Tot centre d’educació necessita una guia d’actuació a xarxes socials

Sembla que és hora de parlar de les implicacions que determinats usos de les xarxes socials poden tenir per un sector tan socialment sensible com són els docents. La Vanguardia en parlava fa uns dies en un article titulat «Ocho reglas que deben seguir los profesores en las redes sociales». Ja s’hi compten diversos casos en què professors han estat acomiadats per continguts compartits a les xarxes.

Alguns sectors professionals de caire més públic i social, com ara els periodistes, ja fa anys que tracten de donar consells o establir normes de gestió dels perfils personals a les xarxes. A poc a poc, però, altres sectors més clàssics hi reflexionen també. Tot i que encara és una pràctica minoritària, és una necessitat de primera ordre, per a tot tipus d’empreses, organitzacions i institucions polítiques i educatives comptar amb una guia d’actuació a xarxes socials dirigida als seus treballadors o membres, que estableixi pautes concretes i tingui en compte les particularitats de cada sector.

L’anomenada digitalització es mou a velocitat de vertigen. Nous hàbits i pràctiques, generalment relacionades amb el mòbil, s’instal·len a les nostres vides potser perquè ens semblen útils o entretingudes, o a la moda. Ja sembla que han estat allà tota la vida, i tanmateix sovint no hem tingut encara un moment per reflexionar sobre pros, contres i implicacions més enllà.

A mesura que avança l’era digital i es normalitza la utilització de les xarxes socials, individus, empreses i institucions, i la societat en conjunt, aprenem sobre la marxa a fer-les servir. No és tan fàcil com sembla. A les xarxes socials, la vida personal i la professional es barregen: allà som alhora a l’àmbit públic i a l’àmbit privat de l’expressió més personal, emocional i opinativa. Precaució, i bon seny.

Tot centre d’educació necessita una guia d’actuació a xarxes socials

Sembla que és hora de parlar de les implicacions que determinats usos de les xarxes socials poden tenir per un sector tan socialment sensible com són els docents. La Vanguardia en parlava fa uns dies en un article titulat «Ocho reglas que deben seguir los profesores en las redes sociales». Ja s’hi compten diversos casos en què professors han estat acomiadats per continguts compartits a les xarxes.

Alguns sectors professionals de caire més públic i social, com ara els periodistes, ja fa anys que tracten de donar consells o establir normes de gestió dels perfils personals a les xarxes. A poc a poc, però, altres sectors més clàssics hi reflexionen també. Tot i que encara és una pràctica minoritària, és una necessitat de primera ordre, per a tot tipus d’empreses, organitzacions i institucions polítiques i educatives comptar amb una guia d’actuació a xarxes socials dirigida als seus treballadors o membres, que estableixi pautes concretes i tingui en compte les particularitats de cada sector.

L’anomenada digitalització es mou a velocitat de vertigen. Nous hàbits i pràctiques, generalment relacionades amb el mòbil, s’instal·len a les nostres vides potser perquè ens semblen útils o entretingudes, o a la moda. Ja sembla que han estat allà tota la vida, i tanmateix sovint no hem tingut encara un moment per reflexionar sobre pros, contres i implicacions més enllà.

A mesura que avança l’era digital i es normalitza la utilització de les xarxes socials, individus, empreses i institucions, i la societat en conjunt, aprenem sobre la marxa a fer-les servir. No és tan fàcil com sembla. A les xarxes socials, la vida personal i la professional es barregen: allà som alhora a l’àmbit públic i a l’àmbit privat de l’expressió més personal, emocional i opinativa. Precaució, i bon seny.