“Uberitzar”: marques que engendren paraules i donen forma al món

San Francisco, maig del 2010. Una petita start-up amb una innovadora idea de transport urbà posa el marxa una aplicació beta amb els seus primers cotxes. Avui, la companyia de transport Uber, valorada en 54.000 milions de dòlars, està present en més de 600 ciutats d’arreu del món- i no només això, el seu model de negoci, i les transformacions en les relacions laborals que ha implicat, han engendrat un neologisme l’arrel del qual és la pròpia marca.

Des de fa ja uns anys, experts i mitjans de comunicació utilitzen el mot «uberització» com a un concepte generalitzat, que ha transcendit la pròpia companyia que li dóna nom, per a referir-se al procés de fer servir les noves tecnologies per posar en contacte un client amb una persona que ofereix el servei requerit. Tot i que encara és aviat per saber si la nova paraula ha arribat per quedar-s’hi o si es tracta d’una moda temporal, la Fundéu ja n’ha reconegut la seva forma verbal castellana, uberizar, i el substantiu, uberización.

En ple debat sobre la legitimitat o no de les noves formes de relacions laborals que han provocat aquest model de negoci, sembla que la veu «uberització» ha evolucionat cap a un significat més crític, una mena de «precarització del treball del segle XXI». El llenguatge és poderós, i el fet que s’hagi nomenat el problema indica que aquest és visible, i prepara el terreny per a la discussió pública. Un titular del diari El País del passat mes de gener, per exemple, deixa així: “La ‘uberización’ no va a ser dominante en el mercado laboral”.

“Uberitzar”: marques que engendren paraules i donen forma al món

San Francisco, maig del 2010. Una petita start-up amb una innovadora idea de transport urbà posa el marxa una aplicació beta amb els seus primers cotxes. Avui, la companyia de transport Uber, valorada en 54.000 milions de dòlars, està present en més de 600 ciutats d’arreu del món- i no només això, el seu model de negoci, i les transformacions en les relacions laborals que ha implicat, han engendrat un neologisme l’arrel del qual és la pròpia marca.

Des de fa ja uns anys, experts i mitjans de comunicació utilitzen el mot «uberització» com a un concepte generalitzat, que ha transcendit la pròpia companyia que li dóna nom, per a referir-se al procés de fer servir les noves tecnologies per posar en contacte un client amb una persona que ofereix el servei requerit. Tot i que encara és aviat per saber si la nova paraula ha arribat per quedar-s’hi o si es tracta d’una moda temporal, la Fundéu ja n’ha reconegut la seva forma verbal castellana, uberizar, i el substantiu, uberización.

En ple debat sobre la legitimitat o no de les noves formes de relacions laborals que han provocat aquest model de negoci, sembla que la veu «uberització» ha evolucionat cap a un significat més crític, una mena de «precarització del treball del segle XXI». El llenguatge és poderós, i el fet que s’hagi nomenat el problema indica que aquest és visible, i prepara el terreny per a la discussió pública. Un titular del diari El País del passat mes de gener, per exemple, deixa així: “La ‘uberización’ no va a ser dominante en el mercado laboral”.