Renovables per terra, mar i aire

El Govern de la Generalitat ha aprovat el Pla de l’Energia i Canvi Climàtic 2012-2020, que ha de ser la base per a les polítiques energètiques i de mitigació del canvi climàtic a Catalunya. El document estableix les línies de treball per arribar a l’objectiu 20-20-20 determinat per la Unió Europea, això és, reduir el consum d’energia un 20,2%, augmentar al 20,1% el pes de les renovables i reduir un 25,3% les emissions de CO².

Les polítiques energètiques i climàtiques incloses en el Pla tenen com a eix principal l’estalvi i l’eficiència energètica. És per això que es contemplen diverses mesures per aconseguir un menor consum i un millor aprofitament de l’energia que es consumeix. En el cas de la construcció, per exemple, es calcula que el gruix de les obres seran tasques de rehabilitació amb reformes de millora energètica. També es donarà suport a l’autoconsum d’electricitat, mitjançant l’excedent de la xarxa, i s’assumeix el compromís que el 10% dels carburants siguin biocombustibles.

El Govern aposta també per aprofitar els recursos autòctons -sol, vent i biomassa forestal- per produir electricitat i sistemes d’escalfor i, alhora, reduir les importacions de combustibles fòssils, fet que suposarà un impacte positiu per a la balança comercial. A més a més, el Pla pretén multiplicar per cinc la potència eòlica i la fotovoltaica en vuit anys.

L’aprovació d’aquest Pla és una qüestió cabdal no només en la lluita contra els efectes del canvi climàtic sinó també per a la competitivitat de l’economia catalana, encara més tenint en compte la previsió que els preus de l’energia s’encareixin. Segons les dades emprades per la Generalitat, el compliment d’aquest pla pot suposar unes inversions per valor de 24.600 milions d’euros i la creació de 70.000 llocs de treball.

El Govern també ha anunciat la seva intenció de capgirar l’oposició local de certes plataformes ciutadanes que bloquegen alguns d’aquests projectes. Si això es fa a través del diàleg i de la cerca de solucions que integri els interessos de les zones afectades, bé. Si es pretén fer-se sense avaluar en profunditat i amb visió de futur l’impacte paisatgístic i mediambiental del territori o a través de la imposició, malament. Ja s’han fet prou disbarats tant al litoral com en zones interiors i d’alta muntanya en aquest sentit a Catalunya. La protecció de les zones d’alt valor paisatgístic i ecològic no han d’estar sotmeses als interessos econòmics del país. Ni en temps de crisi. És el mínim que podem fer per les futures generacions.

Renovables per terra, mar i aire

El Govern de la Generalitat ha aprovat el Pla de l’Energia i Canvi Climàtic 2012-2020, que ha de ser la base per a les polítiques energètiques i de mitigació del canvi climàtic a Catalunya. El document estableix les línies de treball per arribar a l’objectiu 20-20-20 determinat per la Unió Europea, això és, reduir el consum d’energia un 20,2%, augmentar al 20,1% el pes de les renovables i reduir un 25,3% les emissions de CO².

Les polítiques energètiques i climàtiques incloses en el Pla tenen com a eix principal l’estalvi i l’eficiència energètica. És per això que es contemplen diverses mesures per aconseguir un menor consum i un millor aprofitament de l’energia que es consumeix. En el cas de la construcció, per exemple, es calcula que el gruix de les obres seran tasques de rehabilitació amb reformes de millora energètica. També es donarà suport a l’autoconsum d’electricitat, mitjançant l’excedent de la xarxa, i s’assumeix el compromís que el 10% dels carburants siguin biocombustibles.

El Govern aposta també per aprofitar els recursos autòctons -sol, vent i biomassa forestal- per produir electricitat i sistemes d’escalfor i, alhora, reduir les importacions de combustibles fòssils, fet que suposarà un impacte positiu per a la balança comercial. A més a més, el Pla pretén multiplicar per cinc la potència eòlica i la fotovoltaica en vuit anys.

L’aprovació d’aquest Pla és una qüestió cabdal no només en la lluita contra els efectes del canvi climàtic sinó també per a la competitivitat de l’economia catalana, encara més tenint en compte la previsió que els preus de l’energia s’encareixin. Segons les dades emprades per la Generalitat, el compliment d’aquest pla pot suposar unes inversions per valor de 24.600 milions d’euros i la creació de 70.000 llocs de treball.

El Govern també ha anunciat la seva intenció de capgirar l’oposició local de certes plataformes ciutadanes que bloquegen alguns d’aquests projectes. Si això es fa a través del diàleg i de la cerca de solucions que integri els interessos de les zones afectades, bé. Si es pretén fer-se sense avaluar en profunditat i amb visió de futur l’impacte paisatgístic i mediambiental del territori o a través de la imposició, malament. Ja s’han fet prou disbarats tant al litoral com en zones interiors i d’alta muntanya en aquest sentit a Catalunya. La protecció de les zones d’alt valor paisatgístic i ecològic no han d’estar sotmeses als interessos econòmics del país. Ni en temps de crisi. És el mínim que podem fer per les futures generacions.