24 abril 2014
Què tenen en comú l’FNAC i la policia de Nova York?
Imatge compartida per El Periódico a Twitter.
Les estrelles s’han alineat aquesta setmana per oferir-nos dos exemples de crisi de comunicació aparentment dispars però en el fons molt semblants. Per una banda, tenim la imatge dels estands de l’FNAC buits per Sant Jordi, un dels dies més importants per a la indústria del llibre. I per una altra tenim l’allau d’imatges de violència policial que ha envaït Twitter en resposta a l’intent de campanya de proximitat de la Policia de Nova York.
Què tenen en comú dues notícies aparentment tan diferents? En els dos casos es va intentar ignorar un corrent d’opinió pública, i en ambdós casos el que havien de ser campanyes d’imatge positiva es van convertir en vertaders desastres corporatius.
L’FNAC El Triangle va triar exposar-se al carrer com de costum per Sant Jordi, sense fer cap referència a la situació de conflicte intern que viu la cadena francesa, on alguns canvis en les condicions laborals han generat incomoditat en part de la plantilla. Fa només uns dies, la difusió d’informacions negatives sobre la política laboral de l’empresa va motivar reaccions a Twitter, on milers d’usuaris demanaven als escriptors que no acudissin a signar durant la Diada i als lectors que no hi compressin llibres. Resultat: tot i la polèmica sobre la veracitat de la informació difosa i el comunicat de l’FNAC, la sorprenent imatge de la filera d’estands buits va marcar la festa de Sant Jordi d’enguany i quedarà gravada a la memòria col·lectiva.
Seguint una lògica semblant, la Policia de Nova York va llançar una campanya a Twitter en la qual demanava als ciutadans que compartissin amb l’etiqueta #myNYPD fotografies on se’ls veiés al costat d’un agent. La intenció de la campanya era projectar una imatge de proximitat, amabilitat i servei a la comunitat, però obviava el fet que existeix un debat públic sobre l’ús de la força que han d’exercir els cossos policials de la ciutat. Resultat: tot i que no hi ha manera de saber en quin context van ser preses, la xarxa social es va inundar de fotografies de ciutadans al costat d’agents… que apareixen arrogants i amb actitud innecessàriament violenta.
Nota al peu: el procés de decisió dels escriptors que finalment plantaren l’FNAC (i les seues editorials) també seria digne de comentar des del punt de vista de la comunicació. Però això ja és una altra història, potser per a un altre article.
24 abril 2014
Què tenen en comú l’FNAC i la policia de Nova York?
Imatge compartida per El Periódico a Twitter.
Les estrelles s’han alineat aquesta setmana per oferir-nos dos exemples de crisi de comunicació aparentment dispars però en el fons molt semblants. Per una banda, tenim la imatge dels estands de l’FNAC buits per Sant Jordi, un dels dies més importants per a la indústria del llibre. I per una altra tenim l’allau d’imatges de violència policial que ha envaït Twitter en resposta a l’intent de campanya de proximitat de la Policia de Nova York.
Què tenen en comú dues notícies aparentment tan diferents? En els dos casos es va intentar ignorar un corrent d’opinió pública, i en ambdós casos el que havien de ser campanyes d’imatge positiva es van convertir en vertaders desastres corporatius.
L’FNAC El Triangle va triar exposar-se al carrer com de costum per Sant Jordi, sense fer cap referència a la situació de conflicte intern que viu la cadena francesa, on alguns canvis en les condicions laborals han generat incomoditat en part de la plantilla. Fa només uns dies, la difusió d’informacions negatives sobre la política laboral de l’empresa va motivar reaccions a Twitter, on milers d’usuaris demanaven als escriptors que no acudissin a signar durant la Diada i als lectors que no hi compressin llibres. Resultat: tot i la polèmica sobre la veracitat de la informació difosa i el comunicat de l’FNAC, la sorprenent imatge de la filera d’estands buits va marcar la festa de Sant Jordi d’enguany i quedarà gravada a la memòria col·lectiva.
Seguint una lògica semblant, la Policia de Nova York va llançar una campanya a Twitter en la qual demanava als ciutadans que compartissin amb l’etiqueta #myNYPD fotografies on se’ls veiés al costat d’un agent. La intenció de la campanya era projectar una imatge de proximitat, amabilitat i servei a la comunitat, però obviava el fet que existeix un debat públic sobre l’ús de la força que han d’exercir els cossos policials de la ciutat. Resultat: tot i que no hi ha manera de saber en quin context van ser preses, la xarxa social es va inundar de fotografies de ciutadans al costat d’agents… que apareixen arrogants i amb actitud innecessàriament violenta.
Nota al peu: el procés de decisió dels escriptors que finalment plantaren l’FNAC (i les seues editorials) també seria digne de comentar des del punt de vista de la comunicació. Però això ja és una altra història, potser per a un altre article.