Webdoc: continguts interactius per a públics actius

Captura de pantalla del webdoc 0responsables sobre l’accident de metro ocorregut a València el 3 de juliol del 2006.

El boom de les xarxes socials ha donat pas al boom dels continguts digitals, una transició d’una lògica meridiana. Que una empresa, institució o projecte tingui un blog, una pàgina de Facebook o un compte a Twitter no serveix de res si no s’alimenta amb continguts rellevants i interessants que l’ajudin a transmetre els seus missatges i millorin el vincle amb els seus públics.

D’entre totes les tendències innovadores nascudes amb l’auge dels continguts, avui parlem del documental interactiu, també conegut com webdocumental, webdoc o i-doc (segur que me’n deixo algun). Cadascú que triï el neologisme que més li agradi. Al final, es tracta d’una nova forma d’explicar històries de no ficció a un públic nascut en Internet i criat en un món multimèdia i interactiu.

El webdoc combina la infinitat d’opcions narratives que permet la tecnologia (i les que vindran): textos, vídeos, so, fotografies, animacions, infografies, jocs, visualització de dades… I fa de la participació dels públics una eina de creació artística i periodística que pot acabar generant aquell sentit de comunitat tant buscat en l’era Internet.

D’entrada, el webdoc té al seu favor que se n’han fet i se’n fan molts, sense que se’n parli tant com d’altres tendències, molt discutides però poc practicades. I quina millor manera d’explorar nous formats comunicatius que posar-los en pràctica?

Navegar, cadascun al seu gust, pels botons i enllaços d’aquestes noves propostes narratives és la millor manera d’albirar les possibilitats de les noves tecnologies per explicar històries. Aquí us deixem alguns exemples de webdocs, tant de casa nostra com d’altres països:

1. Bloc Pescadors Barceloneta. Tal com s’explica al web del director i arquitecte Andreu Meixide, aquest projecte finançat per l’Ajuntament de Barcelona és un diari audiovisual del procés de mediació liderat per l’equip municipal del Pla de Barris Barceloneta per a la rehabilitació l’edifici històric de J.A. Coderch, en la qual participa també el Port de Barcelona. Inclou vídeos de les reunions entre els tècnics de l’ajuntament, els arquitectes i els veïns, així com testimonis de les vides, emocions i conflictes al voltant de l’edifici i del barri. El procés també pot seguir-se a través de xarxes socials com Facebook i Vimeo.

2. 0 Responsables. Una proposta a mig camí entre el documental i el reportatge d’investigació multimèdia que pretén denunciar i compensar la manca d’investigació oficial sobre l’accident de metro ocorregut a València el 3 de juliol del 2006, en què van morir 43 persones i 47 van resultar ferides. La iniciativa ha servit per fer difusió de les dades i informacions disponibles, així com per recollir material de participants anònims.

3. Alma, hija de la violencia. El premiat webdoc del fotògraf Miquel Dewever-Plana i la periodista Isabelle Fougère recull el testimoni de l’Alma, una jove que va viure 5 anys dins d’una de les bandes més violentes de Guatemala. La reflexió sobre la violència quotidiana que es viu al país s’acompanya de recursos en diferents formats. A més del web, per facilitar-ne el finançament, hi ha un documental convencional, una aplicació, un llibre i una exposició.

4. Prison Valley. Aquest premiat webdoc, produït per la cadena Arte el 2010 i considerat el primer en conquerir el gran públic, explica el funcionament de la Vall de les Presons de Colorado, als Estats Units, la zona con més presons del món. Una road-movie interactiva sobre la indústria de les presons que inclou informació en diferents formats, com ara entrevistes, estadístiques, fotografies o enquestes. Per a ampliar l’experiència de navegació, demana a l’usuari que s’enregistri a través de Facebook o Twitter.

Cosins germans dels webdocs són els reportatges multimèdia, un altre format interactiu amb què ja han experimentat mitjans de comunicació com The Guardian, el New York Times, la BBC i RTVE o l’agència de les Nacions Unides UNFPA.

