18 abril 2012
Argentina expropia el 51% de les accions de Repsol a YPF
Després de setmanes d’especulacions, les amenaces pronunciades per la presidenta argentina Cristina Fernández han acabat per complir-se amb l’anunci ahir de l’expropiació d’YPF, filial de Repsol al país.
Mitjançant un decret llei, l’Estat argentí es quedarà un 51% del paquet del 57% que Repsol manté a YPF i que va adquirir en el procés de privatització de l’any 1999. D’aquesta manera la companyia perdrà el control de la seva filial, en quedar-se amb una participació del 6,7% i sense saber quant pagarà l’Estat pel 51% expropiat. La decisió del govern argentí deixa immune la participació de la família Eskenazi (Grup Petersen), amb un 25%, així com un 17,6% restant que cotitza a la Borsa de Nova York.
Al marge dels arguments utilitzats per Argentina per justificar la seva decisió –tot acusant Repsol de practicar “una política de buidament , de no producció i de no exploració”–, la presidenta va insistir a remarcar que el 51% expropiat correspondria a títols de Repsol i que no afectaria les accions d’inversions nord-americanes o a Wall Street. Un aclariment que alguns relacionen amb el fet que Cristina Fernández hagi esperat a la celebració de la Cimera de les Amèriques a Cartagena d’Índies d’aquest cap de setmana, on es va entrevistar amb el president dels EUA, Barack Obama. I també una actitud que pot ser entesa com a bel•ligerància expressa contra els interessos espanyols.
L’expropiació incompleix amb les obligacions assumides per l’Estat durant la privatització d’YPF i posa en dubte les bones pràctiques d’un país on les grans empreses espanyoles sumen un volum de negoci proper als 20.000 milions d’euros anuals. Els vaivens legislatius i les amenaces als interessos d’empreses estrangeres –amb clares referències a telefòniques i bancs– per tal que reinverteixin els seus beneficis a Argentina, envien un missatge d’alerta poc atractiu per al capital estranger.
L’actitud d’Argentina en aquest afer, al qual s’afegeixen gestos com la intervenció immediata de la filial amb la presentació a les oficines del nou equip gestor per expulsar els gestors espanyols, pot suposar-li una greu sanció econòmica.
Argentina ha caigut, amb aquest greu error, en el descrèdit i el desprestigi davant la comunitat i els inversors internacionals. Traslladant la imatge d’un país que no compleix, poc seriós, deslleial i amb un nul respecte envers la seguretat jurídica que ha d’imperar en les relacions empresarials i comercials internacionals. I tal com estem patint nosaltres mateixos, en primera persona, la imatge i la reputació d’un país són claus per poder superar les adversitats socials i econòmiques.
18 abril 2012
Argentina expropia el 51% de les accions de Repsol a YPF
Després de setmanes d’especulacions, les amenaces pronunciades per la presidenta argentina Cristina Fernández han acabat per complir-se amb l’anunci ahir de l’expropiació d’YPF, filial de Repsol al país.
Mitjançant un decret llei, l’Estat argentí es quedarà un 51% del paquet del 57% que Repsol manté a YPF i que va adquirir en el procés de privatització de l’any 1999. D’aquesta manera la companyia perdrà el control de la seva filial, en quedar-se amb una participació del 6,7% i sense saber quant pagarà l’Estat pel 51% expropiat. La decisió del govern argentí deixa immune la participació de la família Eskenazi (Grup Petersen), amb un 25%, així com un 17,6% restant que cotitza a la Borsa de Nova York.
Al marge dels arguments utilitzats per Argentina per justificar la seva decisió –tot acusant Repsol de practicar “una política de buidament , de no producció i de no exploració”–, la presidenta va insistir a remarcar que el 51% expropiat correspondria a títols de Repsol i que no afectaria les accions d’inversions nord-americanes o a Wall Street. Un aclariment que alguns relacionen amb el fet que Cristina Fernández hagi esperat a la celebració de la Cimera de les Amèriques a Cartagena d’Índies d’aquest cap de setmana, on es va entrevistar amb el president dels EUA, Barack Obama. I també una actitud que pot ser entesa com a bel•ligerància expressa contra els interessos espanyols.
L’expropiació incompleix amb les obligacions assumides per l’Estat durant la privatització d’YPF i posa en dubte les bones pràctiques d’un país on les grans empreses espanyoles sumen un volum de negoci proper als 20.000 milions d’euros anuals. Els vaivens legislatius i les amenaces als interessos d’empreses estrangeres –amb clares referències a telefòniques i bancs– per tal que reinverteixin els seus beneficis a Argentina, envien un missatge d’alerta poc atractiu per al capital estranger.
L’actitud d’Argentina en aquest afer, al qual s’afegeixen gestos com la intervenció immediata de la filial amb la presentació a les oficines del nou equip gestor per expulsar els gestors espanyols, pot suposar-li una greu sanció econòmica.
Argentina ha caigut, amb aquest greu error, en el descrèdit i el desprestigi davant la comunitat i els inversors internacionals. Traslladant la imatge d’un país que no compleix, poc seriós, deslleial i amb un nul respecte envers la seguretat jurídica que ha d’imperar en les relacions empresarials i comercials internacionals. I tal com estem patint nosaltres mateixos, en primera persona, la imatge i la reputació d’un país són claus per poder superar les adversitats socials i econòmiques.