L’estiu de fa un segle, a través de postals, cromos i estampes

Col·leccions de cartells turístics, postals amb escenes de platja, cromos amb receptes, etiquetes d’hotels… La Biblioteca Nacional d’Espanya (BNE) ha fet públic el seu fons més estiuenc, un divers conjunt de material gràfic que ens permet recordar o imaginar com es vivia l’estiu en les primeres dècades del s.XX i com han evolucionat els costums i tradicions de l’estació de l’any més estimada.

En particular, la BNE conserva una gran quantitat de documents coneguts com a ‘ephemera’: representacions gràfiques que en el seu dia es va produir amb una finalitat específica: publicitària, lúdica, de comunicació… Precisament perquè no van ser creats per superar el pas del temps, aquest tipus de materials ens resulten més emotius i ens traslladen més fàcilment a la realitat quotidiana i íntima dels temps passats.

Segons explica Rosario Ramos, cap de la secció de Ephemera de la BNE, al vídeo El verano de hace un siglo en la BNE, publicat al canal de Youtube de la institució, aquests documents aparentment insignificants tenen un enorme valor sociològic, antropològic, històric, documental i artístic. Són finestres al passat, que ens ajuden a comprendre la vida social, cultural i econòmica dels estius d’aquella època: com eres els tratges de bany? Com funcionaven els hotels? Quins gelats consumien petits i grans?

Viatges i turisme: què ens posàvem per anar a la platja?

La col·lecció de cartells, per exemple, compta amb milers d’exemplars des del segle XVIII fins a l’actualitat, i una bona part està dedicada a viatges i turisme. Tot i que produïts en la majoria dels casos com a reclam publicitari, també són autèntiques obres d’art, ja que estaven il·lustrats per artistes nacionals i internacionals. Per exemple, la BNE conserva una gran quantitat d’etiquetes d’hotels de la Costa Brava i les Illes Balears.

Les imatges impreses als documents ens parlen de la vida d’aquell moment. Evidentment, hi ha molt de sol, mar i platja, que ja llavors eren els principals reclams publicitaris. Però també ens mostren quina era la moda i els costums a voramar de cada època històrica. Mentre que a les estampes del 1900 al 1910 apareixen figures gairebé completament cobertes, mentre que unes dècades més tard s’observa un canvi en les actituds. Les persones representades en documents apareixen més despreocupades i atrevides.

Tot i el temps, i alguns personatges de la platja d’època que ja no tornaran, Rams assegura que és fàcil reconèixer en les persones retratades fa mig segle personatges que encara són la típica estampa de les nostres costes.

L’estiu de fa un segle, a través de postals, cromos i estampes

Col·leccions de cartells turístics, postals amb escenes de platja, cromos amb receptes, etiquetes d’hotels… La Biblioteca Nacional d’Espanya (BNE) ha fet públic el seu fons més estiuenc, un divers conjunt de material gràfic que ens permet recordar o imaginar com es vivia l’estiu en les primeres dècades del s.XX i com han evolucionat els costums i tradicions de l’estació de l’any més estimada.

En particular, la BNE conserva una gran quantitat de documents coneguts com a ‘ephemera’: representacions gràfiques que en el seu dia es va produir amb una finalitat específica: publicitària, lúdica, de comunicació… Precisament perquè no van ser creats per superar el pas del temps, aquest tipus de materials ens resulten més emotius i ens traslladen més fàcilment a la realitat quotidiana i íntima dels temps passats.

Segons explica Rosario Ramos, cap de la secció de Ephemera de la BNE, al vídeo El verano de hace un siglo en la BNE, publicat al canal de Youtube de la institució, aquests documents aparentment insignificants tenen un enorme valor sociològic, antropològic, històric, documental i artístic. Són finestres al passat, que ens ajuden a comprendre la vida social, cultural i econòmica dels estius d’aquella època: com eres els tratges de bany? Com funcionaven els hotels? Quins gelats consumien petits i grans?

Viatges i turisme: què ens posàvem per anar a la platja?

La col·lecció de cartells, per exemple, compta amb milers d’exemplars des del segle XVIII fins a l’actualitat, i una bona part està dedicada a viatges i turisme. Tot i que produïts en la majoria dels casos com a reclam publicitari, també són autèntiques obres d’art, ja que estaven il·lustrats per artistes nacionals i internacionals. Per exemple, la BNE conserva una gran quantitat d’etiquetes d’hotels de la Costa Brava i les Illes Balears.

Les imatges impreses als documents ens parlen de la vida d’aquell moment. Evidentment, hi ha molt de sol, mar i platja, que ja llavors eren els principals reclams publicitaris. Però també ens mostren quina era la moda i els costums a voramar de cada època històrica. Mentre que a les estampes del 1900 al 1910 apareixen figures gairebé completament cobertes, mentre que unes dècades més tard s’observa un canvi en les actituds. Les persones representades en documents apareixen més despreocupades i atrevides.

Tot i el temps, i alguns personatges de la platja d’època que ja no tornaran, Rams assegura que és fàcil reconèixer en les persones retratades fa mig segle personatges que encara són la típica estampa de les nostres costes.