Webdoc: continguts interactius per a públics actius

Captura de pantalla del webdoc 0responsables sobre l’accident de metro ocorregut a València el 3 de juliol del 2006.

El boom de les xarxes socials ha donat pas al boom dels continguts digitals, una transició d’una lògica meridiana. Que una empresa, institució o projecte tingui un blog, una pàgina de Facebook o un compte a Twitter no serveix de res si no s’alimenta amb continguts rellevants i interessants que l’ajudin a transmetre els seus missatges i millorin el vincle amb els seus públics.

D’entre totes les tendències innovadores nascudes amb l’auge dels continguts, avui parlem del documental interactiu, també conegut com webdocumental, webdoc o i-doc (segur que me’n deixo algun). Cadascú que triï el neologisme que més li agradi. Al final, es tracta d’una nova forma d’explicar històries de no ficció a un públic nascut en Internet i criat en un món multimèdia i interactiu.

El webdoc combina la infinitat d’opcions narratives que permet la tecnologia (i les que vindran): textos, vídeos, so, fotografies, animacions, infografies, jocs, visualització de dades… I fa de la participació dels públics una eina de creació artística i periodística que pot acabar generant aquell sentit de comunitat tant buscat en l’era Internet.

D’entrada, el webdoc té al seu favor que se n’han fet i se’n fan molts, sense que se’n parli tant com d’altres tendències, molt discutides però poc practicades. I quina millor manera d’explorar nous formats comunicatius que posar-los en pràctica?

Navegar, cadascun al seu gust, pels botons i enllaços d’aquestes noves propostes narratives és la millor manera d’albirar les possibilitats de les noves tecnologies per explicar històries. Aquí us deixem alguns exemples de webdocs, tant de casa nostra com d’altres països:

1. Bloc Pescadors Barceloneta. Tal com s’explica al web del director i arquitecte Andreu Meixide, aquest projecte finançat per l’Ajuntament de Barcelona és un diari audiovisual del procés de mediació liderat per l’equip municipal del Pla de Barris Barceloneta per a la rehabilitació l’edifici històric de J.A. Coderch, en la qual participa també el Port de Barcelona. Inclou vídeos de les reunions entre els tècnics de l’ajuntament, els arquitectes i els veïns, així com testimonis de les vides, emocions i conflictes al voltant de l’edifici i del barri. El procés també pot seguir-se a través de xarxes socials com Facebook i Vimeo.

2. 0 Responsables. Una proposta a mig camí entre el documental i el reportatge d’investigació multimèdia que pretén denunciar i compensar la manca d’investigació oficial sobre l’accident de metro ocorregut a València el 3 de juliol del 2006, en què van morir 43 persones i 47 van resultar ferides. La iniciativa ha servit per fer difusió de les dades i informacions disponibles, així com per recollir material de participants anònims.

3. Alma, hija de la violencia. El premiat webdoc del fotògraf Miquel Dewever-Plana i la periodista Isabelle Fougère recull el testimoni de l’Alma, una jove que va viure 5 anys dins d’una de les bandes més violentes de Guatemala. La reflexió sobre la violència quotidiana que es viu al país s’acompanya de recursos en diferents formats. A més del web, per facilitar-ne el finançament, hi ha un documental convencional, una aplicació, un llibre i una exposició.

4. Prison Valley. Aquest premiat webdoc, produït per la cadena Arte el 2010 i considerat el primer en conquerir el gran públic, explica el funcionament de la Vall de les Presons de Colorado, als Estats Units, la zona con més presons del món. Una road-movie interactiva sobre la indústria de les presons que inclou informació en diferents formats, com ara entrevistes, estadístiques, fotografies o enquestes. Per a ampliar l’experiència de navegació, demana a l’usuari que s’enregistri a través de Facebook o Twitter.

Cosins germans dels webdocs són els reportatges multimèdia, un altre format interactiu amb què ja han experimentat mitjans de comunicació com The Guardian, el New York Times, la BBC i RTVE o l’agència de les Nacions Unides UNFPA.