VOC: la primera identitat corporativa

Esclavisme, colonialisme i explotació. Aquests tres conceptes donaren forma a l’origen contemporani del que tots entenem avui com a branding i identitat corporativa. Pot semblar excessiu, però no és casual que la primera companyia en desenvolupar una identitat corporativa pròpia i global fos, al segle XVII, la Vereengide Oostindische  Compagnie (VOC), la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals.

Esclavisme

Primer de tot, retrocedirem una mica més en el temps per entendre millor el sorgiment de la VOC. Per fer-ho possible analitzarem l’origen etimològic del branding, la qual cosa ens transporta al salvatgisme marítim dels drakkars i a la paraula nòrdica brandr: cremar. I és que una de les formes primigènies per identificar la propietat dels objectes era a través del marcatge a foc d’animals, mercaderies… i esclaus.

Dels salvatges drakkars als riscs transoceànics del carib. Quan els africans capturats de la VOC tocaven terra a Curaçao, a les Illes Sotavent prop de Veneçuela, eren marcats a foc amb ferro colat i venuts com a esclaus. Una pràctica que pot semblar impensable avui dia però que, tot i les distàncies, ja gaudia de manuals d’estil corporatiu en el seu ús:

“…Quan es realitza la pràctica del marcatge: l’àrea a marcar s’ha de preparar primer  través de cera d’espelma o oli. El marcador ha d’agafar la temperatura suficient per marcar el paper en roig”.

A més, fent ús de l’ABC del màrqueting i la identitat corporativa, cada sigla marcada a foc tenia un significat, des de la ubicació, la propietat o les característiques “del producte”. Als fugitius se’ls marcava amb la lletra F i als qui treballaven els camps de cotó amb una R al front.

Colonialisme

Les primeres grans companyies privades que salpen a la cerca directa de rendiment econòmic s’estableixen durant l’expansió transatlàntica i a la conquesta de les Amèriques. Davant el risc i la complexitat de l’expansió colonial, els eraris dels Estats no podien permetre’s la incertesa econòmica de les expedicions, així que van impulsar la creació de les primeres societats per atraure i sumar fons d’inversors privats.

El boom econòmic generat el segle XVI pel tràfic d’esclaus i l’explotació colonial va consolidar les primeres grans multinacionals, entre elles, la VOC. Fundada el 1602, la companyia unia els interessos i els recursos de diverses navilieres holandeses. La suma d’esforços van arribar a generar una flota de més de 4.700 naus, un exèrcit i una moneda pròpia i diferents assentaments al nou continent. Documents, llibres, banderes, monedes, vestimentes, armes, objectes, ferros de marcatge o esclaus. Les sigles VOC es van propagar com una metxa arran de terra.

Si ho comparem amb les grans corporacions del segle XXI s’estima que, en el seu apogeu, el patrimoni de la VOC va assolir el valor de 7,9 bilions de dòlars d’avui en dia. Apple, Microsoft, Amazon, Meta… l’equivalent a la suma de les primeres vint companyies tecnològiques.

Explotació

L’especulació colonial va trobar el seu camí fins al punt que a l’any 1720 es va decretar la prohibició de noves societats i poc a poc van anar perdent l’hegemonia i desarticulant-se. Però l’arribada del vapor, el ferrocarril i la consolidació del tsunami colonial, amb mà d’obra a cost mínim i un nou horitzó de recursos per explotar, van assentar les bases de la revolució industrial. El canvi de paradigma.

La VOC era ja un fenomen del passat, de la transició socioeconòmica, però el branding i la identitat corporativa havien trobat el nou terreny de joc. A diferència del treball artesà, les cadenes de producció industrial generaven béns de baix cost, menys qualitat i sense cap element d’identitat significatiu. Dotar de vida i personalitat aquests productes industrials va esdevenir el nou front per posicionar-los al mercat, tot apel·lant al subconscient i generant associacions culturals. Les conseqüències de tot plegat? Caldrà un altre post per explicar-les.

Font: Pater, R. (2020). “Caps Lock”, Ed. Valiz, 2020.

