08 novembre 2012
Ideologia, comunicació, eleccions i canvi climàtic
Dos fets que tenen a veure amb el canvi climàtic m’han cridat poderosament l’atenció en els darrers dies. El primer i més flagrant han estat les declaracions del Secretario de Estado de Medio Ambiente del govern espanyol, Federico Ramos, dubtant sobre el canvi climàtic. L’alt funcionari, responsable d’una matèria tan sensible en l’actualitat com el medi ambient, es va despatxar amb les següents declaracions: “El cambio climático no lo negamos ni lo afirmamos”, “tenemos un conocimiento científico todavía incierto en algunos ámbitos”. Brutal. Sobren comentaris.
El segon fet ha estat el posicionament de l’alcalde de Nova York i home proper al partit republicà, Michael Bloomberg, a favor de la reelecció del President Barack Obama, després d’haver comprovat de primera mà els devastadors efectes de l’huracà Sandy i d’admetre que l’afroamericà està més convençut i capacitat per lluitar contra el canvi climàtic. Més val tard que mai.
En qualsevol cas, que en uns moments en què la massa de gel del Pol Nord s’està desfent amb una rapidesa que desborda les previsions dels científics més optimistes –tal com demostren dia a dia les imatges dels satèl•lits– hi hagi persones en posicions d’altíssima responsabilitat que encara tinguin dubtes al respecte, ens ha d’inquietar profundament. Això ens demostra que la batalla de la comunicació i de la percepció pública en aquest sentit encara no està guanyada i que cal seguir invertint temps i recursos en desenvolupar una tasca explicativa i pedagògica que pot resultar decisiva per salvaguardar l’hàbitat natural tal i com el coneixem fins ara. Malauradament, els prejudicis ideològics i, atenció, econòmics, faran que una part de l’opinió pública i dels líders d’opinió no ho vulgui admetre malgrat que un ós polar els deixi el diari a la porta un matí qualsevol.
Per cert, soc perfectament conscient de quin és “El tema” (@enricjuliana dixit) de les properes eleccions del 25 de novembre a Catalunya. És evident, per moltes raons, que “El tema” ha de centrar i capitalitzar el debat. Però també ho és que, per la seva transcendència per al futur de la humanitat, cap procés electoral, en cap lloc del món, hauria de ser aliè en aquest moments al debat mediambiental. A casa nostra, de moment, ni una menció interessant al respecte. Els debats locals, encara que transcendents, no ens deixen veure els problemes globals. I així està el planeta.
08 novembre 2012
Ideologia, comunicació, eleccions i canvi climàtic
Dos fets que tenen a veure amb el canvi climàtic m’han cridat poderosament l’atenció en els darrers dies. El primer i més flagrant han estat les declaracions del Secretario de Estado de Medio Ambiente del govern espanyol, Federico Ramos, dubtant sobre el canvi climàtic. L’alt funcionari, responsable d’una matèria tan sensible en l’actualitat com el medi ambient, es va despatxar amb les següents declaracions: “El cambio climático no lo negamos ni lo afirmamos”, “tenemos un conocimiento científico todavía incierto en algunos ámbitos”. Brutal. Sobren comentaris.
El segon fet ha estat el posicionament de l’alcalde de Nova York i home proper al partit republicà, Michael Bloomberg, a favor de la reelecció del President Barack Obama, després d’haver comprovat de primera mà els devastadors efectes de l’huracà Sandy i d’admetre que l’afroamericà està més convençut i capacitat per lluitar contra el canvi climàtic. Més val tard que mai.
En qualsevol cas, que en uns moments en què la massa de gel del Pol Nord s’està desfent amb una rapidesa que desborda les previsions dels científics més optimistes –tal com demostren dia a dia les imatges dels satèl•lits– hi hagi persones en posicions d’altíssima responsabilitat que encara tinguin dubtes al respecte, ens ha d’inquietar profundament. Això ens demostra que la batalla de la comunicació i de la percepció pública en aquest sentit encara no està guanyada i que cal seguir invertint temps i recursos en desenvolupar una tasca explicativa i pedagògica que pot resultar decisiva per salvaguardar l’hàbitat natural tal i com el coneixem fins ara. Malauradament, els prejudicis ideològics i, atenció, econòmics, faran que una part de l’opinió pública i dels líders d’opinió no ho vulgui admetre malgrat que un ós polar els deixi el diari a la porta un matí qualsevol.
Per cert, soc perfectament conscient de quin és “El tema” (@enricjuliana dixit) de les properes eleccions del 25 de novembre a Catalunya. És evident, per moltes raons, que “El tema” ha de centrar i capitalitzar el debat. Però també ho és que, per la seva transcendència per al futur de la humanitat, cap procés electoral, en cap lloc del món, hauria de ser aliè en aquest moments al debat mediambiental. A casa nostra, de moment, ni una menció interessant al respecte. Els debats locals, encara que transcendents, no ens deixen veure els problemes globals. I així està el planeta.