Els neologismes del turisme: més enllà de la ‘turismofòbia’

L’augment dels turistes a l’Estat en els últims anys ha posat aquest sector en el centre del debat públic, especialment a les grans ciutats com Barcelona. No hi ha dia que passi sense que algun aspecte del turisme als titulars dels mitjans de comunicació, ja sigui pel seu gran pes a l’economia com pel debat sobre els seus impactes o qualsevol tipus de conflicte intersectorial.

Una de les coses que millor simbolitza aquesta preocupació de l’opinió pública és la popularització de neologismes que posen nom a determinats aspectes del debat, com ‘turismofòbia’. Aquest nou mot, del qual ja vam parlar en aquest blog a l’article ‘Turismofòbia’: neologisme i símptoma social, ha envaït els titulars dels darrers anys per visualitzar el sentiment de rebuig al turisme. Tant és així, que va estar a punt de ser escollida paraula de l’any 2017 per la Fundación del Español Urgente (Fundéu), promoguda por l’agència EFE i BBVA, tot i que finalment es va decantar per ‘aporofòbia’, el rebuig al pobre, com vam explicar al post Aporofòbia: la paraula de l’any que fa visible el rebuig al pobre.

Però ‘turismofòbia’ no és l’únic neologisme sorgit dels debats sobre el sector. La Fundéu ja s’ha pronunciat també sobre l’abundant ús de la paraula ‘sobreturisme’, o ‘overtourism’ en la versió anglesa. L’organització ha observat un ús freqüent del mot anglès ‘overtourism’ i ha comunicat que és preferible utilitzar la traducció d’aquest vocable.

Sobreturisme’ s’utilitza per referir-se al fenòmen de massificació turística que pateixen alguns destins, un concepte molt relacionat amb la ‘turistificació’ (el fort impacte del turisme massiu a les ciutats), i amb ‘turismofòbia’, que podria considerar-se conseqüència dels fenòmens anteriors.

Els neologismes del turisme: més enllà de la ‘turismofòbia’

L’augment dels turistes a l’Estat en els últims anys ha posat aquest sector en el centre del debat públic, especialment a les grans ciutats com Barcelona. No hi ha dia que passi sense que algun aspecte del turisme als titulars dels mitjans de comunicació, ja sigui pel seu gran pes a l’economia com pel debat sobre els seus impactes o qualsevol tipus de conflicte intersectorial.

Una de les coses que millor simbolitza aquesta preocupació de l’opinió pública és la popularització de neologismes que posen nom a determinats aspectes del debat, com ‘turismofòbia’. Aquest nou mot, del qual ja vam parlar en aquest blog a l’article ‘Turismofòbia’: neologisme i símptoma social, ha envaït els titulars dels darrers anys per visualitzar el sentiment de rebuig al turisme. Tant és així, que va estar a punt de ser escollida paraula de l’any 2017 per la Fundación del Español Urgente (Fundéu), promoguda por l’agència EFE i BBVA, tot i que finalment es va decantar per ‘aporofòbia’, el rebuig al pobre, com vam explicar al post Aporofòbia: la paraula de l’any que fa visible el rebuig al pobre.

Però ‘turismofòbia’ no és l’únic neologisme sorgit dels debats sobre el sector. La Fundéu ja s’ha pronunciat també sobre l’abundant ús de la paraula ‘sobreturisme’, o ‘overtourism’ en la versió anglesa. L’organització ha observat un ús freqüent del mot anglès ‘overtourism’ i ha comunicat que és preferible utilitzar la traducció d’aquest vocable.

Sobreturisme’ s’utilitza per referir-se al fenòmen de massificació turística que pateixen alguns destins, un concepte molt relacionat amb la ‘turistificació’ (el fort impacte del turisme massiu a les ciutats), i amb ‘turismofòbia’, que podria considerar-se conseqüència dels fenòmens anteriors.