VOC: la primera identitat corporativa

Esclavisme, colonialisme i explotació. Aquests tres conceptes donaren forma a l’origen contemporani del que tots entenem avui com a branding i identitat corporativa. Pot semblar excessiu, però no és casual que la primera companyia en desenvolupar una identitat corporativa pròpia i global fos, al segle XVII, la Vereengide Oostindische  Compagnie (VOC), la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals.

Esclavisme

Primer de tot, retrocedirem una mica més en el temps per entendre millor el sorgiment de la VOC. Per fer-ho possible analitzarem l’origen etimològic del branding, la qual cosa ens transporta al salvatgisme marítim dels drakkars i a la paraula nòrdica brandr: cremar. I és que una de les formes primigènies per identificar la propietat dels objectes era a través del marcatge a foc d’animals, mercaderies… i esclaus.

Dels salvatges drakkars als riscs transoceànics del carib. Quan els africans capturats de la VOC tocaven terra a Curaçao, a les Illes Sotavent prop de Veneçuela, eren marcats a foc amb ferro colat i venuts com a esclaus. Una pràctica que pot semblar impensable avui dia però que, tot i les distàncies, ja gaudia de manuals d’estil corporatiu en el seu ús:

“…Quan es realitza la pràctica del marcatge: l’àrea a marcar s’ha de preparar primer  través de cera d’espelma o oli. El marcador ha d’agafar la temperatura suficient per marcar el paper en roig”.

A més, fent ús de l’ABC del màrqueting i la identitat corporativa, cada sigla marcada a foc tenia un significat, des de la ubicació, la propietat o les característiques “del producte”. Als fugitius se’ls marcava amb la lletra F i als qui treballaven els camps de cotó amb una R al front.

Colonialisme

Les primeres grans companyies privades que salpen a la cerca directa de rendiment econòmic s’estableixen durant l’expansió transatlàntica i a la conquesta de les Amèriques. Davant el risc i la complexitat de l’expansió colonial, els eraris dels Estats no podien permetre’s la incertesa econòmica de les expedicions, així que van impulsar la creació de les primeres societats per atraure i sumar fons d’inversors privats.

El boom econòmic generat el segle XVI pel tràfic d’esclaus i l’explotació colonial va consolidar les primeres grans multinacionals, entre elles, la VOC. Fundada el 1602, la companyia unia els interessos i els recursos de diverses navilieres holandeses. La suma d’esforços van arribar a generar una flota de més de 4.700 naus, un exèrcit i una moneda pròpia i diferents assentaments al nou continent. Documents, llibres, banderes, monedes, vestimentes, armes, objectes, ferros de marcatge o esclaus. Les sigles VOC es van propagar com una metxa arran de terra.

Si ho comparem amb les grans corporacions del segle XXI s’estima que, en el seu apogeu, el patrimoni de la VOC va assolir el valor de 7,9 bilions de dòlars d’avui en dia. Apple, Microsoft, Amazon, Meta… l’equivalent a la suma de les primeres vint companyies tecnològiques.

Explotació

L’especulació colonial va trobar el seu camí fins al punt que a l’any 1720 es va decretar la prohibició de noves societats i poc a poc van anar perdent l’hegemonia i desarticulant-se. Però l’arribada del vapor, el ferrocarril i la consolidació del tsunami colonial, amb mà d’obra a cost mínim i un nou horitzó de recursos per explotar, van assentar les bases de la revolució industrial. El canvi de paradigma.

La VOC era ja un fenomen del passat, de la transició socioeconòmica, però el branding i la identitat corporativa havien trobat el nou terreny de joc. A diferència del treball artesà, les cadenes de producció industrial generaven béns de baix cost, menys qualitat i sense cap element d’identitat significatiu. Dotar de vida i personalitat aquests productes industrials va esdevenir el nou front per posicionar-los al mercat, tot apel·lant al subconscient i generant associacions culturals. Les conseqüències de tot plegat? Caldrà un altre post per explicar-les.

Font: Pater, R. (2020). “Caps Lock”, Ed. Valiz, 2020.