La culpa és de la comunicació? (I)

Afortunadament les eleccions ja han passat. Tots els processos electorals, tots, acaben embafant. Aquest, malgrat la seva rellevància històrica, no és una excepció. Massa compromisos que després no es compliran, un excés de soroll i desqualificació i poca exigència i poc debat rigorós, a nivell general.

Ara és hora per a l’anàlisi, per a la interpretació. Atès que d’anàlisi polític, tant de qualitat com d’ estrictament demagògic, ja n’està fent molt, em permeto una primera, breu i respectuosa pinzellada (la feina dels equips de campanya sempre és complexa i, en molt casos, desagraïda) des de l’àmbit exclusivament tècnic de la comunicació.

Estic convençut que alguns errors de comunicació i d’imatge han tingut un important efecte en els resultats de CiU. La coalició –que, atenent a les declaracions dels seus dos principals responsables, no ho semblava, i aquest ha estat probablement el primer i més greu error− ha perdut bona part del folgat crèdit que disposava fa tan sols un parell de mesos en iniciar-se la campanya electoral.

En la seva condició de partit de Govern, l’equip de CiU no es podia permetre un error com el que va suposar l’aprovació de l’anunci institucional de la campanya que va haver de ser retirat atesa la queixa de la majoria de formacions polítiques davant la Junta Electoral Central. Molts ciutadans, que fins aquell moment feien confiança a l’actitud honesta i decidida del President de Catalunya, van fer un primer gest d’inquietud i desaprovació quan van saber que l’error costaria 300.000 euros a les arques públiques i van dubtar si algú s’estava intentant aprofitar d’un missatge que tothom comparteix que ha de ser exquisidament neutral. Segon error.

La presentació de la campanya de CiU va posar definitivament en alerta molts votants potencials de la proposta fins aquell moment impecable de Mas. Es va començar a demostrar  que tenia importants punts febles. El primer i central, al meu parer, el to. Bona part de la ciutadania no s’ha sentit còmoda amb l’accent, en ocasions grandiloqüent i èpic, d’alguns dels eslògans i missatges utilitzats durant la campanya, i encara menys si aquests anaven acompanyats d’una proposta gràfica i visual que ha exaltat excessivament la figura del líder, de manera gairebé messiànica, al parer de no pocs. Aquesta proposta no ha acostat a la ciutadania sinó tot el contrari, l’ha allunyat. Tercer error.

Era evident que el dret a decidir, per la seva transcendència històrica i sociopolítica, es convertiria en el tema central de la campanya. I així ha estat. Però no es podia menystenir l’extraordinària gravetat de la crisi econòmica que des de fa, atenció, 5 anys colpeja la societat catalana i espanyola de forma monumental.  L’estratègia de missatges de la campanya convergent no ha proporcionat a aquest tema la rellevància merescuda. El debat a 7 emès per TV3, molt ben lidiat per cert pel candidat Mas, en va ser també una bona mostra. Els adversaris han aprofitat aquest dèficit i han arribat a parlar d’”insensibilitat social”. Quart error.

Finalment, comprovant que l’aproximació a la ciutadania no havia estat correcta, l’equip de campanya de CiU ha intentat corregir-la, precipitadament, a darrera hora amb escassa notorietat i, per tant, èxit. Cinquè error.

Per la seva especial gravetat, que ara la justícia haurà de ponderar, prefereixo abstenir-me  de comentar l’efecte que de ben segur ha tingut sobre la percepció del candidat Mas i de CiU i, per tant, sobre els resultats de la campanya, les injurioses acusacions llançades des de El Mundo i que han comptat amb la inexplicable aquiescència de bona part dels membres del govern espanyol. L’artilleria pesada ha fet el seu efecte.

Així doncs, en aquesta ocasió, malgrat l’extrema habilitat i domini del President Mas tant en el maneig del discurs com de la seva posada en escena, sí sembla que es pot dir que una part de la responsabilitat de la patacada de CiU ha estat “culpa de la comunicació”. Una afirmació que  s’està convertint, no sempre amb raó, en tot un clàssic.

