25 abril 2012
El preu d’estudiar a la universitat
L’onada d’ajustos del Govern central ha tocat el nucli de la societat. Al copagament en l’àmbit sanitari se sumen les retallades en educació i, a partir del proper curs, l’augment dels preus de les matrícules universitàries.
Les comunitats autònomes podran apujar el cost de cada plaça fins a un 25% per als alumnes que es matriculin per primer cop, en virtut del Reial Decret Llei de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l’àmbit educatiu aprovat divendres 20 d’abril pel consell de ministres.
Així, els estudiants catalans, que ara en paguen entre un 12% i un 15%, passaran a pagar el doble, fins a un màxim de 540 euros més a la matrícula anual. Alguns experts ja han advertit que es tracta d’un preu dissuasori que frenarà l’entrada de joves a la universitat i que potenciarà la creixent emigració cap a l’estranger.
D’aquesta manera, l’executiu de Mariano Rajoy ha donat resposta parcial a la reclamació del Govern català, que ha anunciat que encarirà les matrícules el màxim que li permeti l’Estat. L’altre part de la demanda del secretari d’Universitats, Antoni Castellà, no ha estat atesa. Se centra en condicionar aquest increment al canvi en el sistema de beques per tal de garantir que els alumnes amb menys diners puguin accedir a l’ensenyament superior.
A més, la previsió que a Catalunya s’eliminaran les titulacions que no arribin als 40 alumnes per curs també portarà a alguns joves a sortir del país a la recerca d’aquelles titulacions no ofertes. L’objectiu és tendir a la racionalització de titulacions i en aquest sentit es fomentarà la impartició conjunta d’alguns graus.
Entre les mesures aprovades també destaquen les penalitzacions que s’aplicaran als repetidors reincidents, que hauran de pagar entre un 30% i un 40% del cost. Els que es matriculin en el mateix curs per tercera vegada pagaran entre un 65% i un 75%, i els universitaris que ho facin per quart cop poden arribar a pagar el 100% del cost de la plaça, a criteri cada comunitat autònoma.
Per la seva banda, els màsters oficials podran incrementar preus fins al 50% del cost real de la plaça. Aquest fet comportarà una caiguda en el nombre d’alumnes, part dels quals havien trobat en els estudis de tercer cicle refugi contra una crisi que els bloqueja l’accés al món laboral. El Reial Decret Llei dificulta, a més, l’entrada als estudiants no comunitaris, que hauran de pagar la totalitat del cost de la matrícula, tant dels graus com dels màsters.
L’especialització és el motiu pel qual l’executiu obliga al personal docent dedicat a la recerca ha tenir sexennis vius: la seva tasca haurà d’haver estat avaluada en els últims sis anys per tal de concedir-los el sexenni amb una tasca docent reduïda. A més, les universitats públiques hauran de seguir el principi d’estabilitat pressupostària i continuarà la política de no cobrir vacants, limitant l’ingrés de nou personal i reduint la plantilla d’interins.
Està per veure si aquestes mesures serviran d’estímul per potenciar la implicació de professors i estudiants en el procés de formació o, contràriament, poden dificultar l’accés d’una part de la joventut, la que té menys recursos, al món universitari i investigador.
25 abril 2012
El preu d’estudiar a la universitat
L’onada d’ajustos del Govern central ha tocat el nucli de la societat. Al copagament en l’àmbit sanitari se sumen les retallades en educació i, a partir del proper curs, l’augment dels preus de les matrícules universitàries.
Les comunitats autònomes podran apujar el cost de cada plaça fins a un 25% per als alumnes que es matriculin per primer cop, en virtut del Reial Decret Llei de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l’àmbit educatiu aprovat divendres 20 d’abril pel consell de ministres.
Així, els estudiants catalans, que ara en paguen entre un 12% i un 15%, passaran a pagar el doble, fins a un màxim de 540 euros més a la matrícula anual. Alguns experts ja han advertit que es tracta d’un preu dissuasori que frenarà l’entrada de joves a la universitat i que potenciarà la creixent emigració cap a l’estranger.
D’aquesta manera, l’executiu de Mariano Rajoy ha donat resposta parcial a la reclamació del Govern català, que ha anunciat que encarirà les matrícules el màxim que li permeti l’Estat. L’altre part de la demanda del secretari d’Universitats, Antoni Castellà, no ha estat atesa. Se centra en condicionar aquest increment al canvi en el sistema de beques per tal de garantir que els alumnes amb menys diners puguin accedir a l’ensenyament superior.
A més, la previsió que a Catalunya s’eliminaran les titulacions que no arribin als 40 alumnes per curs també portarà a alguns joves a sortir del país a la recerca d’aquelles titulacions no ofertes. L’objectiu és tendir a la racionalització de titulacions i en aquest sentit es fomentarà la impartició conjunta d’alguns graus.
Entre les mesures aprovades també destaquen les penalitzacions que s’aplicaran als repetidors reincidents, que hauran de pagar entre un 30% i un 40% del cost. Els que es matriculin en el mateix curs per tercera vegada pagaran entre un 65% i un 75%, i els universitaris que ho facin per quart cop poden arribar a pagar el 100% del cost de la plaça, a criteri cada comunitat autònoma.
Per la seva banda, els màsters oficials podran incrementar preus fins al 50% del cost real de la plaça. Aquest fet comportarà una caiguda en el nombre d’alumnes, part dels quals havien trobat en els estudis de tercer cicle refugi contra una crisi que els bloqueja l’accés al món laboral. El Reial Decret Llei dificulta, a més, l’entrada als estudiants no comunitaris, que hauran de pagar la totalitat del cost de la matrícula, tant dels graus com dels màsters.
L’especialització és el motiu pel qual l’executiu obliga al personal docent dedicat a la recerca ha tenir sexennis vius: la seva tasca haurà d’haver estat avaluada en els últims sis anys per tal de concedir-los el sexenni amb una tasca docent reduïda. A més, les universitats públiques hauran de seguir el principi d’estabilitat pressupostària i continuarà la política de no cobrir vacants, limitant l’ingrés de nou personal i reduint la plantilla d’interins.
Està per veure si aquestes mesures serviran d’estímul per potenciar la implicació de professors i estudiants en el procés de formació o, contràriament, poden dificultar l’accés d’una part de la joventut, la que té menys recursos, al món universitari i investigador.