Palestina, nou estat observador no membre de l’ONU

Palestina, nou estat observador no membre de l'ONUPalestina per fi ha aconseguit un suport clar de la comunitat internacional. És des d’aquesta setmana un nou estat observador no membre de l’ONU gràcies al suport de 138 països, en una votació en què 41 estats es van abstenir —destaca en aquest apartat el canvi de posició de la fins ara pro-israelí Alemanya— i 9 van votar en contra, entre ells els Estats Units. La resolució posa a Palestina al mateix nivell de representativitat que el Vaticà a l’ONU i reconeix el seu dret a l’autodeterminació a les fronteres del 1967.

Aquest fet és considerat per molts el començament d’una nova era en el conflicte arabo-israelià, una porta oberta a noves negociacions de pau només una setmana després que esclatés una nova ofensiva d’Israel sobre la franja de Gaza. En aquest sentit es va manifestar l’impulsor de la resolució, el president palestí Mahmud Abbàs: “Som aquí perquè creiem en la pau… i perquè el seu poble [ el palestí ] està desesperadament necessitat d’ella”.

La reacció d’Israel i del seu incondicional soci nord-americà no es va fer esperar. Tant l’ambaixador d’Israel davant les Nacions Unides, Ron Prosor, com l’ambaixadora dels Estats Units, Susan Rice, es van afanyar a reclamar converses directes entre palestins i israelians com a única manera de resoldre el conflicte.

Segons Rice “aquesta resolució no crea un Estat que no existeix ni canvia la situació sobre el terreny” però el cert és que dijous va esclatar a Ramal·la una autèntica celebració popular davant el que els dirigents palestins consideren una nova era. I és que aquesta resolució pot ajudar a la unitat del poble palestí. Però, a més, la resolució posa en evidència el creixent aïllament diplomàtic d’Israel i els Estats Units.

Palestina, nou estat observador no membre de l’ONU

Palestina, nou estat observador no membre de l'ONUPalestina per fi ha aconseguit un suport clar de la comunitat internacional. És des d’aquesta setmana un nou estat observador no membre de l’ONU gràcies al suport de 138 països, en una votació en què 41 estats es van abstenir —destaca en aquest apartat el canvi de posició de la fins ara pro-israelí Alemanya— i 9 van votar en contra, entre ells els Estats Units. La resolució posa a Palestina al mateix nivell de representativitat que el Vaticà a l’ONU i reconeix el seu dret a l’autodeterminació a les fronteres del 1967.

Aquest fet és considerat per molts el començament d’una nova era en el conflicte arabo-israelià, una porta oberta a noves negociacions de pau només una setmana després que esclatés una nova ofensiva d’Israel sobre la franja de Gaza. En aquest sentit es va manifestar l’impulsor de la resolució, el president palestí Mahmud Abbàs: “Som aquí perquè creiem en la pau… i perquè el seu poble [ el palestí ] està desesperadament necessitat d’ella”.

La reacció d’Israel i del seu incondicional soci nord-americà no es va fer esperar. Tant l’ambaixador d’Israel davant les Nacions Unides, Ron Prosor, com l’ambaixadora dels Estats Units, Susan Rice, es van afanyar a reclamar converses directes entre palestins i israelians com a única manera de resoldre el conflicte.

Segons Rice “aquesta resolució no crea un Estat que no existeix ni canvia la situació sobre el terreny” però el cert és que dijous va esclatar a Ramal·la una autèntica celebració popular davant el que els dirigents palestins consideren una nova era. I és que aquesta resolució pot ajudar a la unitat del poble palestí. Però, a més, la resolució posa en evidència el creixent aïllament diplomàtic d’Israel i els Estats Units.