Ryanair: l’alt cost del ‘low cost’

Al bell mig d’un estiu de batalla amb els sindicats i amb el govern, espantat pel caos als aeroports en plena temporada d’estiu, Ryanair ha tret una arma que amenaça en tornar-se li en contra. Segons ha denunciat l’organització de defensa dels consumidors Facua, l’aerolínea ha ocultat als passatgers els seus drets i els ha malinformat deliberadament per evitar que reclamin les indemnitzacions que els corresponen segons la normativa europea.

L’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA), dependent del Ministeri de Foment, també ha interpretat així les estratègies de Ryanair i li ha obert un expedient per “possibles incompliments” del Reglament Europeu sobre els drets dels passatgers.

Tocar vacances, butxaca i drets, una mala idea

El resultat de l’estratègia de Ryanair per evitar pagar indemnitzacions són centenars de passatgers doblement empipats, i per raons profundes que toquen les necessitats més bàsiques de qualsevol ciutadà, o el que ve a ser el mateix, els clients de facto o potencials de l’aerolínia de baix cost. D’una banda, el dret sagrat a fer vacances, d’altra la butxaca i d’altra la dignitat d’ésser tractats amb respecte com a ciutadans amb drets.

El low cost, com ja s’ha dit molt cops, no està lliure de costos. En els darrers anys, els passatgers hem entés que el cost és una reducció en la quantitat i en la qualitat dels serveis, un cost que molts hem après a acceptar en els darrers anys: «d’acord, no em donaran de menjar», «d’acord, em tractaran com una ovella més del ramat», «d’acord, jo mateix m’ocuparé de fer el check-in»…

El cost del low cost

Desde el seu canvi d’estratègia a l’any 2000, el model de negoci de Ryanair, potser l’aerolínia de baix cost que més ha revolucionat el sector dels vols comercials en les darreres dècades i, en conseqüència, del turisme en general, s’ha encarat a tot tipus d’estructures establertes.

Potser aquest estiu serà el moment en què els passatgers comprendrem que un altre preu a pagar pel low cost és també un canvi de tendència en el món laboral, o dit d’una altra manera, que pagar preus irrisoris pels bitllets d’avió implica volar en avions a càrrec de pilots i personal de cabina infravalorat i insatisfet.

Encara més, potser aquest serà l’estiu en què haurem de decidir si estem disposats a acceptar el principi del «tot per un preu barat», inclós que ens menteixin contra la llei, perquè res indica que Ryanair i el model de negoci que representa vagi a deixar de creuar línies vermelles.

Ryanair: l’alt cost del ‘low cost’

Al bell mig d’un estiu de batalla amb els sindicats i amb el govern, espantat pel caos als aeroports en plena temporada d’estiu, Ryanair ha tret una arma que amenaça en tornar-se li en contra. Segons ha denunciat l’organització de defensa dels consumidors Facua, l’aerolínea ha ocultat als passatgers els seus drets i els ha malinformat deliberadament per evitar que reclamin les indemnitzacions que els corresponen segons la normativa europea.

L’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA), dependent del Ministeri de Foment, també ha interpretat així les estratègies de Ryanair i li ha obert un expedient per “possibles incompliments” del Reglament Europeu sobre els drets dels passatgers.

Tocar vacances, butxaca i drets, una mala idea

El resultat de l’estratègia de Ryanair per evitar pagar indemnitzacions són centenars de passatgers doblement empipats, i per raons profundes que toquen les necessitats més bàsiques de qualsevol ciutadà, o el que ve a ser el mateix, els clients de facto o potencials de l’aerolínia de baix cost. D’una banda, el dret sagrat a fer vacances, d’altra la butxaca i d’altra la dignitat d’ésser tractats amb respecte com a ciutadans amb drets.

El low cost, com ja s’ha dit molt cops, no està lliure de costos. En els darrers anys, els passatgers hem entés que el cost és una reducció en la quantitat i en la qualitat dels serveis, un cost que molts hem après a acceptar en els darrers anys: «d’acord, no em donaran de menjar», «d’acord, em tractaran com una ovella més del ramat», «d’acord, jo mateix m’ocuparé de fer el check-in»…

El cost del low cost

Desde el seu canvi d’estratègia a l’any 2000, el model de negoci de Ryanair, potser l’aerolínia de baix cost que més ha revolucionat el sector dels vols comercials en les darreres dècades i, en conseqüència, del turisme en general, s’ha encarat a tot tipus d’estructures establertes.

Potser aquest estiu serà el moment en què els passatgers comprendrem que un altre preu a pagar pel low cost és també un canvi de tendència en el món laboral, o dit d’una altra manera, que pagar preus irrisoris pels bitllets d’avió implica volar en avions a càrrec de pilots i personal de cabina infravalorat i insatisfet.

Encara més, potser aquest serà l’estiu en què haurem de decidir si estem disposats a acceptar el principi del «tot per un preu barat», inclós que ens menteixin contra la llei, perquè res indica que Ryanair i el model de negoci que representa vagi a deixar de creuar línies vermelles.