” Pluto ” de Naoki Urasawa – Osamu Tezuka

L’èxit de l’última edició del Saló del Manga de Barcelona, que el converteix en el segon més important d’Europa, m’avala per fer aquesta recomanació . El manga ja no és un gènere només per a “freaks” sinó que és equiparable al ric univers del còmic, i és un dels fenòmens culturals japonesos que, al costat de la cuina i els Honda , més ha calat en el públic occidental. El seu origen està en la combinació de la tradició gràfica japonesa i de la premsa satírica occidental del segle XIX.

Pluto és el personal homenatge que Naoki Urasawa rendeix a Osamu Tezuka, considerat el Leonardo da Vinci del manga, per commemorar el naixement del mític Astroboy (datat en la ficció al 2003 ), personatge nascut de la ploma de Tezuka en els anys 50, en què la societat japonesa exorcitzava seva derrota en la segona guerra mundial i les seves pors nuclears amb monstres com Gozilla o robots heroics com Astroboy .

Urasawa, un mestre del thriller, construeix una història personal i inquietant ambientada en un futur indeterminat però que ens resulta proper, on hi ha una guerra molt semblant a la darrera del Golf, o personatges que ens recorden a Saddam Hussein. Urasawa aborda dilemes morals com la intolerància, el racisme, la violència, la guerra, l’ambició, els fràgils límits entre el bé i el mal, en un univers en el qual les màquines poden ser més humanes que les persones. Una història que és un saborós còctel compost per una bona combinació del “Blade Runner” de Ridley Scott i “Els Superjuguetes duren tot l’estiu” de Brian W. Aldiss.

Algú es creu massa gran per llegir un bon manga?

” Pluto ” de Naoki Urasawa – Osamu Tezuka

L’èxit de l’última edició del Saló del Manga de Barcelona, que el converteix en el segon més important d’Europa, m’avala per fer aquesta recomanació . El manga ja no és un gènere només per a “freaks” sinó que és equiparable al ric univers del còmic, i és un dels fenòmens culturals japonesos que, al costat de la cuina i els Honda , més ha calat en el públic occidental. El seu origen està en la combinació de la tradició gràfica japonesa i de la premsa satírica occidental del segle XIX.

Pluto és el personal homenatge que Naoki Urasawa rendeix a Osamu Tezuka, considerat el Leonardo da Vinci del manga, per commemorar el naixement del mític Astroboy (datat en la ficció al 2003 ), personatge nascut de la ploma de Tezuka en els anys 50, en què la societat japonesa exorcitzava seva derrota en la segona guerra mundial i les seves pors nuclears amb monstres com Gozilla o robots heroics com Astroboy .

Urasawa, un mestre del thriller, construeix una història personal i inquietant ambientada en un futur indeterminat però que ens resulta proper, on hi ha una guerra molt semblant a la darrera del Golf, o personatges que ens recorden a Saddam Hussein. Urasawa aborda dilemes morals com la intolerància, el racisme, la violència, la guerra, l’ambició, els fràgils límits entre el bé i el mal, en un univers en el qual les màquines poden ser més humanes que les persones. Una història que és un saborós còctel compost per una bona combinació del “Blade Runner” de Ridley Scott i “Els Superjuguetes duren tot l’estiu” de Brian W. Aldiss.

Algú es creu massa gran per llegir un bon manga?