04 juny 2012
El rescat de Bankia o la pèrdua de confiança
Qui hauria dit fa tres anys que el proclamat com modèlic sector financer espanyol es trobaria en la difícil situació actual? El cas de Bankia ens ha situat davant el major rescat bancari que ha tingut lloc a Espanya fruit, entre altres causes, de l’acumulació d’actius tòxics, eminentment immobiliaris.
En la situació actual de retallades pressupostàries en educació, sanitat, investigació, infraestructures i un llarg etcètera de matèries bàsiques per al progrés econòmic i social del país, així com d’amenaces d’intervenció i recentralització de les autonomies, és difícil encaixar que el Govern vagi a injectar a Bankia més de 23.000 milions d’euros.
Aquest no és el primer rescat ni l’últim que pateixen les nostres institucions bancàries però sí que és el més quantiós i el que més han exaltat l’ànim de l’opinió pública. En primer lloc, per la ingent quantitat de diners públics que suposa aquesta intervenció però, sobretot, per la falta de voluntat per depurar responsabilitats pel forat destapat. Les pèrdues del grup Bankia, les més grans de la història financera d’Espanya, es xifren en 3.318 milions d’euros davant dels guanys de 41 milions d’euros en els comptes donats per bons per l’equip de Rodrigo Rato.
Per altra banda, aquest rescat és el que més desconfiança ha generat tant entre els ciutadans com entre inversors i estats. I és que el que al principi es va quantificar en prop de 4.500 milions euros ara ha crescut a més de 23.000.
La desafortunada intervenció de Mariano Rajoy, el dilluns 28 des de la seu del PP, no ha ajudat a aplacar el desassossec generalitzat. Els seus assessors de comunicació deurien haver-lo alertat sobre les conseqüències d’organitzar una roda de premsa sobre el tema a Gènova i no des de la Moncloa.
Si entrem en el contingut del seu discurs seria lògic pensar que el representant de tots els espanyols voldria saber com Bankia ha arribat a ser un llast per als ciutadans. No obstant això, Rajoy ha tornat a considerar innecessari obrir una comissió d’investigació per depurar responsabilitats en el cas.
No han de ser del mateix parer els accionistes i clients del grup ni el conjunt de la ciutadania que pagarà a 497 euros per persona aquesta injecció de capital. Pel bé de la democràcia, és necessari que, com va passar amb Banesto o la CAM, es facin públics les causes i els responsables que han abocat a la quarta entitat bancària del país a aquesta situació.
Un altre punt rellevant en el discurs de Rajoy ha estat la desvinculació de l’augment de la prima de risc del cas Bankia i de la convulsió del nostre sistema financer. Tot i això, als ulls d’experts i profans en la matèria es fa molt difícil deslligar-los ja que quan més gran és la incertesa més puja la prima i més cau la bossa, que al maig ha acumulat un descens de més del 10%.
A tall d’exemple, el revés que ha comportat el rebuig del Banc Central Europeu (BCE) al pla presentat per l’Executiu per sanejar l’entitat, a través de l’emissió de deute que posteriorment Bankia podria utilitzar com a garantia davant el BCE per obtenir liquiditat, ha fet perillar el dimecres 30 de maig la barrera dels 6.200 punts de l’Ibex-35 i ha impulsat la prima de risc fins als 540 punts.
El president del Govern també ha negat que la banca espanyola necessiti un rescat i ha declarat que la nacionalització de Bankia suposa agafar el toro per les banyes. Potser ens hauria anat millor si les nacionalitzacions dels últims temps s’haguessin produït abans, seguint l’estela britànica.
Ara cal un exercici de sinceritat, desposseir-nos del nostre orgull i admetre els errors propis i aliens per seguir endavant en aquesta llarga carrera de fons que serà la sortida de la crisi. Només aprofundint en la qüestió renovarem la confiança en la nostra economia.
04 juny 2012
El rescat de Bankia o la pèrdua de confiança
Qui hauria dit fa tres anys que el proclamat com modèlic sector financer espanyol es trobaria en la difícil situació actual? El cas de Bankia ens ha situat davant el major rescat bancari que ha tingut lloc a Espanya fruit, entre altres causes, de l’acumulació d’actius tòxics, eminentment immobiliaris.
En la situació actual de retallades pressupostàries en educació, sanitat, investigació, infraestructures i un llarg etcètera de matèries bàsiques per al progrés econòmic i social del país, així com d’amenaces d’intervenció i recentralització de les autonomies, és difícil encaixar que el Govern vagi a injectar a Bankia més de 23.000 milions d’euros.
Aquest no és el primer rescat ni l’últim que pateixen les nostres institucions bancàries però sí que és el més quantiós i el que més han exaltat l’ànim de l’opinió pública. En primer lloc, per la ingent quantitat de diners públics que suposa aquesta intervenció però, sobretot, per la falta de voluntat per depurar responsabilitats pel forat destapat. Les pèrdues del grup Bankia, les més grans de la història financera d’Espanya, es xifren en 3.318 milions d’euros davant dels guanys de 41 milions d’euros en els comptes donats per bons per l’equip de Rodrigo Rato.
Per altra banda, aquest rescat és el que més desconfiança ha generat tant entre els ciutadans com entre inversors i estats. I és que el que al principi es va quantificar en prop de 4.500 milions euros ara ha crescut a més de 23.000.
La desafortunada intervenció de Mariano Rajoy, el dilluns 28 des de la seu del PP, no ha ajudat a aplacar el desassossec generalitzat. Els seus assessors de comunicació deurien haver-lo alertat sobre les conseqüències d’organitzar una roda de premsa sobre el tema a Gènova i no des de la Moncloa.
Si entrem en el contingut del seu discurs seria lògic pensar que el representant de tots els espanyols voldria saber com Bankia ha arribat a ser un llast per als ciutadans. No obstant això, Rajoy ha tornat a considerar innecessari obrir una comissió d’investigació per depurar responsabilitats en el cas.
No han de ser del mateix parer els accionistes i clients del grup ni el conjunt de la ciutadania que pagarà a 497 euros per persona aquesta injecció de capital. Pel bé de la democràcia, és necessari que, com va passar amb Banesto o la CAM, es facin públics les causes i els responsables que han abocat a la quarta entitat bancària del país a aquesta situació.
Un altre punt rellevant en el discurs de Rajoy ha estat la desvinculació de l’augment de la prima de risc del cas Bankia i de la convulsió del nostre sistema financer. Tot i això, als ulls d’experts i profans en la matèria es fa molt difícil deslligar-los ja que quan més gran és la incertesa més puja la prima i més cau la bossa, que al maig ha acumulat un descens de més del 10%.
A tall d’exemple, el revés que ha comportat el rebuig del Banc Central Europeu (BCE) al pla presentat per l’Executiu per sanejar l’entitat, a través de l’emissió de deute que posteriorment Bankia podria utilitzar com a garantia davant el BCE per obtenir liquiditat, ha fet perillar el dimecres 30 de maig la barrera dels 6.200 punts de l’Ibex-35 i ha impulsat la prima de risc fins als 540 punts.
El president del Govern també ha negat que la banca espanyola necessiti un rescat i ha declarat que la nacionalització de Bankia suposa agafar el toro per les banyes. Potser ens hauria anat millor si les nacionalitzacions dels últims temps s’haguessin produït abans, seguint l’estela britànica.
Ara cal un exercici de sinceritat, desposseir-nos del nostre orgull i admetre els errors propis i aliens per seguir endavant en aquesta llarga carrera de fons que serà la sortida de la crisi. Només aprofundint en la qüestió renovarem la confiança en la nostra economia.