Proactivitat urgent contra el canvi climàtic

Proactivitat urgent contra el canvi climàtic

Més enllà de les conseqüències de les eleccions catalanes i de la crisi econòmica en la qual estem immersos, l’agenda informativa internacional està marcada fins al 7 de desembre per la conferència sobre el canvi climàtic organitzada per la ONU a Doha (Qatar).

L’inici de la cimera ha estat precedit de nombrosos estudis científics que apunten que el canvi climàtic s’està accelerant a causa de l’increment de les emissions dels gasos d’efecte hivernacle. Aquests informes fan paleses certes xifres que haurien d’alertar-nos a tots, a nivell individual i governamental: l’any 2011 es va batre el rècord mundial d’emissions de gasos contaminants i els nivells de CO2 ja s’han incrementat un 40% respecte a l’era preindustrial, segons l’Organització Meteorològica Mundial; la temperatura global augmentarà 4° graus centígrads al 2060 si no es prenen mesures immediates, ha advertit el Banc Mundial; l’extensió mínima de l’oceà Àrtic s’ha reduït a la meitat respecte als anys vuitanta, d’acord amb l’Agència Europea de Medi Ambient; el nivell del mar pot pujar fins a prop d’un metre a finals de segle, segons les previsions basades en les mesures preses pels satèl·lits.

En aquest marc, sobta la manca d’actitut proactiva per una bona part  dels 200 països que participen a la cimera de Doha, en especial dels industrialitzats, que ara tenen el difícil repte no només d’assolir un acord per prorrogar el protocol de Kyoto —vigent fins al proper desembre i del qual ja s’han desdit Rússia, el Japó i el Canadà— sinó també, i sobretot, negociar un tractat global nou, consensuat, ambició i vinculant per frenar les emissions de tots els països que hauria d’entrar en vigor al 2020.

És simptomàtic que el president dels Estats Units, un dels països que està fora del protocol des de la seva signatura el 1997, fes referència explícita a la importància de la lluita contra el canvi climàtic en la primera roda de premsa després de la seva reelecció. “Jo sóc un ferm creient que el canvi climàtic és real, que es veu afectat pel comportament humà i les emissions de carboni. I com a conseqüència, crec que tenim una obligació amb les generacions futures per fer -hi alguna cosa respecte d’això” tot i implicar “prendre algunes decisions polítiques difícils”, va subratllar Barack Obama.

Com a contrapunt, destaca el poc interès que mostra el govern espanyol en establir una estratègia clara a favor del medi ambient. Lluny d’implementar mesures per frenar l’emissió de gasos contaminants i afavorir l’eficiència energètica i l’ús d’energies renovables tant en l’àmbit domèstic com industrial, l’executiu de Rajoy està retallant les subvencions, per exemple, per a la investigació i desenvolupament de l’eòlica o la fotovoltaica i està eliminant els ajuts a les renovables de la factura de la llum, fins a l’extrem que a partir del 2013 s’eliminaran els incentius a les noves instal·lacions.

S’ha de tenir en compte que Espanya depèn en molt alt grau de l’energia provinent de l’exterior, en concret un 76% dels recursos energètics que s’usen al país procedeixen de l’estranger.  A això es suma la inestabilitat dels preus dels combustibles fòssils, la pujada dels quals, sobretot del petroli i el gas, pot afectar seriosament la nostra malmesa economia en la qual, a més, s’han destruït prop de 70.000 llocs de treball de l’àmbit de les energies renovables des del 2008.

Tal com assenyalen els experts des de fa dècades, és imprescindible i urgent  prendre seriosament la lluita contra el canvi climàtic i a exigir que sigui una de les prioritats dels nostres governants. De res serviran els esforços econòmics que estem fent ni la lluita pel dret a decidir si no tenim les condicions bàsiques per a la nostra supervivència no ja com a país sinó com a espècie.

Proactivitat urgent contra el canvi climàtic

Proactivitat urgent contra el canvi climàtic

Més enllà de les conseqüències de les eleccions catalanes i de la crisi econòmica en la qual estem immersos, l’agenda informativa internacional està marcada fins al 7 de desembre per la conferència sobre el canvi climàtic organitzada per la ONU a Doha (Qatar).

L’inici de la cimera ha estat precedit de nombrosos estudis científics que apunten que el canvi climàtic s’està accelerant a causa de l’increment de les emissions dels gasos d’efecte hivernacle. Aquests informes fan paleses certes xifres que haurien d’alertar-nos a tots, a nivell individual i governamental: l’any 2011 es va batre el rècord mundial d’emissions de gasos contaminants i els nivells de CO2 ja s’han incrementat un 40% respecte a l’era preindustrial, segons l’Organització Meteorològica Mundial; la temperatura global augmentarà 4° graus centígrads al 2060 si no es prenen mesures immediates, ha advertit el Banc Mundial; l’extensió mínima de l’oceà Àrtic s’ha reduït a la meitat respecte als anys vuitanta, d’acord amb l’Agència Europea de Medi Ambient; el nivell del mar pot pujar fins a prop d’un metre a finals de segle, segons les previsions basades en les mesures preses pels satèl·lits.

En aquest marc, sobta la manca d’actitut proactiva per una bona part  dels 200 països que participen a la cimera de Doha, en especial dels industrialitzats, que ara tenen el difícil repte no només d’assolir un acord per prorrogar el protocol de Kyoto —vigent fins al proper desembre i del qual ja s’han desdit Rússia, el Japó i el Canadà— sinó també, i sobretot, negociar un tractat global nou, consensuat, ambició i vinculant per frenar les emissions de tots els països que hauria d’entrar en vigor al 2020.

És simptomàtic que el president dels Estats Units, un dels països que està fora del protocol des de la seva signatura el 1997, fes referència explícita a la importància de la lluita contra el canvi climàtic en la primera roda de premsa després de la seva reelecció. “Jo sóc un ferm creient que el canvi climàtic és real, que es veu afectat pel comportament humà i les emissions de carboni. I com a conseqüència, crec que tenim una obligació amb les generacions futures per fer -hi alguna cosa respecte d’això” tot i implicar “prendre algunes decisions polítiques difícils”, va subratllar Barack Obama.

Com a contrapunt, destaca el poc interès que mostra el govern espanyol en establir una estratègia clara a favor del medi ambient. Lluny d’implementar mesures per frenar l’emissió de gasos contaminants i afavorir l’eficiència energètica i l’ús d’energies renovables tant en l’àmbit domèstic com industrial, l’executiu de Rajoy està retallant les subvencions, per exemple, per a la investigació i desenvolupament de l’eòlica o la fotovoltaica i està eliminant els ajuts a les renovables de la factura de la llum, fins a l’extrem que a partir del 2013 s’eliminaran els incentius a les noves instal·lacions.

S’ha de tenir en compte que Espanya depèn en molt alt grau de l’energia provinent de l’exterior, en concret un 76% dels recursos energètics que s’usen al país procedeixen de l’estranger.  A això es suma la inestabilitat dels preus dels combustibles fòssils, la pujada dels quals, sobretot del petroli i el gas, pot afectar seriosament la nostra malmesa economia en la qual, a més, s’han destruït prop de 70.000 llocs de treball de l’àmbit de les energies renovables des del 2008.

Tal com assenyalen els experts des de fa dècades, és imprescindible i urgent  prendre seriosament la lluita contra el canvi climàtic i a exigir que sigui una de les prioritats dels nostres governants. De res serviran els esforços econòmics que estem fent ni la lluita pel dret a decidir si no tenim les condicions bàsiques per a la nostra supervivència no ja com a país sinó com a espècie.