13 maig 2016
Què té a veure la contaminació amb el tabac?
Publicava La Vanguardia fa uns dies una interessant reflexió en forma de notícia en torn a la contaminació atmosfèrica a les ciutats i els canvis en el consum de tabac. I què tenen a veure l’una amb l’altra?
La peça ja portava un titular ben explicatiu: ¿Es pot copiar l’estratègia antitabac per conscienciar de les emissions del cotxe privat?
Recordeu l’escepticisme que surava en l’ambient després de la primera llei antitabac del 2006. «De cap manera la gent renunciarà a fumar fent-se el cafè», dèiem molts. I mireu fins on hem arribat. De la mateixa manera avui ens pot semblar inversemblant que els ciutadans renunciïn a gaudir del seu vehicle privat, o a compartir-lo regularment amb altres pel bé de l’eficiència energètica, la salut pública i la qualitat de vida.
El paral·lelisme, com bé apunta l’article, és ben encertat. «Tenim la contaminació por una part, les normes de l’Administració… però falta un tercer vèrtex per tancar el triangle: els ciutadans. ¿Com fer perquè acceptin aquest tipus de restriccions?», pregunta.
Des d’aquí, contestem: comunicació. Comunicació a tort i a dret, pública i privada. La consciència, al cap i a la fi, es treballa amb comunicació.
13 maig 2016
Què té a veure la contaminació amb el tabac?
Publicava La Vanguardia fa uns dies una interessant reflexió en forma de notícia en torn a la contaminació atmosfèrica a les ciutats i els canvis en el consum de tabac. I què tenen a veure l’una amb l’altra?
La peça ja portava un titular ben explicatiu: ¿Es pot copiar l’estratègia antitabac per conscienciar de les emissions del cotxe privat?
Recordeu l’escepticisme que surava en l’ambient després de la primera llei antitabac del 2006. «De cap manera la gent renunciarà a fumar fent-se el cafè», dèiem molts. I mireu fins on hem arribat. De la mateixa manera avui ens pot semblar inversemblant que els ciutadans renunciïn a gaudir del seu vehicle privat, o a compartir-lo regularment amb altres pel bé de l’eficiència energètica, la salut pública i la qualitat de vida.
El paral·lelisme, com bé apunta l’article, és ben encertat. «Tenim la contaminació por una part, les normes de l’Administració… però falta un tercer vèrtex per tancar el triangle: els ciutadans. ¿Com fer perquè acceptin aquest tipus de restriccions?», pregunta.
Des d’aquí, contestem: comunicació. Comunicació a tort i a dret, pública i privada. La consciència, al cap i a la fi, es treballa amb comunicació.