Les xarxes entren en campanya: Twitter marcarà la publicitat electoral

Després de mesos d’agitació al voltant del paper jugat per les notícies falses compartides a les xarxes socials en l’aprovació del Brexit a Gran Bretanya, en l’auge de l’extrema dreta durant la campanya presidencial francesa o en l’elecció de Donald Trump als Estats Units, la pressió sobre les empreses d’Internet per prendre mesures està veient els primers resultats.

Si fa uns mesos Facebook ja va anunciar noves mesures per combatre la difusió de notícies falses, ara ha estat Twitter qui ha fet un pas endavant. La companyia nord-americana ha anunciat que indentificarà clarament els anuncis i la publicitat electoral, definida per la Comissió Electoral Federal (FEC) com qualsevol publicació que pretengui promocionar un candidat, un càrrec públic o un partit a 30 dies d’unes eleccions primàries o a 60 dies d’unes generals.

Bruce Falck, director general de producte i enginyeria de Twitter, ha donat a conèixer la nova política de transparència a través d’un article al blog de la companyia nord-americana. Els continguts identificats com electorals apareixeran marcats, probablement amb un punt de color morat situat al costat del nom d’usuari i un altre similar junt al misstage «promocionat per», seguit del nom corresponent. La mesura, segons ha explicat Falck, s’aplicarà primer als Estats Units, i s’estendrà a altres territoris més avant.

Un Centre de Transparència Publicitària

En un altre apartat de la nova estratègia, Twitter ha assegurat que limitarà considerablement els criteris per dirigir aquest tipus d’anuncis a un grup determinat d’usuaris, i fins i tot promet sancions importants, tot i que sense entrar en detalls, per aquells que no respectin les noves regles del joc.

Aquesta iniciativa arriba acompanyada de la creació d’un Centre de Transparència Publicitària, a través del qual la plataforma oferirà als usuaris informació molt clara i detallada sobre els anuncis electorals i els seus promotors, i possibilitat de denunciar anuncis que l’usuari considera inapropiats.

Regular un negoci ben sucós

L’anunci de Twitter arriba després de mesos d’intens debat al voltant de la influència de les noves companyies d’Internet com Twitter, Facebook i Google sobre els resultats electorals. Als Estats Units, on s’està investigant la suposada intercesió de Rússia en l’últim procés electoral mitjançant la compra d’anuncis a diferents plataformes socials en línia, els congresistes preparen un projecte de «Llei d’Anuncis Honestos», amb l’objectiu de regular aquest nou aspecte tecnològic de la publicitat electoral.

I és que les xifres que han sortit a la llum arran de la investigació de la injerècia russa a les eleccions nord-americanes posen la pell de gallina. Facebook ha revelat que els anuncis directament relacionats amb les passades eleccions van ser mostrats als murs d’uns deu milions d’usuaris, i que aquests podrien haver contribuït a incrementar les tensions entre diferents grups ètnics o de posicionaments ideològics i polítics oposats. Google, per la seva banda, també ha reconegut haver enregistrat anuncis amb motivació política per valor d’uns 117.000 dòlars.

Les xarxes entren en campanya: Twitter marcarà la publicitat electoral

Després de mesos d’agitació al voltant del paper jugat per les notícies falses compartides a les xarxes socials en l’aprovació del Brexit a Gran Bretanya, en l’auge de l’extrema dreta durant la campanya presidencial francesa o en l’elecció de Donald Trump als Estats Units, la pressió sobre les empreses d’Internet per prendre mesures està veient els primers resultats.

Si fa uns mesos Facebook ja va anunciar noves mesures per combatre la difusió de notícies falses, ara ha estat Twitter qui ha fet un pas endavant. La companyia nord-americana ha anunciat que indentificarà clarament els anuncis i la publicitat electoral, definida per la Comissió Electoral Federal (FEC) com qualsevol publicació que pretengui promocionar un candidat, un càrrec públic o un partit a 30 dies d’unes eleccions primàries o a 60 dies d’unes generals.

Bruce Falck, director general de producte i enginyeria de Twitter, ha donat a conèixer la nova política de transparència a través d’un article al blog de la companyia nord-americana. Els continguts identificats com electorals apareixeran marcats, probablement amb un punt de color morat situat al costat del nom d’usuari i un altre similar junt al misstage «promocionat per», seguit del nom corresponent. La mesura, segons ha explicat Falck, s’aplicarà primer als Estats Units, i s’estendrà a altres territoris més avant.

Un Centre de Transparència Publicitària

En un altre apartat de la nova estratègia, Twitter ha assegurat que limitarà considerablement els criteris per dirigir aquest tipus d’anuncis a un grup determinat d’usuaris, i fins i tot promet sancions importants, tot i que sense entrar en detalls, per aquells que no respectin les noves regles del joc.

Aquesta iniciativa arriba acompanyada de la creació d’un Centre de Transparència Publicitària, a través del qual la plataforma oferirà als usuaris informació molt clara i detallada sobre els anuncis electorals i els seus promotors, i possibilitat de denunciar anuncis que l’usuari considera inapropiats.

Regular un negoci ben sucós

L’anunci de Twitter arriba després de mesos d’intens debat al voltant de la influència de les noves companyies d’Internet com Twitter, Facebook i Google sobre els resultats electorals. Als Estats Units, on s’està investigant la suposada intercesió de Rússia en l’últim procés electoral mitjançant la compra d’anuncis a diferents plataformes socials en línia, els congresistes preparen un projecte de «Llei d’Anuncis Honestos», amb l’objectiu de regular aquest nou aspecte tecnològic de la publicitat electoral.

I és que les xifres que han sortit a la llum arran de la investigació de la injerècia russa a les eleccions nord-americanes posen la pell de gallina. Facebook ha revelat que els anuncis directament relacionats amb les passades eleccions van ser mostrats als murs d’uns deu milions d’usuaris, i que aquests podrien haver contribuït a incrementar les tensions entre diferents grups ètnics o de posicionaments ideològics i polítics oposats. Google, per la seva banda, també ha reconegut haver enregistrat anuncis amb motivació política per valor d’uns 117.000 dòlars.