Viralitat i ‘fake news’: el periodisme marca les distàncies

L’actual crisi dels mitjans nadius digitals, aquells dels titulars que enganxen i les llistes infinites, coincideix amb l’aparent èxit del model dels murs de pagament a les versions digitals dels grans mitjans de comunicació tradicionals com el New York Times o el Washington Post, o el model de donacions del The Guardian.

Amb les pàgines de notícies virals estan tocades de mort pels canvis en els algoritmes dels gegants tecnològics com Facebook o Google, la premsa tradicional recupera terreny a Internet. Els mitjans de sempre tornen a enlairar les banderes del periodisme professional, rigorós, i fiable, l’únic capaç de fer front a la proliferació de notícies virals falses que tants mals de caps està provocant.

A mesura que creix la consciència en l’opinió pública sobre el problema de les conegudes com‘fake news’, i amb els pàgines web de continguts virals tocades de mort, el periodisme es reivindica. El sector està en fase de fer marxa enrere i rectificar la tendència dels últims anys de regalar continguts a Internet i deixar que fossin les plataformes de distribució les que s’emportessin els beneficis.

L’amenaça de les notícies falses ha fet que en el darrer any les iniciatives de fact checking, és a dir, de verificació d’informacions, a dins i a fora dels mitjans, sorgeixin com bolets després de la pluja. A finals de l’any passat va arribar el Trust Project, al qual s’han adscrit mitjans com El País i El Mundo, a més de moltes altres capçaleres internacionals. La Vanguardia, per exemple, ha creat el seu propi equip de verificació, i l’agència de notícies France Press acaba d’estendre el seu canal Factual a l’Estat espanyol.

Viralitat i ‘fake news’: el periodisme marca les distàncies

L’actual crisi dels mitjans nadius digitals, aquells dels titulars que enganxen i les llistes infinites, coincideix amb l’aparent èxit del model dels murs de pagament a les versions digitals dels grans mitjans de comunicació tradicionals com el New York Times o el Washington Post, o el model de donacions del The Guardian.

Amb les pàgines de notícies virals estan tocades de mort pels canvis en els algoritmes dels gegants tecnològics com Facebook o Google, la premsa tradicional recupera terreny a Internet. Els mitjans de sempre tornen a enlairar les banderes del periodisme professional, rigorós, i fiable, l’únic capaç de fer front a la proliferació de notícies virals falses que tants mals de caps està provocant.

A mesura que creix la consciència en l’opinió pública sobre el problema de les conegudes com‘fake news’, i amb els pàgines web de continguts virals tocades de mort, el periodisme es reivindica. El sector està en fase de fer marxa enrere i rectificar la tendència dels últims anys de regalar continguts a Internet i deixar que fossin les plataformes de distribució les que s’emportessin els beneficis.

L’amenaça de les notícies falses ha fet que en el darrer any les iniciatives de fact checking, és a dir, de verificació d’informacions, a dins i a fora dels mitjans, sorgeixin com bolets després de la pluja. A finals de l’any passat va arribar el Trust Project, al qual s’han adscrit mitjans com El País i El Mundo, a més de moltes altres capçaleres internacionals. La Vanguardia, per exemple, ha creat el seu propi equip de verificació, i l’agència de notícies France Press acaba d’estendre el seu canal Factual a l’Estat espanyol.