Més sobre verificació: Twitter dóna una altra lliçó de comunicació a Internet

Infogràfic difós a Twitter per l’usuari @barcelofia.

En aquest blog hem parlat ja diverses vegades de la importància de la verificació de la informació en Internet (aquí i aquí). Aquests dies ens han regalat un exemple més de com les presses per publicar, en el cas dels productors de continguts, o de retuitejar o compartir en Facebook en el cas dels community managers o simples usuaris, pot comprometre la nostra credibilitat personal i corporativa a la xarxa.

El 19 de febrer, després de la victòria del Barça contra el Manchester City, l’usuari de Twitter Barce 2.0 (@barcelofia), amb 6.850 seguidors, es va inventar unes declaracions i les va posar en boca del jugador Touré Yayá:

Pocs minuts i milers de retuits després (s’han estat 1.209 en total), les falses declaracions atribuïdes a The Mirror, un mitjà de comunicació inexistent, ja eren virals i saltaven a la premsa digital: Marca, Mundo Deportivo, Diario Sport…

Unes tres hores després de publicar el tuit amb les falses declaracions, el mateix usuari de Twitter revelava que tot havia estat una trampa per posar en evidència la falta de rigor dels periodistes i dels usuaris d’Internet en general. La lliçó fins i tot anava acompanyada d’un infogràfic:

La periodista especialitzada en Internet Silvia Cobo ha recuperat els fets al seu blog, amb captures de pantalla de les “notícies” basades en el tuit-trampa, que ja han estat eliminades. Ja se sap: les relliscades d’aquest tipus mai poden esborrar-se del tot.

Més sobre verificació: Twitter dóna una altra lliçó de comunicació a Internet

Infogràfic difós a Twitter per l’usuari @barcelofia.

En aquest blog hem parlat ja diverses vegades de la importància de la verificació de la informació en Internet (aquí i aquí). Aquests dies ens han regalat un exemple més de com les presses per publicar, en el cas dels productors de continguts, o de retuitejar o compartir en Facebook en el cas dels community managers o simples usuaris, pot comprometre la nostra credibilitat personal i corporativa a la xarxa.

El 19 de febrer, després de la victòria del Barça contra el Manchester City, l’usuari de Twitter Barce 2.0 (@barcelofia), amb 6.850 seguidors, es va inventar unes declaracions i les va posar en boca del jugador Touré Yayá:

Pocs minuts i milers de retuits després (s’han estat 1.209 en total), les falses declaracions atribuïdes a The Mirror, un mitjà de comunicació inexistent, ja eren virals i saltaven a la premsa digital: Marca, Mundo Deportivo, Diario Sport…

Unes tres hores després de publicar el tuit amb les falses declaracions, el mateix usuari de Twitter revelava que tot havia estat una trampa per posar en evidència la falta de rigor dels periodistes i dels usuaris d’Internet en general. La lliçó fins i tot anava acompanyada d’un infogràfic:

La periodista especialitzada en Internet Silvia Cobo ha recuperat els fets al seu blog, amb captures de pantalla de les “notícies” basades en el tuit-trampa, que ja han estat eliminades. Ja se sap: les relliscades d’aquest tipus mai poden esborrar-se del tot.