Més de 2 milions d’infants sota el llindar de la pobresa a Espanya

En el Dia Internacional dels Infants una escandalosa dada apareix en els titulars de la premsa a Catalunya i Espanya. Són els 2.226.000 infants que viuen a Espanya per sota el llindar de la pobresa, segons dades publicades per l’organització internacional  Save The Children.

Segons aquesta prestigiosa i imprescindible entitat, són més de dos milions les criatures castigades per diferents nivells de pobresa, una situació que en el nostre país s’ha vist agreujada per l’actual context econòmic, que converteix aquest col•lectiu en el més vulnerable i el que major atenció requereix per part de les administracions i la societat civil.

La pobresa infantil provoca situacions d’exclusió social i afecta els infants en molts aspectes fonamentals del seu desenvolupament, com són l’alimentació, l’educació, la salut o la protecció. L’organització Save The Children alerta també que en aquests contextos de tensió familiar i de precarietat econòmica s’incrementa de manera significativa la violència contra la infància.

Només una societat que garanteixi els drets dels seus infants podrà arribar a la maduresa i comptar amb uns ciutadans lliures, pensants i crítics. La inversió en infància és la més eficaç, és la construcció d’unes petites persones que conformaran el futur del país. Ara bé, abans però cal que tinguin uns drets garantits, entre ells, el dret a l’educació, l’eina que permetrà la igualtat d’oportunitats i farà créixer a aquests infants, tant en els seus drets com en els seus deures.

Aquesta xifra és una dada extremadament greu que ens ha de fer pensar i avergonyir a tots plegats, especialment a tots aquells que podem fer quelcom per evitar-la i, més encara, a aquells que tenen la responsabilitat política en aquesta matèria.  L’explicació de perquè s’ha arribat a aquesta situació no és aliena a la crisi de valors i d’exigència personal i professional que pateix la nostra distreta societat. Un país que vulgui parlar de futur no hauria de permetre’s que els seus nens i nenes no tinguin present.

Més de 2 milions d’infants sota el llindar de la pobresa a Espanya

En el Dia Internacional dels Infants una escandalosa dada apareix en els titulars de la premsa a Catalunya i Espanya. Són els 2.226.000 infants que viuen a Espanya per sota el llindar de la pobresa, segons dades publicades per l’organització internacional  Save The Children.

Segons aquesta prestigiosa i imprescindible entitat, són més de dos milions les criatures castigades per diferents nivells de pobresa, una situació que en el nostre país s’ha vist agreujada per l’actual context econòmic, que converteix aquest col•lectiu en el més vulnerable i el que major atenció requereix per part de les administracions i la societat civil.

La pobresa infantil provoca situacions d’exclusió social i afecta els infants en molts aspectes fonamentals del seu desenvolupament, com són l’alimentació, l’educació, la salut o la protecció. L’organització Save The Children alerta també que en aquests contextos de tensió familiar i de precarietat econòmica s’incrementa de manera significativa la violència contra la infància.

Només una societat que garanteixi els drets dels seus infants podrà arribar a la maduresa i comptar amb uns ciutadans lliures, pensants i crítics. La inversió en infància és la més eficaç, és la construcció d’unes petites persones que conformaran el futur del país. Ara bé, abans però cal que tinguin uns drets garantits, entre ells, el dret a l’educació, l’eina que permetrà la igualtat d’oportunitats i farà créixer a aquests infants, tant en els seus drets com en els seus deures.

Aquesta xifra és una dada extremadament greu que ens ha de fer pensar i avergonyir a tots plegats, especialment a tots aquells que podem fer quelcom per evitar-la i, més encara, a aquells que tenen la responsabilitat política en aquesta matèria.  L’explicació de perquè s’ha arribat a aquesta situació no és aliena a la crisi de valors i d’exigència personal i professional que pateix la nostra distreta societat. Un país que vulgui parlar de futur no hauria de permetre’s que els seus nens i nenes no tinguin present.