31 juliol 2013
L’accident de Santiago, Facebook i els judicis previs
Renfe torna a ser trending topic a Twitter, i segurament ho seguirà sent en els propers dies. O setmanes. O mesos. El tràgic accident de tren a Santiago de Compostela, en el qual han mort 79 persones (ja ho sabem, però cal recordar-los sempre), ha omplert ja moltes pàgines de diaris, xarxes socials i converses.
Una de les qüestions més delicades en aquests casos és la cerca de culpables i la sempre conflictiva tendència a criminalitzar les persones implicades abans que s’esclareixin els fets i aquestes siguin jutjades degudament als tribunals. I en això els mitjans de comunicació hi juguen un paper fonamental. Un tractament poc escrupolós i sensacionalista no ajuda a comprendre els fets, i pot conduir a judicis previs de l’opinió pública que haurien d’evitar-se en democràcia.
Malauradament, aquests dies n’hem vist un trist exemple. Poc després de l’accident, algú va trobar un comentari al suposat perfil de Facebook de Francisco José Garzón Amo, el maquinista que conduïa el tren sinistrat, que va saltar ràpidament als titulars, envoltant el seu nom d’una aura xulesca de cinisme, irresponsabilitat i culpabilitat. La Vanguardia titulava “Qué gozada sería hacer saltar el radar. Menuda multa para Renfe”, i El Periódico, “El maquinista se jactaba en Facebook de su velocidad a los mandos del tren”.
Les connexions i els insults es van disparar contra un home que encara no ha estat jutjat per uns comentaris privats trets de context i associats a l’accident, publicats més d’un any abans en un àmbit de comunicació privada i informal. Articles posteriors han tractat de donar una imatge més humana del conductor, però els sentiments de rebuig provocats cap a Garzón no s’esborraran fàcilment.
És evident que un esdeveniment així dóna de parlar i és bo que es debati. Però amb un tema tan delicat des del punt de vista emocional, tècnic i polític, s’ha d’anar amb molt de compte amb el tractament de la informació. Els mitjans haurien de treballar per evitar judicis previs que fan encara més difícil la situació d’un home que, no ho oblidem, ja carrega amb una imputació per 79 delictes d’homicidi i molts altres de lesions per imprudència professional.
31 juliol 2013
L’accident de Santiago, Facebook i els judicis previs
Renfe torna a ser trending topic a Twitter, i segurament ho seguirà sent en els propers dies. O setmanes. O mesos. El tràgic accident de tren a Santiago de Compostela, en el qual han mort 79 persones (ja ho sabem, però cal recordar-los sempre), ha omplert ja moltes pàgines de diaris, xarxes socials i converses.
Una de les qüestions més delicades en aquests casos és la cerca de culpables i la sempre conflictiva tendència a criminalitzar les persones implicades abans que s’esclareixin els fets i aquestes siguin jutjades degudament als tribunals. I en això els mitjans de comunicació hi juguen un paper fonamental. Un tractament poc escrupolós i sensacionalista no ajuda a comprendre els fets, i pot conduir a judicis previs de l’opinió pública que haurien d’evitar-se en democràcia.
Malauradament, aquests dies n’hem vist un trist exemple. Poc després de l’accident, algú va trobar un comentari al suposat perfil de Facebook de Francisco José Garzón Amo, el maquinista que conduïa el tren sinistrat, que va saltar ràpidament als titulars, envoltant el seu nom d’una aura xulesca de cinisme, irresponsabilitat i culpabilitat. La Vanguardia titulava “Qué gozada sería hacer saltar el radar. Menuda multa para Renfe”, i El Periódico, “El maquinista se jactaba en Facebook de su velocidad a los mandos del tren”.
Les connexions i els insults es van disparar contra un home que encara no ha estat jutjat per uns comentaris privats trets de context i associats a l’accident, publicats més d’un any abans en un àmbit de comunicació privada i informal. Articles posteriors han tractat de donar una imatge més humana del conductor, però els sentiments de rebuig provocats cap a Garzón no s’esborraran fàcilment.
És evident que un esdeveniment així dóna de parlar i és bo que es debati. Però amb un tema tan delicat des del punt de vista emocional, tècnic i polític, s’ha d’anar amb molt de compte amb el tractament de la informació. Els mitjans haurien de treballar per evitar judicis previs que fan encara més difícil la situació d’un home que, no ho oblidem, ja carrega amb una imputació per 79 delictes d’homicidi i molts altres de lesions per imprudència professional.