Manifesta_

La teoria de xarxes pot ser utilitzada per a explotar la comunicació corporativa interna de les organitzacions en permetre una millor comprensió de com es comuniquen les diferents parts de l’organització. A partir d’una anàlisi concreta es pot millorar la comunicació, tant els canals com els continguts dels missatges. Com ho podem fer?

A partir de la identificació de xarxes de comunicació dins d’una organització, la qual cosa permet comprendre com es comuniquen les diferents parts de l’organització i on es produeixen els colls d’ampolla en la comunicació.

La teoria de xarxes també permet identificar els nodes importants en una xarxa, és a dir, aquells individus o departaments que tenen un gran nombre de connexions o que estan connectats a altres elements importants. Aquests poden ser emprats per a millorar la comunicació al ser els líders i facilitadors de la comunicació interna. L’impacte de la comunicació exercida mitjançant els nodes de lideratge són exponencialment molt més efectius, que els que deriven d’estructures merament jeràrquiques.

L’aplicació de la teoria de xarxes també permet identificar els buits en la comunicació, és a dir, aquelles parts de l’organització que no estan adequadament connectades. Això permet la presa de mesures per a millorar-la entre aquestes àrees, introduint eines o incorporant nodes que permetin que el flux informatiu tingui un ampli abast i entendrem millor com es comuniquen les diferents parts i per què.

Cal, per tant, comprendre com es propaguen la informació i els rumors a través d’una xarxa, la qual cosa permet a les organitzacions millorar el flux d’informació i evitar la propagació d’informació incorrecta o disposar de mecanismes que ens permetin contrarestar-los.

Pel que fa a les eines que podem emprar per analitzar i fer una diagnosi de l’estat de les xarxes de comunicació internes d’una empresa o organització, tenim:

• Programari d’anàlisi de xarxes: Existeix software especialitzat que permet desenvolupar i visualitzar les xarxes de comunicació internes de les organitzacions. Alguns exemples d’aquest programari són Gephi, Pajek o Cytoscape, que permetrien, a partir de l’anàlisi de dades, fer un mapa de les xarxes de comunicació internes i el seu comportament.
• Enquestes i entrevistes: És un mecanisme que permet la recollida quantitativa i qualitativa de les relacions de comunicació entre les persones de l’organització i els seus patrons d’interacció. Aquesta informació es pot utilitzar per a construir una xarxa de comunicació interna.
• Anàlisi de correus electrònics: A partir d’eines d’analítica de correus interns també es pot recollir informació interessant que faciliti identificar patrons de comunicació i construir una xarxa de comunicació interna.
• Anàlisi de trucades telefòniques: Pot ser una eina força útil en les empreses que disposen de mecanismes i eines de comunicació telefònica gestionats a partir d’un software centralitzat i que permeti recollir dades globals o per departaments que ajudaran a identificar patrons de comunicació i detectar la configuració de la xarxa de comunicació interna.
• Anàlisi de missatgeria instantània i canals de comunicació corporatius: L’anàlisi d’aquest tipus de comunicacions també aporta un volum molt rellevant d’informació. Sovint, la incorporació de canals de comunicació corporatius en aquest àmbit ajuda, a més d’informar, a obtenir informació de qualitat tant de fluxos, com de continguts i rellevància.

Les analítiques de les eines de comunicació interna i la seva interpretació quantitativa i qualitativa, molts cops oblidades, són una font d’informació extraordinària per millorar la qualitat de les xarxes internes.