17 juny 2016
Parlar en públic: com construir un discurs per arribar a l’audiència?
Storytelling, punchline, tagline… Molts dels conceptes relacionats amb la comunicació pública i els discursos tenen noms en anglès. I és que, en molts sentits, tant en política com en negocis, educació o qualsevol altre àmbit, els professionals dels Estats Units són els reis a l’hora de parlar davant l’audiència.
Per això avui recomanem la lectura de l’article de Manel Jiménez per a La Vanguardia “Storytelling, cuéntalo como un chiste”, on el professor de la UPB Barcelona School of Management fa una repassada als mecanismes de redacció de discursos amb la mirada posada en l’escola americana.
“A veces basta con ordenar los elementos y buscar su punto de disrupción para apelar de manera más directa al interlocutor y buscar su implicación: situar lo ordinario al principio, romper la expectativa con la noticia a comunicar y hacer evolucionar esa información. Es simple, pero cabe practicarlo”, escriu Jiménez.
No és fàcil. Cal temps, formació i consciència de la importància d’aquest procès. Com bé recorda Jiménez a l’article, “para ser eficaces comunicativamente en un entorno laboral, deberíamos concebirlo todo al revés, liberarnos de los automatismos, no dar un relato por bueno sin decidir seriamente qué debemos explicar, sin trabajar cómo lo debemos narrar y sin pensar a quién se lo tenemos que contar”.
17 juny 2016
Parlar en públic: com construir un discurs per arribar a l’audiència?
Storytelling, punchline, tagline… Molts dels conceptes relacionats amb la comunicació pública i els discursos tenen noms en anglès. I és que, en molts sentits, tant en política com en negocis, educació o qualsevol altre àmbit, els professionals dels Estats Units són els reis a l’hora de parlar davant l’audiència.
Per això avui recomanem la lectura de l’article de Manel Jiménez per a La Vanguardia “Storytelling, cuéntalo como un chiste”, on el professor de la UPB Barcelona School of Management fa una repassada als mecanismes de redacció de discursos amb la mirada posada en l’escola americana.
“A veces basta con ordenar los elementos y buscar su punto de disrupción para apelar de manera más directa al interlocutor y buscar su implicación: situar lo ordinario al principio, romper la expectativa con la noticia a comunicar y hacer evolucionar esa información. Es simple, pero cabe practicarlo”, escriu Jiménez.
No és fàcil. Cal temps, formació i consciència de la importància d’aquest procès. Com bé recorda Jiménez a l’article, “para ser eficaces comunicativamente en un entorno laboral, deberíamos concebirlo todo al revés, liberarnos de los automatismos, no dar un relato por bueno sin decidir seriamente qué debemos explicar, sin trabajar cómo lo debemos narrar y sin pensar a quién se lo tenemos que contar”.