avalua les empreses d’Internet i de telecomunicacions segons les seues polítiques de respecte a la privacitat i la llibertat d’expressió.

Al final, com amb tot, el coneixement i preocupació de l’opinió pública sobre aquestes qüestions serà el que pressionarà governs i empreses a desenvolupar polítiques en línia amb els interessos dels ciutadans i usuaris.