26 febrer 2015
L’Àsia: l’avantguarda de la moda, i el mercat, dels selfies
L’ex President de Corea del Sud Lee Myung-Bak amb el jugador de futbol Ji So-Yun. CC BY-SA 2.0 de Korea.net
El fenomen dels selfies (fins fa pocs simplement autofotos) és global, d’això ja no ens queda cap dubte. A l’Àsia, però, és un moviment extremadament popular que creix per moments. Està l’Àsia marcant la tendència del que arribarà a Europa en un futur pròxim? És complicat saber-ho, però no està de més tenir-hi un ull a sobre.
Al març del 2014, la revista Time va fer un rànking de les “selfiest cities”, les ciutats del món on la gent es fa més autofotos, amb dades d’Instagram. Les guanyadores van ser Makati i Pasig City, a les Filipines. Quatre ciutats asiàtiques es van situar entre les deu primeres posicions. A l’Àsia, la cultura selfie ho envaeix tot i ha inspirat des de campanyes de màrqueting fins a gadgets tecnològics específics. Us introduim algunes de les curioses batalles, invents i modes que estan marcant el mercat tecnològic al continent.
Arreu del món, el 2014 va ser l’any de l’arribada del selfie al màrqueting. Va començar amb el gran èxit del selfie de Samsung als Óscars i va continuar ben fort, també a l’Àsia. Per exemple, Max Factor a la Xina va llençar una campanya a les xarxes socials per recollir maneres de combinar el maquillatge amb les mascarilles anti-contaminació.
Les grans marques asiàtiques de tecnologia tenen un front obert per tenir la millor càmera frontal, que es tradueix en una batalla pels noms. La xinesa Huawei ha sol·licitat la marca registrada del concepte ‘groufie’, un selfie de grup, mentre que la coreana Samsung aposta pel terme ‘wefie’ per designar el mateix.
Els selfie-sticks, pals per enganxar la càmera en un extrem i tirar les fotos amb un comandament a distància, s’han fet tan populars que el govern de Korea ha hagut de prohibir els que utilitzaven Bluetooth sense la corresponent llicència.
A molts països asiàtics, les aplicacions per retocar els selfies fa anys que són populars: ulls engrandits per imitar la cara occidental, pell enblanquida i cares més fines. Ara ha sorgit la ‘contra-app’, una aplicació japonesa anomenada Primo que destapa la suposada aparença original a partir d’una foto retocada.
A Tailàndia, la usuària d’Instagram Mortaor Maotor, amb més de 18,000 fotos publicades (la gran majoria d’ella mateixa), ha estat repetidament anomenada per la premsa la “selfie queen” mundial. La xarxa social Instagram, combinada amb el fenomen selfie, és el passatemps més popular del país. Fins i tot hi tenen lloc moviments de protesta política, com quan després del cop d’estat del maig de 2014 els usuaris van sortir al carrer a fer-se selfies inapropiadament somrients amb els soldats en resposta a la prohibició del govern de fer reunions de més de cinc persones.
Els selfies parcials, que mostren altres parts del cos però amaguen la cara, és una altra tendència curiosa. Al Japó, les dones de la subcultura gyaru van posar de moda els retrats amb la mirada baixa, coneguts en anglès com hairies, hair smiles o face down pose. Una contra-moda d’aquest nou tipus de retrats parcials glamurosos és el concurs online que es va fer viral a la Xina, en el qual les noies mostraven les axil·les.
A casa nostra, tot i que de moment el fenomen no és tan fort ni tan divers, algunes modes i tecnologies relacionades ja estan arribant, amb les corresponents bromes autòctones, com la notícia satírica del Mundo Today que informa de la invenció de “un palo suplementario para que el palo de hacer selfies también salga en la foto” o aquest “palo de fer selfies” rural, “construït amb fusta de taronger”. de l’humorista valencià Eugeni Alemany.
26 febrer 2015
L’Àsia: l’avantguarda de la moda, i el mercat, dels selfies
L’ex President de Corea del Sud Lee Myung-Bak amb el jugador de futbol Ji So-Yun. CC BY-SA 2.0 de Korea.net
El fenomen dels selfies (fins fa pocs simplement autofotos) és global, d’això ja no ens queda cap dubte. A l’Àsia, però, és un moviment extremadament popular que creix per moments. Està l’Àsia marcant la tendència del que arribarà a Europa en un futur pròxim? És complicat saber-ho, però no està de més tenir-hi un ull a sobre.
Al març del 2014, la revista Time va fer un rànking de les “selfiest cities”, les ciutats del món on la gent es fa més autofotos, amb dades d’Instagram. Les guanyadores van ser Makati i Pasig City, a les Filipines. Quatre ciutats asiàtiques es van situar entre les deu primeres posicions. A l’Àsia, la cultura selfie ho envaeix tot i ha inspirat des de campanyes de màrqueting fins a gadgets tecnològics específics. Us introduim algunes de les curioses batalles, invents i modes que estan marcant el mercat tecnològic al continent.
Arreu del món, el 2014 va ser l’any de l’arribada del selfie al màrqueting. Va començar amb el gran èxit del selfie de Samsung als Óscars i va continuar ben fort, també a l’Àsia. Per exemple, Max Factor a la Xina va llençar una campanya a les xarxes socials per recollir maneres de combinar el maquillatge amb les mascarilles anti-contaminació.
Les grans marques asiàtiques de tecnologia tenen un front obert per tenir la millor càmera frontal, que es tradueix en una batalla pels noms. La xinesa Huawei ha sol·licitat la marca registrada del concepte ‘groufie’, un selfie de grup, mentre que la coreana Samsung aposta pel terme ‘wefie’ per designar el mateix.
Els selfie-sticks, pals per enganxar la càmera en un extrem i tirar les fotos amb un comandament a distància, s’han fet tan populars que el govern de Korea ha hagut de prohibir els que utilitzaven Bluetooth sense la corresponent llicència.
A molts països asiàtics, les aplicacions per retocar els selfies fa anys que són populars: ulls engrandits per imitar la cara occidental, pell enblanquida i cares més fines. Ara ha sorgit la ‘contra-app’, una aplicació japonesa anomenada Primo que destapa la suposada aparença original a partir d’una foto retocada.
A Tailàndia, la usuària d’Instagram Mortaor Maotor, amb més de 18,000 fotos publicades (la gran majoria d’ella mateixa), ha estat repetidament anomenada per la premsa la “selfie queen” mundial. La xarxa social Instagram, combinada amb el fenomen selfie, és el passatemps més popular del país. Fins i tot hi tenen lloc moviments de protesta política, com quan després del cop d’estat del maig de 2014 els usuaris van sortir al carrer a fer-se selfies inapropiadament somrients amb els soldats en resposta a la prohibició del govern de fer reunions de més de cinc persones.
Els selfies parcials, que mostren altres parts del cos però amaguen la cara, és una altra tendència curiosa. Al Japó, les dones de la subcultura gyaru van posar de moda els retrats amb la mirada baixa, coneguts en anglès com hairies, hair smiles o face down pose. Una contra-moda d’aquest nou tipus de retrats parcials glamurosos és el concurs online que es va fer viral a la Xina, en el qual les noies mostraven les axil·les.
A casa nostra, tot i que de moment el fenomen no és tan fort ni tan divers, algunes modes i tecnologies relacionades ja estan arribant, amb les corresponents bromes autòctones, com la notícia satírica del Mundo Today que informa de la invenció de “un palo suplementario para que el palo de hacer selfies también salga en la foto” o aquest “palo de fer selfies” rural, “construït amb fusta de taronger”. de l’humorista valencià Eugeni Alemany.