Wikipedia, 15 anys i com una flor

Wikipedia, l’enciclopèdia en línia que tothom pot editar, acaba de fer 15 anys. El 15 de gener del 2001, els emprenedors d’Internet nord-americans Jimmy Wales i Larry Sanger van llençar el seu innovador projecte d’una enciclopèdia en línia gestionada per voluntaris i amb un sistema de funcionament col·laboratiu. Només dos mesos després del naixement de l’edició original en anglès, va començar a caminar l’edició catalana, la Viquipèdia, que va ser la tercera llengua en fer una entrada, només 20 minuts desprès de l’alemanya.

Actualment, les més de 290 edicions lingüístiques de la Wikipedia sumen en total uns 35 milions d’articles. La catalana ocupa el lloc 17 per quantitat d’articles i el primer lloc de l’índex que mesura el nivell de qualitat dels mil articles considerats més importants. Tot i ser el setè lloc web més popular del món segons el ranking d’Alexa, molts usuaris encara no saben ben bé com funciona o que és una organització col·laborativa sense ànim de lucre.

Per què existeix?

Als emails enviats als usuaris que fan una contribució econòmica al projecte, Lila Tretikov, directora executiva de la Fundació Wikimedia, l’organització sense ànim de lucre que hi ha darrere de la Wikipedia i d’altres projectes germans de coneixement lliure, descriu així la seva missió:

“Creiem que el coneixement és un dret humà fonamental. A mesura que la humanitat s’endinsa en el nostre futur digital, necessitem espais oberts, accesibles i públics per accedir al coneixement en línia. Wikimedia és aquest espai. Wikimedia ofereix coneixement gratuït a les persones, produït per les persones en centenars d’idiomes d’arreu del planeta”.

Pionera dels temps digitals

La Wikipedia és un dels primers i principals exemples del que avui es coneix com ‘sharing economy’, o economia col·laborativa, i reuneix tres tendències que avui caracteritzen l’entorn de la comunicació digital.

En primer lloc, la força de la creació voluntària de continguts per part dels usuaris, un concepte actualment de moda en la comunicació corporativa i el màrqueting digital. L’estructura horitzontal de la Wikipedia permet que es consideri una de les primeres xarxes socials.

En segon lloc, l’enciclopèdia en línia és una de les primeres iniciatives de la digitalització de l’economia del coneixement. Al 2012, onze anys després de l’aparició de la Wikipedia, la històrica i prestigiosa Enciclopèdia Britànica abandonava la seva edició en paper.

En tercer lloc, la comunitat de wikipedistes representen un cas pioner de l”efecte xarxa’ que avui està àmpliament assumit: com més gent coneix i usa la Wikipèdia, més creix i major és el seu servei a la societat.

I més que vindrà

Evidentment, 15 anys d’història no poden estar lliures de polèmica i reptes de tot tipus. Els processos comprovació de la informació publicada, discussió i presa de decisions han evolucionat amb el projecte, així com els estandards per citar fonts i detectar fraus. Com el coneixement humà, la feinada és inacabable.

A més, s’han desenvolupat projectes paral·lels com Wikimedia Commons, un magatzem de continguts multimèdia de domini públic o publicats sota llicènces Creative Commons, o GLAM-Wiki, que promou la col·laboració amb les institucions culturals, dipositàries tradicionals del coneixement, per tal de posar la informació en línia a l’abast de tothom. A més, altres projectes semblants animen les institucions polítiques i educatives a participar en la producció de continguts d’accès lliure de la Wikipedia.

Com a projecte infinit que és, la Wikipedia té encara molts reptes, i més que vindran. I tothom pot, si així ho vol, contribuir a augmentar i millorar el coneixement compartit, o trobar solucions de gestió.

Wikipedia, 15 anys i com una flor

Wikipedia, l’enciclopèdia en línia que tothom pot editar, acaba de fer 15 anys. El 15 de gener del 2001, els emprenedors d’Internet nord-americans Jimmy Wales i Larry Sanger van llençar el seu innovador projecte d’una enciclopèdia en línia gestionada per voluntaris i amb un sistema de funcionament col·laboratiu. Només dos mesos després del naixement de l’edició original en anglès, va començar a caminar l’edició catalana, la Viquipèdia, que va ser la tercera llengua en fer una entrada, només 20 minuts desprès de l’alemanya.

Actualment, les més de 290 edicions lingüístiques de la Wikipedia sumen en total uns 35 milions d’articles. La catalana ocupa el lloc 17 per quantitat d’articles i el primer lloc de l’índex que mesura el nivell de qualitat dels mil articles considerats més importants. Tot i ser el setè lloc web més popular del món segons el ranking d’Alexa, molts usuaris encara no saben ben bé com funciona o que és una organització col·laborativa sense ànim de lucre.

Per què existeix?

Als emails enviats als usuaris que fan una contribució econòmica al projecte, Lila Tretikov, directora executiva de la Fundació Wikimedia, l’organització sense ànim de lucre que hi ha darrere de la Wikipedia i d’altres projectes germans de coneixement lliure, descriu així la seva missió:

“Creiem que el coneixement és un dret humà fonamental. A mesura que la humanitat s’endinsa en el nostre futur digital, necessitem espais oberts, accesibles i públics per accedir al coneixement en línia. Wikimedia és aquest espai. Wikimedia ofereix coneixement gratuït a les persones, produït per les persones en centenars d’idiomes d’arreu del planeta”.

Pionera dels temps digitals

La Wikipedia és un dels primers i principals exemples del que avui es coneix com ‘sharing economy’, o economia col·laborativa, i reuneix tres tendències que avui caracteritzen l’entorn de la comunicació digital.

En primer lloc, la força de la creació voluntària de continguts per part dels usuaris, un concepte actualment de moda en la comunicació corporativa i el màrqueting digital. L’estructura horitzontal de la Wikipedia permet que es consideri una de les primeres xarxes socials.

En segon lloc, l’enciclopèdia en línia és una de les primeres iniciatives de la digitalització de l’economia del coneixement. Al 2012, onze anys després de l’aparició de la Wikipedia, la històrica i prestigiosa Enciclopèdia Britànica abandonava la seva edició en paper.

En tercer lloc, la comunitat de wikipedistes representen un cas pioner de l”efecte xarxa’ que avui està àmpliament assumit: com més gent coneix i usa la Wikipèdia, més creix i major és el seu servei a la societat.

I més que vindrà

Evidentment, 15 anys d’història no poden estar lliures de polèmica i reptes de tot tipus. Els processos comprovació de la informació publicada, discussió i presa de decisions han evolucionat amb el projecte, així com els estandards per citar fonts i detectar fraus. Com el coneixement humà, la feinada és inacabable.

A més, s’han desenvolupat projectes paral·lels com Wikimedia Commons, un magatzem de continguts multimèdia de domini públic o publicats sota llicènces Creative Commons, o GLAM-Wiki, que promou la col·laboració amb les institucions culturals, dipositàries tradicionals del coneixement, per tal de posar la informació en línia a l’abast de tothom. A més, altres projectes semblants animen les institucions polítiques i educatives a participar en la producció de continguts d’accès lliure de la Wikipedia.

Com a projecte infinit que és, la Wikipedia té encara molts reptes, i més que vindran. I tothom pot, si així ho vol, contribuir a augmentar i millorar el coneixement compartit, o trobar solucions de gestió.