Taxis: en vaga contra la tecnologia?

Les solucions digitals, de comunicació o d’altres àrees de gestió de negoci, són disruptives per naturalesa. Perquè les noves tecnologies digitals transformen profundament fluxes de treball i fluxes informatius, en un procés tan nou, veloç i desconegut que sovint els impactes positius previstos arriben acompanyats de complicacions imprevistes.

La Barcelona bloquejada per les protestes dels taxistes d’aquests dies d’estiu torna a fer visible un cop més al carrer i a les vides la revolució que ha suposat l’arribada de les noves tecnologies de la comunicació basades en Internet. El problema és la tecnologia que ha facilitat l’emergència de nous models de serveis de transport com Uber i Cabify? Evidentment que no.

Sense necessitat de caure en una visió romàntica o excessivament optimista dels nous models basats en la comunicació digital, podem dir que no, el problema no és la tecnologia ni l’existència mateixa d’aquestes noves empreses. La tecnologia de comunicació digital no és diferent en aquest aspecte d’altres tecnologies revolucionàries anteriors en la història (diguem, per exemple, l’energia elèctrica): les anomenem revolucionàries perquè canvien substancialment i ràpida la societat i la vida quotidiana de les persones.

I els punts d’inflexió de tal magnitud són sempre armes de doble tall. Hi ha, per exemple, tots aquells sectors de la societat que no han pogut reaccionar als canvis tan ràpid com hauria estat necessari, una situació que genera una necessària transició que difícilment pot ocórrer sense conflicte i, perquè no dir-ho, sense dolor. Les lleis i regulacions, pensades per al model anterior, es demostren obsoletes, però no és fàcil (ni cal precipitar-se) articular-ne de noves.

L’única sortida llavors és mantenir una visió general, comprendre i acceptar sense demonitzar ni idealitzar cap bàndol del conflicte, i seguir endavant discutint i proposant mesures que donin temps a aquells sectors endarrerits a posar-se al dia, que facilitin la transició cap a un model econòmic àgil i obert a la innovació, però que no oblidi els valors i la necessitat de regulacions justes per tots.

Taxis: en vaga contra la tecnologia?

Les solucions digitals, de comunicació o d’altres àrees de gestió de negoci, són disruptives per naturalesa. Perquè les noves tecnologies digitals transformen profundament fluxes de treball i fluxes informatius, en un procés tan nou, veloç i desconegut que sovint els impactes positius previstos arriben acompanyats de complicacions imprevistes.

La Barcelona bloquejada per les protestes dels taxistes d’aquests dies d’estiu torna a fer visible un cop més al carrer i a les vides la revolució que ha suposat l’arribada de les noves tecnologies de la comunicació basades en Internet. El problema és la tecnologia que ha facilitat l’emergència de nous models de serveis de transport com Uber i Cabify? Evidentment que no.

Sense necessitat de caure en una visió romàntica o excessivament optimista dels nous models basats en la comunicació digital, podem dir que no, el problema no és la tecnologia ni l’existència mateixa d’aquestes noves empreses. La tecnologia de comunicació digital no és diferent en aquest aspecte d’altres tecnologies revolucionàries anteriors en la història (diguem, per exemple, l’energia elèctrica): les anomenem revolucionàries perquè canvien substancialment i ràpida la societat i la vida quotidiana de les persones.

I els punts d’inflexió de tal magnitud són sempre armes de doble tall. Hi ha, per exemple, tots aquells sectors de la societat que no han pogut reaccionar als canvis tan ràpid com hauria estat necessari, una situació que genera una necessària transició que difícilment pot ocórrer sense conflicte i, perquè no dir-ho, sense dolor. Les lleis i regulacions, pensades per al model anterior, es demostren obsoletes, però no és fàcil (ni cal precipitar-se) articular-ne de noves.

L’única sortida llavors és mantenir una visió general, comprendre i acceptar sense demonitzar ni idealitzar cap bàndol del conflicte, i seguir endavant discutint i proposant mesures que donin temps a aquells sectors endarrerits a posar-se al dia, que facilitin la transició cap a un model econòmic àgil i obert a la innovació, però que no oblidi els valors i la necessitat de regulacions justes per tots.