La culpa és de la comunicació? (I)

Afortunadament les eleccions ja han passat. Tots els processos electorals, tots, acaben embafant. Aquest, malgrat la seva rellevància històrica, no és una excepció. Massa compromisos que després no es compliran, un excés de soroll i desqualificació i poca exigència i poc debat rigorós, a nivell general.

Ara és hora per a l’anàlisi, per a la interpretació. Atès que d’anàlisi polític, tant de qualitat com d’ estrictament demagògic, ja n’està fent molt, em permeto una primera, breu i respectuosa pinzellada (la feina dels equips de campanya sempre és complexa i, en molt casos, desagraïda) des de l’àmbit exclusivament tècnic de la comunicació.

Estic convençut que alguns errors de comunicació i d’imatge han tingut un important efecte en els resultats de CiU. La coalició –que, atenent a les declaracions dels seus dos principals responsables, no ho semblava, i aquest ha estat probablement el primer i més greu error− ha perdut bona part del folgat crèdit que disposava fa tan sols un parell de mesos en iniciar-se la campanya electoral.

En la seva condició de partit de Govern, l’equip de CiU no es podia permetre un error com el que va suposar l’aprovació de l’anunci institucional de la campanya que va haver de ser retirat atesa la queixa de la majoria de formacions polítiques davant la Junta Electoral Central. Molts ciutadans, que fins aquell moment feien confiança a l’actitud honesta i decidida del President de Catalunya, van fer un primer gest d’inquietud i desaprovació quan van saber que l’error costaria 300.000 euros a les arques públiques i van dubtar si algú s’estava intentant aprofitar d’un missatge que tothom comparteix que ha de ser exquisidament neutral. Segon error.

La presentació de la campanya de CiU va posar definitivament en alerta molts votants potencials de la proposta fins aquell moment impecable de Mas. Es va començar a demostrar  que tenia importants punts febles. El primer i central, al meu parer, el to. Bona part de la ciutadania no s’ha sentit còmoda amb l’accent, en ocasions grandiloqüent i èpic, d’alguns dels eslògans i missatges utilitzats durant la campanya, i encara menys si aquests anaven acompanyats d’una proposta gràfica i visual que ha exaltat excessivament la figura del líder, de manera gairebé messiànica, al parer de no pocs. Aquesta proposta no ha acostat a la ciutadania sinó tot el contrari, l’ha allunyat. Tercer error.

Era evident que el dret a decidir, per la seva transcendència històrica i sociopolítica, es convertiria en el tema central de la campanya. I així ha estat. Però no es podia menystenir l’extraordinària gravetat de la crisi econòmica que des de fa, atenció, 5 anys colpeja la societat catalana i espanyola de forma monumental.  L’estratègia de missatges de la campanya convergent no ha proporcionat a aquest tema la rellevància merescuda. El debat a 7 emès per TV3, molt ben lidiat per cert pel candidat Mas, en va ser també una bona mostra. Els adversaris han aprofitat aquest dèficit i han arribat a parlar d’”insensibilitat social”. Quart error.

Finalment, comprovant que l’aproximació a la ciutadania no havia estat correcta, l’equip de campanya de CiU ha intentat corregir-la, precipitadament, a darrera hora amb escassa notorietat i, per tant, èxit. Cinquè error.

Per la seva especial gravetat, que ara la justícia haurà de ponderar, prefereixo abstenir-me  de comentar l’efecte que de ben segur ha tingut sobre la percepció del candidat Mas i de CiU i, per tant, sobre els resultats de la campanya, les injurioses acusacions llançades des de El Mundo i que han comptat amb la inexplicable aquiescència de bona part dels membres del govern espanyol. L’artilleria pesada ha fet el seu efecte.

Així doncs, en aquesta ocasió, malgrat l’extrema habilitat i domini del President Mas tant en el maneig del discurs com de la seva posada en escena, sí sembla que es pot dir que una part de la responsabilitat de la patacada de CiU ha estat “culpa de la comunicació”. Una afirmació que  s’està convertint, no sempre amb raó, en tot un clàssic.