Suïssa limita els sous dels directius

Enmig d’un context on la corrupció i les xifres indecents de diners en mans d’uns quants són notícia a diari, el fet que Suïssa hagi aprovat limitar el salari dels directius de les empreses helvètiques que cotitzen a la borsa suïssa o a l’estranger és un motiu per a l’esperança en el canvi.

Amb la unanimitat dels 26 cantons de la confederació i una important majoria del 67,9%, ahir els suïssos van dir sí a la iniciativa popular promoguda pel senador Thomas Minder, víctima al 2001 de la fallida de Swissair mentre el president de l’aerolínia cobrava una indemnització de deu milions d’euros.

Segons el text aprovat, el poder per a la presa de decisió sobre les retribucions residirà en els accionistes. Ells escolliran anualment al president del Consell d’Administració i als seus membres i hauran de pronunciar-se cada any sobre les seves remuneracions. També prohibeix que els directius rebin indemnitzacions milionàries en deixar l’empresa i les primes per contractació. A més, preveu condemnes de fins a tres anys de presó i multes equivalents a la remuneració de sis anys per a qui incompleixi aquesta normativa que s’ha de redactar i implementar d’aquí a un any.

A l’aprovació en referèndum d’aquesta iniciativa ha ajudat la polèmica sorgida fa un mes quan es va fer  públic que el president de la farmacèutica Novartis, Daniel Vasella, anava a rebre una indemnització de 58,4 milions d’euros a canvi de no treballar per a la competència durant almenys sis anys.

Es tracta sens dubte d’un missatge ciutadà clar per als dirigents econòmics i polítics helvètics que, organitzats sota el paraigües de la patronal Economiesuisse i els partits de dretes, van alertar que quan s’aprovés aquesta reforma les empreses marxarien del país. Però més enllà de les fronteres suïsses, els ciutadans d’aquest peculiar país del cor d’Europa han obert, de la mà de la democràcia directa de la que gaudeixen, un nou camí contra els excessos salarials fora de tota mida existents arreu del món i que contribueixen a generar una sensació d’abús que la pròpia societat ha de corregir. Amb caràcter de màxima urgència.

Suïssa limita els sous dels directius

Enmig d’un context on la corrupció i les xifres indecents de diners en mans d’uns quants són notícia a diari, el fet que Suïssa hagi aprovat limitar el salari dels directius de les empreses helvètiques que cotitzen a la borsa suïssa o a l’estranger és un motiu per a l’esperança en el canvi.

Amb la unanimitat dels 26 cantons de la confederació i una important majoria del 67,9%, ahir els suïssos van dir sí a la iniciativa popular promoguda pel senador Thomas Minder, víctima al 2001 de la fallida de Swissair mentre el president de l’aerolínia cobrava una indemnització de deu milions d’euros.

Segons el text aprovat, el poder per a la presa de decisió sobre les retribucions residirà en els accionistes. Ells escolliran anualment al president del Consell d’Administració i als seus membres i hauran de pronunciar-se cada any sobre les seves remuneracions. També prohibeix que els directius rebin indemnitzacions milionàries en deixar l’empresa i les primes per contractació. A més, preveu condemnes de fins a tres anys de presó i multes equivalents a la remuneració de sis anys per a qui incompleixi aquesta normativa que s’ha de redactar i implementar d’aquí a un any.

A l’aprovació en referèndum d’aquesta iniciativa ha ajudat la polèmica sorgida fa un mes quan es va fer  públic que el president de la farmacèutica Novartis, Daniel Vasella, anava a rebre una indemnització de 58,4 milions d’euros a canvi de no treballar per a la competència durant almenys sis anys.

Es tracta sens dubte d’un missatge ciutadà clar per als dirigents econòmics i polítics helvètics que, organitzats sota el paraigües de la patronal Economiesuisse i els partits de dretes, van alertar que quan s’aprovés aquesta reforma les empreses marxarien del país. Però més enllà de les fronteres suïsses, els ciutadans d’aquest peculiar país del cor d’Europa han obert, de la mà de la democràcia directa de la que gaudeixen, un nou camí contra els excessos salarials fora de tota mida existents arreu del món i que contribueixen a generar una sensació d’abús que la pròpia societat ha de corregir. Amb caràcter de màxima urgència.